Resultats de la cerca

Fill de Joan Vila i Pujol Format a l’ Escola Massana , d’on el 1952 esdevingué professor fins a la jubilació 1989, es dedicà a la pintura de retaules i murals i a la realització de vitralls religiosos Hi ha obra seva, entre d’altres, a les Llars Mundet, al Servei Municipal de Pompes Fúnebres de Barcelona, al Centre Borja de Sant Cugat del Vallès, a la parròquia de Sant Miquel de Vallfogona de Balaguer, a la delegació de l’ONCE a Barcelona i, especialment, a la parròquia de Sant Joan de Vilassar, d’on són obra seva bona part dels retaules de l’interior Exposà en solitari a…

Es formà amb ECanivell Seguí Josep Civil i Castellví a París, on s’estigué amb Manolo Hugué i fou ajudat pel doctor Bosviel Illustrà amb gravats de fusta Les opinions de Jérome Coignard , d’Anatole France Gravava les seves obres sense dibuix previ, cosa que els dóna un caràcter inimitable Publicà Le jaloux Carrizules d’Estremadure , de Cervantes 1915, Le prince , de Maquiavel 1921, Les sonnets pour Hélène , de Ronsard 1927, L’évangile selon saint Mathieu 1928, Les histoires naturelles , de Jules Renard 1929, Psyché , de La Fontaine 1930, Les musiciens, d’André Suarès 1931, Salomé, d’Oscar…

Començà la seva trajectòria el 1956, influïda per la figuració expressionista Cap al 1960, interessada per les possibilitats de la manipulació de la matèria, derivà cap a un informalisme dominat per gammes negres, una geometria irregular, la barreja de materials i el grattage Tot i el fort vessant no-figuratiu, ja en aquesta etapa és omnipresent el simbolisme de la mort Realitzà la seva primera exposició individual el 1963, i amb la sèrie Ex vots 1964 retornà a la figuració, sense abandonar els temes i materials fúnebres amb els quals basteix un món adés romàntic, adés truculent…