Resultats de la cerca

Eclèctic, rebé moltes influències Decorà palaus de Ferrara A Roma, influït per Rafael, féu La Mare de Déu i sants Galleria Estense, Mòdena Posteriorment, influït per Dosso Dossi, amb qui treballà, pintà el Sant Sebastià del Museo Nazionale de Nàpols

En la seva obra Dei veri precetti della pittura Ravenna 1587 preconitzà una pintura artificiosa basada en el coneixement eclèctic de les escoles dels diferents països i on el model natural era menystingut, i el paper de la barreja dels colors, sobrevalorat

Excelleixen les miniatures del convent de Monteoliveto Maggiore 1467-69 i les de la catedral de Siena 1470-74 Libreria Piccolomini, Siena A Verona decorà la capella Bonaversi, a Sant'Anastasia, i d’altres esglésies El seu estil, eclèctic, té una gran delicadesa en el color i la línia

Seguidor de Giotto, fou un dels representants de l’academicisme eclèctic florentí Les seves obres mostren elements giottescs, sienesos i del gòtic internacional i, alhora, una accentuació del caràcter popular frescs a la sagristia de l’església de San Miniato, Florència, al Camposanto de Pisa 1391-92 i al Palazzo Publico de Siena 1407

Fill d’un pintor alemany establert a Holanda, fou deixeble de P-N Guérin a París 1911 Malgrat les dures crítiques que el seu Romanticisme eclèctic rebé —entre elles les de Baudelaire—, tingué una gran fama com a protegit de Lluís Felip El seu germà Henri Scheffer la Haia 1798 — París 1862 fou mestre de Puvis de Chavannes

Format a Llotja 1881-83, a les escoles oficials de Madrid 1883-86 i, autodidàcticament, en freqüents sortides a pintar tot sol la natura A París estudià a l’acadèmia Colarossi 1887-88 Fou un dels primers artistes que valorà el paisatge de Tossa, vila on residí sovint i que donà a conèixer Paisatgista d’un realisme eclèctic, exposà a Sant Feliu de Guíxols 1892, Barcelona, Madrid i Londres, on fou distingit 1894

Intentà una mesurada adaptació del Romanticisme literari — Poesías 1853— i plàstic Al seu Tratado de Paisaje 1862 acceptà l’observació fidel de la natura dels francesos temperada pel rigorisme flamenc, aspirant a crear un paisatgisme nacional, hereu de La antigua escuela de pintura española 1886-87 Superà el neoclassicisme elevant la natura a protagonista de les seves obres, dins una placidesa aristocràtica Fou secretari de l’Acadèmia de Belles Arts de Balears Exercí, al Museo Balear , una crítica teatral, musical i plàstica de caire eclèctic

Format a Roma amb Carl Welsch 1868-69 i a París amb Carolus Durant 1874 Fou un gran admirador de Velázquez i Franz Hals Viatger constant, menà una vida de gran pintor cosmopolita i retratà nobles, financers o intellectuals i artistes com Vernon Lee 1881, RLStevenson 1887, Paul Helleull 1889, etc, en un estil eclèctic, elegant i refinat, oscillant entre l’academicisme i l’impressionisme Pintà també murals Public Library de Boston, 1890-94 i 1916-25 Widener Library de Harvard i brillants aquarelles

Adaptador eclèctic dels moviments del seu temps Entre el 1904 i el 1906 viatjà per Itàlia i la península Ibèrica Acabà installant-se a París Després d’una influència del Modernisme s’acostà fortament a PCézanne El 1913 es trobà dins el cubisme i més tard s’inclinà cap al fauvisme, prop de la línia de Van Dongen i Vlaminck Pintant la dura realitat del camperol d’Holanda Els camperols de Staphorst , 1931, Museu Municipal d’Amsterdam, Sluyters té un realisme expressionista de colors foscs i contrastats que posa les bases de l’art populista de l’escola belga

Probablement féu un viatge a Itàlia 1461, on pintà el tríptic de la Resurrecció de Llàtzer Galleria degli Uffizi, Florència A Avinyó dirigí la decoració del palau del rei Renat I de Nàpols i pintà el tríptic de l' Esbarzer incandescent 1475-76, catedral de Sant Salvador d’Ais de Provença, la seva obra més important A les ales del tríptic hi ha els retrats dels donants, el rei Renat I i la reina Joana de Laval Hom li atribueix el Díptic de Matheron ~ 1475, Musée du Louvre Fou un pintor eclèctic influït per tots els estils dominants a la seva època