Resultats de la cerca

Fill de l’aquarellista i antiquari barceloní Emili Maass i descendent dels fotògrafs Napoleon A catorze anys ingressà a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi La seva primera obra s’emmarca dins de l’informalisme abstracte i amb aquest estil participà l’any 1962 al Primer Ciclo de Arte de Hoy, organitzat pel Cercle Artístic de Sant Lluc A partir de la llarga estada que fa a Horta de Sant Joan amb la seva dona, la poetessa Teresa Bertran Teresa d’Arenys , la seva obra fa un canvi radical cap a un art figuratiu amb un estil molt propi i de gran qualitat tècnica Exposà…

Estudià a l’Escola Universitària d’Art de Maryland 1972-75 i a l’Escola d’Art de l’Institut de Chicago 1975-76 Viu i treballa a Nova York Començà en aquesta ciutat finançant-se els projectes jugant a la borsa La seva obra sempre s’ha interessat per l’art popular americà i el surrealisme Combina les estratègies del pop-art per a promocionar les seves obres Fa escultures marcades pel món de la publicitat, els objectes kitsch i els quotidians L’any 1991 presentà amb l’actriu porno Cicciolina la sèrie ‘Made in Heaven’ La voluntat d’acostar l’art a les masses li fa…

De tendència realista, es destaca per una tècnica d’espesses capes de color i una pinzellada molt lliure Aquesta tècnica es fa valer sobretot en les natures mortes, on sovint li interessava molt més l’estructura mateixa del fons neutre que el tema

Format a Màlaga i a Madrid, s’ha establert a Barcelona, on ha estat professor a Llotja Fa una pintura realista, de factura hàbil i vibrant, centrada preferentment en el tema femení S'ha consagrat com a retratista, tot adoptant un estil elegant, respectuós amb les convencions del gènere

S'establí a Augsburg, ciutat on assolí fama i fortuna Més endavant fou nomenat pintor de la cort de l’emperador Maximilià I, de qui féu nombrosos retrats De la seva obra sobresurt la producció de retaules, en els quals es fa evident la influència de Zeitblom, artista d’Ulm, que probablement fou el seu mestre Retaule de Mindelhem Palau de Donzdorf, Nuremberg

Format a Llotja, exposà a la Internacional de Barcelona i fou premiat a les Nacionales de Madrid del 1920 i del 1924 Especialitzat en un paisatgisme que sovint fa pensar en Corot i no mancat de sensibilitat, assolí renom en les seves exposicions a La Pinacoteca de Barcelona És representat al Museu d’Art Modern de Barcelona Publicà el tractat didàctic La pintura de paisaje 1948

Estudià belles arts a Tarragona i a Barcelona El 1976 presentà la seva primera exposició a Tarragona Durant la dècada de 1980 s’installa al Canadà, on visqué durant sis anys i on exposà a les galeries Edimage, J Yahouda, Meir i Cultard, amb la qual també exposà més tard a The School of The Art Institute of Chicago, i a la FIAC 87, al Grand Palais París L’any 1989 marxà a la capital francesa, on s’establí durant sis mesos, i exposà a la Galerie Vision Quai Aquestes estades produïren un viratge fonamental en la seva vida i treball, ja que a partir d’aleshores les seves composicions figuratives…

Deixeble d’Albani, la seva obra denota una clara influència de l’escola dels Carracci, bé que evolucionà gradualment vers la fórmula rafaelesca, sobretot pel que fa a la perfecció del dibuix Malgrat la seva filiació barroca, manifesta una inclinació vers les formes amanerades i simples, pròpies del classicisme patètic De la seva producció cal esmentar els quadres d’altar i els frescs La Divina Saviesa ~1629-33, Palazzo Barberini, Roma

Neoexpressionista, fa una pintura sígnica, expressionista en el gest, plena d’allusions a l’art americà de la postguerra i a d’altres moments històrics Sovint recorre a la tècnica del collage i utilitza materials quotidians o de desferra El 1987 el Whitney Museum de Nova York féu una retrospectiva de la seva obra des de l’any 1975, i a l’Estat espanyol ha exposat a Sevilla 1988, Madrid 1991 i Barcelona 1995

Conreà temes religiosos i d’història, que li valgueren una gran anomenada L’embalsamament de Crist 1872, Torquato Tasso i Eleonora d’Este ambdós a la Galleria Nazionale d’Arte Moderna, Roma Però és en obres menys grandiloqüents on el seu estil es fa més solt i antiacadèmic i esdevé un antecedent de les tendències renovadores de la pintura italiana d’entre segles Nena coll Vetri, Nàpols En la seva darrera etapa fou influït pel fortunyisme