Resultats de la cerca

Germà de Mateu Hortoneda És documentat a Osca, des del 1423, i a Saragossa 1433-37 És autor del retaule d’Embid de la Ribera 1437, del qual resta la taula de Sant Antoni Abat , que el relaciona íntimament amb l’obra de l’hipotètic Mestre de Lanaja

Conegut documentalment, Ch R Post l’identificà amb l’hipotètic Mestre del Cavaller de Colònia Així, devia haver estat deixeble dels pintors Yáñez i Llanos És autor de la Mare de Déu del Collegi del Patriarca Amb Miguel del Prado pintà l' Apostolat de la casa de la ciutat de València, en un estil renaixentista

Hom situa l’anònim pintor, un punt afrancesat, dins la influència de Bernat Martorell, però amb personalitat pròpia Hom ha atribuït a la mateixa mà —com a primerenca— una taula de Sant Joan Baptista i Sant Esteve Museu d’Art de Catalunya, procedent de Puigcerdà L’hipotètic artista, de gran qualitat, hauria influït sobre Esteve Solà

És considerat autor, entre d’altres obres, del retaule de Sant Llorenç 1422, una part del qual és a Berlín, i d’un Judici Final Munic, que ha estat causa que Chandler Rathfon Post, basant-se en apreciacions de Bernard Berenson i G Pudelko, identifiqués l’hipotètic mestre amb Miquel Alcanyís és una teoria, però, que d’altres obres atribuïdes a ell no confirmen

Fill del pintor Jaume Gonçalvo la Seu d’Urgell — 1428, a qui ha estat atribuït el retaule de Sant Ermengol de la Seu Estigué associat amb Jaume Cirera i Bernat Puig, i és possible que collaborés en el retaule de Sant Pere de la Seu d’Urgell Museu Nacional d’Art de Catalunya i altres colleccions És autor del reliquiari de Sant Fructuós catedral d’Urgell Hom l’identifica sovint amb l’hipotètic mestre d’All

Radicat al barri de la Real El 1398 féu un tabernacle per a l’església de Sant Mateu de Perpinyà, el 1400 un retaule per a la de Ribesaltes i el 1422 uns retaules a Ceret i, el 1426, a Bula d’Amunt Tingué uns altres encàrrecs per a convents de Perpinyà i per al senyor de Bellcaire, al País de Salt 1415 El 1405 era sobreposat de la corporació de pintors de Perpinyà, i el 1408 hi tenia un taller propi Hom no identificà amb certesa cap obra seva, malgrat que algú ha volgut identificar-lo amb l’hipotètic mestre del Rosselló

Collaborà amb Francesc Serra II i, possiblement, amb Andreu Marçal de Sax, influït pel qual seguí l’estil anomenat internacional Pintà els murals, actualment perduts, de la capella major de la seu de València 1432 És autor, entre d’altres obres, d’un retaule de la Santa Creu Museu de Belles Arts de València, de les taules laterals d’un de Sant Miquel 1421, Musée de Lyon L’any 1422 potser era a Florència, on ha estat identificat amb el mestre del Bambino Vispo S'establí a Mallorca 1434, on recentment han estat identificades com a seves les taules de la rectoria d’Alcúdia 1442, el retaule de la…

Fill i deixeble, de bon principi, de Jeroni Rodríguez de Espinosa Establert el 1612 a València, quatre anys més tard figura al collegi de pintors d’aquesta ciutat 1616 Una primera etapa manierista fins als voltants del 1640 recorda l’estil dels Ribalta, i una segona etapa fins a la seva mort l’acosta a l’art hieràtic de Zurbarán Hom pot considerar com a primera obra seva important l’encara manierista Crist del rescat 1623, però no fou fins a la mort dels Ribalta 1628 que fou tingut dins el món artístic valencià com una primera figura El 1634 féu el retrat dels Vives de Cañamaas Després d’un…

La base fou la inscripció “lo fil de mestre Rodrigo” que figura a l’ Epifania de la National Gallery de Londres La personalitat de l’autor se circumscriuria als anys 1503-13, i en virtut de les obres que li són adjudicades —l’esmentada Epifania , les taules i la predella del descabalat retaule de Sant Dionís Museu Catedralici, València, les taules de la Vida de Jesús procedents de la cartoixa de Portaceli Museu de Belles Arts, València i els plafons de la Passió de la collecció del comte de Casa Rojas Madrid, Prado— el seu estil es fa derivar del d’Osona el Vell, bé que hom hi adverteix una…

Actiu a València Hom ha suggerit també que pot ésser originari de Vic —antiga Ausona— o d’Osona de Sòria, però és molt possible que arribés a València en companyia de Paolo di San Leocadio, Francesco Pagano i del mestre Riquart o Richard, pintors arribats d’Itàlia amb Roderic de Borja, el futur Alexandre VI El 1464, a València, hom pagà a un “mestre Rodrigo” diverses quantitats per a pintar un retaule per a l’hospital de beguins Tanmateix, les dates segures comencen el 1476, quan contractà el retaule de Sant Nicolau El 1482 cobrà un gran retaule per al convent de Sant Francesc —pintat en…