Resultats de la cerca
Es mostren 382 resultats
Francesco Del Cossa
Pintura
Pintor italià, format possiblement a Pàdua.
Actiu de primer a Ferrara, on l’influí Cosme Tura, protegit per la cort dels Este, pintà els frescs del Palau Schifanoia 1470 es traslladà després a Bolonya, on la seva obra accentuà el contacte amb la de Piero della Francesca, i on pintà el políptic Griffoni , dedicat a sant Vicent Ferrer, per a l’església de San Petronio actualment repartit entre la Pinacoteca Brera de Milà, la Pinacoteca Vaticana i la National Gallery de Londres, en el qual tingué l’audàcia de pintar figures en primer pla tallades pel marc Cal esmentar també l' Anunciació Dresden Fou mestre d’Ercole de Roberti, que…
Cuno Amiet
Pintura
Pintor suís, format a Munic i a París.
Es relacionà amb el grup de Paul Gauguin a Pont-Aven 1892 i amb el moviment Sezession de Viena 1904 Introduí a Suïssa una pintura influïda pel fauvisme francès i l’expressionisme alemany, que sobresortí en la representació de temes rurals
Grup Parpalló
Pintura
Grup d’artistes format a València el 1957.
Fou el primer focus d’introducció de l’informalisme al País Valencià i aconseguí aviat una formulació rigorosa dins aquesta tendència artística, bé que entre el 1960 i el 1964 el grup perdé la seva cohesió com a resultat de les diferències de trajectòria artística dels seus membres, entre els quals cal assenyalar Salvador Sòria, Manuel Gil, Monjalés, Eusebi Sempere, Balaguer i Andreu Alfaro La majoria d’ells evolucionà cap a una pintura no figurativa, mentre que Alfaro, com a escultor, recollí l’experiència constructivista
Joan Barceló
Pintura
Pintor; format probablement a València, es traslladà a Sardenya.
El 1475 residia a Càller, però, casat a Sàsser amb una sarda, és documentat en aquesta ciutat fins el 1516 Introduí a l’illa el gòtic valencià, adoptat a través d’ell pels pintors de l’escola de Sàsser És obra seva el retaule de la Visitació conservat a la Pinacoteca de Càller
Pablo de Céspedes
Escultura
Pintura
Teòric, pintor i escultor renaixentista format artísticament a Itàlia.
En són remarcables els frescs d’una de les capelles de la Trinità dei Monti, Roma, i el Retaule de la Santa Cena catedral de Còrdova, 1595 Com a teòric és autor del Discurso de la comparación de la antigua y moderna pintura y escultura 1604, Carta sobre la pintura 1608 i Poema de la Pintura
Ramon Amèrigo i Morales
Pintura
Pintor format a Alacant, a València i a Itàlia.
Participà en exposicions de València 1845 i d’Alacant 1845 i 1860, amb retrats, paisatges, natures mortes i composicions de flors Collaborà en la collecció de litografies sobre quadres del Museu del Prado, dirigida per José de Madrazo
Edward Hopper
Pintura
Pintor nord-americà, format amb Robert Henri i a París.
Exposà a l' Armory Show És autor de paisatges amb arquitectura i vistes urbanes tedioses —sovint nocturnes— que connecten per llurs enfocaments amb l’estètica del cinema
Cornelis Cornelisz
Pintura
Pintor holandès format a França i als Països Baixos (1579-83).
Fundador de l’acadèmia de dibuix de Haarlem, juntament amb Karel van Mander i Hendrik Goltzius, implantà, sota la influència dels manieristes romans, l’estudi del nu i la pintura de temàtica religiosa i mitològica Hom destaca la seva obra Banquet d’arcabussers 1583, Frans-Hals-Museums de Haarlem, que és una anticipació dels retrats collectius que aparegueren al llarg del s XVII holandès
Josep Romà
Pintura
Pintor.
Format a Sant Carles, fou deixeble de Vicent López i de Benet Espinós El 1817 esdevingué acadèmic de mèrit en flors i el 1826 en pintura Fou professor a Sant Carles i al seminari de Nobles de Sant Pau Des del 1837 dirigí la sala de flors de l’acadèmia Es dedicà a la pintura de flors, però també al retrat Isabel II nena, Benet Espinós 1829, tots dos al Museu de Belles Arts de València El seu fill Josep Maria Romà , també pintor de flors, format a Sant Carles, exposà a les Nacionales de Madrid 1856 i 1858
Antoni Ferran
Pintura
Pintor i miniaturista.
Deixeble de Flaugier i format a Llotja Barcelona, hi obtingué una medalla d’or el 1826 i hi fou professor 1834-57 Membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando Pintor romàntic, conreà especialment la temàtica històrica L’Acadèmia de Sant Jordi en conserva l' Otello explicant les seves proeses , i els Museus d’Art de Barcelona, La forja de Vulcà Fou també un bon retratista Francesca Ferran de Vila , 1840, collecció hereus de Massó i Torrents Participà en nombroses exposicions de Barcelona i de Madrid, on la reina governadora…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina