Resultats de la cerca

Inicià la seva carrera l’any 1956 Als anys 1970 treballà per al mercat nord-americà a través de l’editorial Warren Publishing, mitjançant l’agència de Josep Toutain Selecciones Ilustradas Entre 1970 i 1973 publicà una tira còmica diària en el Diari de Barcelona  titulada "La Mosca" i durant aquesta dècada continuà com a illustrador de portades per a editorials com Dell, Batam, Random House, New American Libreary i Mc Millan A finals dels 1970 creà amb el guionista Nicola Cuti la historieta Zora y los Hibernautas que a l’Estat fou publicada en la revista 1984  entre 1980 i 1982 També destacà…

És considerat un dels seguidors de l’abstracció lírica amb una visió introspectiva i romàntica propera als postulats de Rothko i Turner El 1951 exposà al Museu de Mataró al costat dels seus amics Moisès Villèlia i Hanton Antón González, vinculat al Grupo Pórtico de Saragossa El 1954 feu la primera exposició individual a les Galeries Laietanes i participà en el IX Saló d’Octubre 1956 amb una obra de tendència informalista El mateix any rebé una beca del Cercle Maillol de l’Institut Francès de Barcelona per a anar a París, on visqué fins el 1970 L’obra de la primera època, amb reminiscències…

Actiu entre el 1466 i el 1507, fou la personalitat dominant a Castella i a Lleó de l’escola anomenada hispanoflamenca Les seves primeres obres —retaule de San Ildefonso, a la catedral de Zamora ~1466, taula del Martiri de Santa Caterina Museo del Prado, Madrid— acusen una forta influència flamenca, especialment de D Bouts És també autor del retaule de Sant Andreu ~1470, Museo Diocesano, Salamanca i de les taules de la Pietat i la Crucifixió Museo del Prado, on revela un estil realista, fins a extrems patètics, i una gran duresa i fredor, sobretot en els paisatges, coincident amb CWitz, del…

Després d’una estada a València confirmada potser per les àpoques del 1473 referents a la preparació d’una clau per als pintors, italians, del cardenal Roderic de Borja, on donà lliçons a Fernando Yáñez, sembla que anà a Itàlia amb aquest, estada que, tot i que no ha estat posada en dubte, només es dedueix per unes anotacions incidentals sobre la decoració del Palazzo Vecchio de Florència i per un text ambigu del Vasari És difícil de destriar la seva obra posterior de la de Fernando Yáñez, amb qui, a València, sempre collaborà Pel juny del 1506, a València, cobrà ja…

De formació autodidàctica, en la seva obra destaca el tractament irònic, satíric i a voltes crític dels temes representats, inspirats tant en una herència hispana les tauromàquies i les escenes de taverna com en reinterpretacions del seu passat personal i de la història de l’art La radicalització de les formes —els personatges són desmesuradament grassos— no anulla, però, la forta càrrega sensual de les imatges i una visió plaent i vitalista del món El 2000, el Museu d’Antioquia rebé 129 obres de l’artista, i s’hi inaugurà la plaça de les escultures de Fernando Botero plaza…

Estudià a Roma, i el 1908 passà a dirigir l’Academia de Bellas Artes de Santiago de Xile, des d’on exercí una forta influència Director del Museo del Prado 1922-31 i 1939-60, i de l’Academia de San Fernando des del 1953 La seva pintura, inspirada sobretot en temes típics i populars, persistí en la tradició acadèmica Els seus retrats trobaren un bon mercat entre l’alta societat de Madrid

De probable ascendència morisca, de jove conegué Fernando de Llanos, potser mestre seu És versemblant que tots dos s’establissin aviat a València i connectessin amb algun taller relacionat estèticament amb el de Paolo di San Leocadio, o fins i tot hi collaboressin Vers el 1500 s’ha relacionat la seva presència a Itàlia amb el Ferrante Spagnuolo esmentat el 1505 com a collaborador de Leonardo da Vinci en la decoració del Palazzo Vecchio de Florència, malgrat que la crítica sembla més inclinada a identificar-lo amb Llanos, amb el qual hom sap del cert que, el 1507, realitzà el…

Estudià a les Filipines, Espanya, Suïssa i els EUA Harvard, on residí com a investigador bibliogràfic 1949-51 El 1951 exposà per primera vegada a Boston, i s’establí a les Filipines 1951-60, on exposà les seves obres També participà en excavacions arqueològiques, i fou director del Museo de Bellas Artes de Manila Anà a residir a la península Ibèrica, l’any 1961, on creà, a Conca, el primer Museo de Arte Abstracto, amb una mostra de les obres dels artistes més representatius Conreà, a més de la pintura, l’aquarella, el dibuix, el gravat i la fotografia La seva obra pictòrica de maduresa és afí…

Com a aquarellista participà en diverses exposicions del 1871 al 1881 A l’Exposició d’Alacant del 1894 presentà natures mortes, flors i paisatges

Seguidor de Fernando Yáñez de la Almedina i de Fernando Llanos D’estil correcte, però inexpressiu, molt relacionat amb el Mestre de Sixena És autor del retaule de l’església de Sant Agustí a Alzira 1527, i del tríptic de La Magdalena que estigué al Museu Diocesà de València És molt possible que sigui d’ell el Sant Miquel del Museu de Belles Arts de València, comunament atribuït a Fernando Yáñez