Resultats de la cerca

Influït pel cubisme i per l’art egipci a partir del 1928, aconseguí un estil personal, emparentat amb l’art etrusc i les terres cuites cartagineses, que combina el geometrisme formal, la suavitat cromàtica i el rigor de composició

Fill d’emigrants polonesos a França, l’any 1935 retornà a Polònia, d’on fou deportat amb la seva família a Alemanya l’any 1940 Novament a França després de l’alliberament, el 1946 retornà a Polònia De la segona meitat dels anys quaranta fins a mitjan anys cinquanta aprengué la tècnica de la litografia i estudià art i disseny a Łódź i belles arts a Varsòvia L’any 1957 viatjà a París, i entre el 1959 i el 1963 féu una sèrie de pintures monocromes en blanc El 1965 començà OPAŁKA 1965/1-∞, l’obra a la qual es dedicà pocs anys més tard exclusivament, consistent en una sèrie de teles de dimensions…

Pare del paisatgisme nord-americà Després d’un viatge a Europa 1829-32 la seva pintura esdevingué típicament romàntica Meandre del Connecticut, 1836, Metropolitan Museum de Nova York, i es dedicà a pintar allegories moralitzadores, molt reproduïdes als EUA Promogué el grup pictòric Escola del riu Hudson

La seva obra, inicialment de caràcter figuratiu, derivà posteriorment vers una abstracció molt freda en la qual intervenen només alguns elements de caràcter lineal o geomètric És autor d’escrits teòrics a través dels quals definí el moviment essencialista i, posteriorment, l' Art principal 1973

Decorà el palau de can Vivot de Palma Mallorca amb frescs sobre la història d’Alexandre el Gran Hom li atribueix unes altres pintures a l’església de Monti-sion i a la parròquia de Santa Creu

Fou molt anomenat com a pintor de flors i de perspectives Com a gravador, féu el pla de València de Tomàs Vicent Tosca Orellana donà com a propi de Fortea un monument '' en perspectiva abultada ' que hom posava a la seu el dijous sant, fet amb la collaboració de Larraga i d’Hipòlit Rovira Hi ha pintures seves a les capelles de l’església de Sant Martí, a València

Establert a València vers el 1620, fou un bon seguidor de Francesc Ribalta, algunes obres del qual li són atribuïdes

La seva pintura té un realisme líric i vital, amb una gran riquesa de colors, la qual revela una gran vitalitat existencial en qualsevol dels temes conreats retrats, paisatges, escenes de la vida de Montparnasse i particularment en les figures de noies i ballarines i en l’anàlisi minuciosa dels moviments i de les races dels cavalls

Establert a Mallorca des del 1952, la seva obra en recrea el paisatge seguint fórmules postimpressionistes També és notable la seva producció com a muralista

Establert a Perpinyà 1609, executà una sèrie de retaules, entre els quals el de la Mare de Déu a Espirà de l’Aglí 1616 i el d’Oleta