Resultats de la cerca

Estudià a Llotja El 1971 feu la primera exposició individual, i l’any següent guanyà el premi de pintura jove de la Sala Parés Ha exposat també a diverses ciutats d’Europa i Amèrica La seva obra entronca amb el concepte fauvista, caracteritzant-se pel seu accentuat colorisme

Com a pintor formà part del London Group Com a crític revalorà l’art modern El seu concepte de la producció artística, objectual i formalista, s’entronca encara amb la tradició, de la qual extreu diferents èpoques i estils per corroborar la validesa de l’art d’avantguarda Bellini 1899, l’edició crítica dels Discourses , de J Reynolds 1905, i Cézanne 1927

Es formà a l’Acadèmia de Sant Carles de València i començà exposant com a pintor retratista Endinsat en el camp del cartellisme i del disseny gràfic, realitzà publicitat i altres treballs de caràcter comercial En aquestes primeres obres entroncà del tot amb la tradició modernista Collaborà assíduament amb les editorials Cervantes i Prometeo, aquesta dirigida per Vicent Blasco i Ibáñez Arribada la guerra civil realitzà cartells de propaganda política, principalment per a la CNT, de la qual era militant És molt conegut el seu cartell “El País Valencià a l’avantguarda d’Ibèria” Acabada la guerra…

Fill d’un teixidor Estudià a Llotja Els primers temps de la seva vida són poc coneguts El 1904 estudiava i treballava en alguna còpia al Museo del Prado de Madrid Els anys 1905-07 posseïa, al barri de la Ribera de Barcelona, un taller on assistien alguns alumnes Fou soci del Cercle Artístic de Barcelona i professor de pintura, dibuix i preferentment gravat —en especial l’aiguafort— a l’Institut de les Arts del Llibre Preocupat per l’ensenyament, fundà el 1910 una efímera Societat Pestalozziana El mateix any fou premiat amb medalla d’or a l’Exposición Nacional del Centenario de la Argentina, a…

Format a Barcelona, a l’acadèmia Trias i amb Modest Urgell Féu algunes obres dins un simbolisme místic Trànsit , 1896 basat en Guimerà i presentat a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona d’aquell any, però aviat adoptà el seu característic to èpic i germanitzant Fantasia nietzcheana , 1901 i la seva exposició individual a la Sala Parés 1903 provocà controvèrsies El 1904 s’integrà a l’Associació de Pintors i Escultors Catalans, i l’any següent illustrà L’Atlàntida de Verdaguer, amb un estil voluptuós i èpic, en el qual s’evidenciaven certes influències japonitzants El 1906 tornà a exposar…

La base fou la inscripció “lo fil de mestre Rodrigo” que figura a l’ Epifania de la National Gallery de Londres La personalitat de l’autor se circumscriuria als anys 1503-13, i en virtut de les obres que li són adjudicades —l’esmentada Epifania , les taules i la predella del descabalat retaule de Sant Dionís Museu Catedralici, València, les taules de la Vida de Jesús procedents de la cartoixa de Portaceli Museu de Belles Arts, València i els plafons de la Passió de la collecció del comte de Casa Rojas Madrid, Prado— el seu estil es fa derivar del d’Osona el Vell, bé que hom hi…