Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
Josep Bascones i Ayneto
Pintura
Pintor.
Estudià dret i també estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi Durant els anys cinquanta treballà assíduament a l’Amèrica del Sud Fou conegut internacionalment com a retratista
Antoni Oliver i Buxó
Pintura
Economia
Pintor i financer.
Fou un dels fundadors del Banc de Sabadell i, com el seu germà Frederic Oliver i Buxó —llicenciat en dret—, fou deixeble de Josep Margalef i pintor de temes casolans i religiosos d’un realisme detallista i clar
Ignasi d’Yraola i Asín
Pintura
Pintor.
Llicenciat en dret a Salamanca Dedicat a la pintura des de molt jove Evolucionà des d’un figurativisme irònic a una abstracció informal sovint sobre base de fusta Fou premiat al Cinquè Saló de Març de València 1965 Realitzà murals i vitralls amb formigó a Palència, Càceres i Eibar
Miquel Joan Porta
Pintura
Pintor.
Des del 1568 era a València, on pertangué a l’escola de Joan de Joanes, però fins al 1598 no adquirí el dret de veïnatge Pintà el Sant Miquel Arcàngel de la portada del Llibre del Mostassaf de València 1568, Arxiu Municipal de València, el retaule major de l’església d’Ontinyent 1590-96, així com altres obres que alguns han atribuït a Joanes
Francesc Xavier Amèrigo i Aparici
Pintura
Pintor, deixeble de l’Acadèmia de Sant Carles, de València, i de l’Academia de San Fernando, de Madrid, passà a Roma el 1865.
Professor de l’escola d’arts i oficis de Madrid, practicà la pintura d’història i la de gènere, i féu moltes decoracions escenogràfiques per als teatres Martín i de La Princesa, a Madrid Alguns dels seus quadres es troben al Museo de Arte Moderno de Madrid Un divendres al Colosseu de Roma , 1876, a València El saqueig de Roma , 1887 i a Jerez de la Frontera Dret d’asil, 1892
Felip Masó i de Falp
Felip Masó i de Falp La processó de Sant Bartomeu
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
D’ascendència sitgetana Féu estudis, inacabats, d’arquitectura i de dret Anà a París, on fou deixeble de Léon Bonnat Especialitzat en pintura de gènere i d’història, la seva millor obra és La processó de Sant Bartomeu, premiada a l’exposició de Barcelona del 1884 Sitges, Maricel Hi ha obres seves al Museu d’Art Modern de Barcelona i al de Madrid Projectà la sala d’estiu del casino Prado Suburense de Sitges
Josep Picó i Martí
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuixant i pintor.
Deixeble de Fèlix Mestres a Llotja Estudià dret mentre collaborava a diverses publicacions com a illustrador Exposà a can Parés 1925 i a les Galeries Laietanes 1926 i sovint als salons barcelonins Exiliat, exposà sovint a Perpinyà i féu diverses decoracions murals, entre les quals sobresurten els frescs del castell de la Vercantiera Carcí Conreà sobretot els temes populars i folklòrics Dedicat també al cinema de dibuixos animats, realitzà els films Joli soldat i La Catalunya francesa
Jacques Villon
Pintura
Pintor i grafista francès, germà de Marcel Duchamp-Villon.
Estudià dret a Touen i belles arts a París 1894 Després de fer dissenys humorístics per a la premsa, es dedicà 1906 a la pintura Influït de bon començament pels fauves , després 1911 s’uní als cubistes i fundà, amb Picabia, La Fresnaye, Metzinger i Gleizes, entre altres, la Section d’Or La seva pintura pot ésser considerada com el desenvolupament, bé que molt modest, dels principis de Cézanne adoptà la tècnica cubista, així com l’abstracta, d’una manera simplista, molt sovint tendent al decorativisme
Eveli Torent i Marsans
Pintura
Pintor.
Llicenciat en dret Es formà a Llotja amb Martí i Alsina Exposà temes mallorquins a Barcelona el 1896 Publicà dibuixos modernistes a Luz i Quatre Gats i fou assidu de la cerveseria del mateix nom, on exposà collectivament i individualment el 1897 Establert a París el 1901, hi tractà Hermen Anglada i Camarasa Retratista d’una certa importància i illustrador, residí també a Madrid, Anglaterra —on retratà Jordi V—, els EUA —on retratà Woodrow Wilson—, l’Argentina i, de nou, París Els darrers temps habità a Eivissafinspocabansdelasevamort
Ceferí Moreno i Sandoval
Pintura
Pintor.
Feu estudis de dret S’inicià com a pintor el 1954 Pintà 45 versions sobre un tema de natura morta 1958, on es plantejà la problemàtica abstracció-figuració Des del 1964 emprà l’ assemblage , a la recerca d’una sortida personal de l’informalisme Feu murals i dissenyà vitralls a l’església dels Dolors de Múrcia, ciutat a la qual estigué molt vinculat Participà en exposicions a Saragossa 1965, São Paulo 1965, París 1967, Alexandria 1968, Venècia 1968, etc Té obra al Museo de Arte Moderno de Bogotà