Resultats de la cerca

Estudià a Itàlia i ajudà Vasari en la decoració pictòrica del palau de la Cancelleria, a Roma ~1545 Esculpí el retaule major de la catedral d’Astorga, acabat el 1562, any que entrà, com a pintor, al servei de Felip II, per a qui decorà els palaus reials de Madrid i del Pardo La seva obra representà la introducció a Castella del manierisme miquelangelià Com a renaixentista complet conreà també l’arquitectura

Documentat des del 1555 En collaboració amb l’extremeny Pedro Rubiales contractà un retaule de Santa Úrsula que hom ha identificat amb el conservat al Museu de Belles Arts de València 1540, procedent del convent de la Puritat, obra que malgrat ésser coetània de Joan de Joanes no n'acusa la influència

Nebot d’Aristides Maillol, residí durant la joventut a Banyuls de la Marenda S'installà a París, el 1889, i féu la seva primera exposició el 1904 Pintava balladores i paisatges sobris i decoratius, i féu gravats per a diverses revistes parisenques Amb el seu oncle, a Marly-le-Roy, volia retrobar el secret dels antics fabricants de paper per a gravat, i acabà posant, a Le Mans, una fàbrica de paper de Montval Era societari del Salon d’Automne

Els anys 1618 i 1623 fou cònsol del gremi de pintors de Barcelona És autor de la decoració de la caixa amb setze episodis de la vida de sant Ermengol, a la Seu d’Urgell 1616-17, i el 1619 pintà sis quadres per a la capella de la Concepció de la catedral de Barcelona

Deixeble de Coxye i de Rubens a Brusselles El 1641 fou nomenat pintor dels Àustria i pintà per a ells i la cort un gran nombre de retrats La crítica moderna nega que hagués estat a la península Ibèrica i explica els seus punts de contacte amb la pintura de l’escola cortesana a través de Van Dyck La seva pintura religiosa, de dibuix acurat i d’agradable color, segueix les normes de la Contrareforma sèrie del claustre del Convent de San Francisco de Burgos

Treballà a la litografia Hurtado i assistí a l’acadèmia de Joan Ferrer i Miró Passà a Barcelona, on estudià a Llotja i fou deixeble de Ramon Amado Començà a pintar les seves característiques flors sobre fons negre Residí a París 1884-86, on assistí a acadèmies lliures, i tornà convertit en un bon pintor de natures mortes Installat a Vilanova, fou professor de l’Escola d’Arts i Oficis, càrrec que dimití per dedicar-se de ple a pintar Exposà a la Sala Parés de Barcelona 1899 i 1903, i el 1902 tornà a París, on es dedicà a pintar vistes urbanes i dels Jardins du Luxembourg, que li eren ben…

Es formà a l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera i a l’escola de Llotja de Barcelona, on fou deixeble d’Antoni Caba Visqué amb Salvador Alarma a París 1892-95, on fou deixeble d’A W Bourguereau, B Constant i JP Laurens Com a illustrador Album Salón , 1898-1904 es feu ressò de l’estil modernista d’A Mucha Establert novament a París i també a Tolosa de Llenguadoc, es dedicà al cartellisme, gènere en el qual excellí Com a pintor conreà un realisme anecdòtic, sovint proper a l’art pompier

És autor de la Mare de Déu de Gràcia, Santa Teresa i Sant Ignasi a l’església de Caudiel, el Sopar d’Emaús i Sant Tomàs València, Congregació, el retrat de l' Arquebisbe Rocabertí València, catedral i els sostres del Palau dels Ducs de Gandia

Acadèmic Especialitzat en escenes orientals, coloristes, i en retrats Autor de murals a París Sorbona, Hôtel de Ville, cúpula de l’Opéra-Comique, 1898 Fou mestre dels catalans Anglada i Camarasa i Gaspar Camps

Hom el creu germà de Gaspar Requena Féu diverses obres a València, al monestir de Sant Miquel dels Reis i al convent de Sant Domènec És autor del mural representant el Braç eclesiàstic a la Sala de Corts del palau de la Generalitat de València