Resultats de la cerca

Dedicada a l’elaboració d’objectes de corall, producte característic de l’Alguer, guanyà premis en certàmens artístics italians D’ençà de la institució de l’Escola del Corall de l’Alguer 1954, en fou directora Tingué taller propi Com a pintora moltes de les seves teles responen a temes algueresos

Deixeble de JLDavid Premi de Roma, s’establí en aquesta ciutat i després a Florència durant una gran part de la seva vida Llegà la seva obra al museu de Montpeller, que de llavors ençà porta el seu nom Pintor neoclàssic, fou famós com a retratista la comtessa d’Albany, Lluís XVIII, Canova

Adscrit al moviment dels macchiaioli 1861, del qual fou un dels representants principals, exposà el seu primer quadre d’aquesta tendència — Gli sposi novelli — a Florència 1866 Bàsicament paisatgista, en els seus olis, especialment d’ençà de l’aparició d’una malaltia ocular 1886, sol dominar la massa de color sobre la precisió dels contorns

Fill del pintor barceloní Bru Tremulles Deixeble d’AViladomat, estudià també a Madrid 1746-47 i, potser, a París D’ençà del 1750 són nombroses les notícies sobre la seva intervenció a Barcelona en treballs escenogràfics per al Teatre de la Santa Creu i en ornamentacions públiques efímeres per a commemorar el pas de personatges importants per la ciutat Fou acadèmic supernumerari de San Fernando a Madrid 1754 el mateix any ingressà al Collegi de Pintors de Barcelona, i el 1758 pretengué, sense èxit, d’establir una acadèmia de belles arts en aquesta ciutat Tingué molts deixebles,…

Es formà amb FSquarcione a Pàdua i collaborà amb ell D’ençà del 1455 s’establí a Venècia, i sojornà sovint a Bolonya La seva obra cabdal és el Políptic del Collegi d’Espanya Bolonya, on sintetitzà la força expressiva i la tècnica nerviosa de les escoles de Pàdua i Ferrara amb la diafanitat cromàtica dels venecians

Inicialment exercí com a dibuixant i gravador Participà en alguns concursos i exposà amb el grup D’ara El 1972 s’introduí en l’edició de bibliòfil i d’aleshores ençà illustrà i edità nombrosos texts Dissenyà i estampà calendaris, carpetes de gravats, cartells, les populars roses de Sant Jordi i les nadales Deixà a la Biblioteca de Catalunya la seva obra gràfica

Es formà a Vic i a Tarragona Exposà amb regularitat d’ençà de l’any 1970 Excellí com a aquarellista, especialment pels temes de paisatge, amb els quals aconsegueix notables efectes de vaporositat Feu també illustracions per a llibres Fou acadèmic de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi 1983 També fou molt notable la seva tasca d’editor de revistes especialitzades d’abast internacional com és ara Ars Praestorica i Aula Orientalis

Format a Barcelona 1940-51, amplià estudis a París, Itàlia i Suïssa Professor d’art a l’Escola d’Arts Aplicades de Barcelona 1966, fou, el 1970, director de la de Badalona Exposà des del 1942, i té nombrosos premis, entre d’altres la Medalla d’Or de la Diputació de Girona 1972 Pintà o dissenyà diversos murals o vitralls a Catalunya d’ençà del 1949 El seu estil sintetitza concepcions abstractes amb elements, normalment simbòlics, de la nova figuració

Autodidacte Dels anys setanta ençà ha dut a terme una prolífica activitat expositiva La seva obra evolucionà cap a una exaltació cada vegada més apassionada del mar i el paisatge que tendia a l’expressionisme colorista i a la dissolució de les formes, però a la meitat dels anys noranta retrobà el gust pel dibuix i el sentit de la forma i començà una nova etapa caracteritzada per la concreció formal i la solidesa compositiva Ha illustrat llibres de poesia, de temàtica vilanovina i sobre indrets del Garraf, el Penedès, etc

És famós per la seva facilitat a fer pintures a l’estil d’altres grans pintors contemporanis com ara Picasso, Matisse, Modigliani, Dérain, etc, molts dels quals havia conegut personalment a París Ha estat considerat per això com un dels més hàbils falsificadors actuals per bé que ell negà sempre que ho fos Residí a Eivissa d’ençà del 1960 Perseguit per la justícia francesa, se suïcidà quan era a punt d’ésser lliurat a les autoritats franceses Fou protagonista de diverses novelles i d’una pellícula d’Orson Welles Fake/Question Mark, 1973