Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
Nino Longobardi
Pintura
Pintor.
És considerat un dels principals representants de la transavantguarda italiana La seva obra se centra en la figura humana i en el tema de la mort
Carl-Philipp Fohr

Carl-Philipp Fohr Les cascades de Tívoli (1817)
Pintura
Pintor romàntic alemany.
Anà a Roma, on conegué la pintura dels natzarens, en la segona generació dels quals pot ésser inclòs Paisatgista, s’estimava més l’estudi directe de la natura que no l’obra pensada Els seus paisatges inclouen molt poc la figura humana Castell al cim d’una muntanya, Paisatge pintoresc
Ernesto Fontecilla Camps
Pintura
Pintor.
Format a Xile i a Nova York, resideix a Catalunya des de l’any 1973 S'interessa per la figura humana, especialment els rostres, que deforma intencionadament tot envoltant-los d’una atmosfera boirosa Sovint pren com a punts de referència obres o moments de la història de la pintura També ha dut a terme accions i muntatges
Edwin Landseer
Pintura
Pintor.
Format a la Royal Academy 1814, hi fou associat a vint-i-quatre anys i acadèmic el 1831 Especialitzat en pintura d’animals, els conferia una certa expressivitat humana, la qual cosa li valgué una gran popularitat i la preferència i amistat de la reina Victòria, que l’ennoblí el 1850 Dissenyà el grup de lleons esculpit 1858 a la base del monument a Nelson a la Trafalgar Square de Londres
Jean-Robert Ipousteguy
Escultura
Pintura
Escultor i pintor francès.
És el creador d’un tipus d’escultura elaborada amb formes barroques i centrada en la figura humana Cenotafi 1957, David i Goliat 1959, L’home 1963, L’home traspassant la porta 1966, L’agonia de la mare 1969, Escena còmica de la vida moderna 1976, Louise Labé 1981, A la salut de la revolució 1988, Aviador 1993 i Edat de les conclusions 1998 com a pintor collaborà en la decoració de l’església de Mont-rouge, a París 1947-48
Pál Szinyei Merse
Pintura
Pintor hongarès.
Entre el 1864 i el 1870 estudià a Munic Malgrat no conèixer els intents de la pintura plein air francesa, el preocupà la representació pictòrica de l’aire lliure, de la llum solar i de la figura humana collocada en el paisatge El 1872 pintà la seva obra principal, Forada de maig , composició perfecta dintre dels cànons del plein air , que no aconseguí cap ressò El públic, la crítica oficial i els pintors joves només el valoraren des del final del s XIX
Santiago Roca-Delpech i Costa
Pintura
Pintor.
Era fill i deixeble de Jaume Roca i Delpech En les seves pintures, d’execució acurada, pròxima a l’hiperrealisme —fou un dels més personals representants de l’hiperrealisme o realisme màgic a Catalunya—, tracta el paisatge urbà amb desolades vistes de racons urbans catalans o anglesos, perseguint la revelació de la geometria que hi és implícita i eludint-hi la presència de la figura humana, per la qual cosa s’apropa al caràcter de la pintura metafísica Exposà des del 1965
Henry Waroquier
Pintura
Pintor francès.
Rebé la influència del cubisme, que combinà amb el decorativisme oriental en pintures de paisatges al llarg dels seus nombrosos viatges i n'accentuà l’aspecte tràgic en una sèrie de pintures a propòsit d’un viatge a la península Ibèrica 1917 Del 1917 al 1932 es dedicà a paisatges imaginaris i a la figura humana amb un expressionisme d’influència bizantina i del fauvisme També féu gravats i escultures, la composició mural La tragèdia Palais de Chaillot, 1937, L’hivern i Visita a Venècia Musée d’Art Moderne, París
Melozzo da Forlì
Pintura
Nom amb què és conegut Michelozzo degli Ambrogi, pintor italià.
Deixeble de Piero della Francesca i influït per AMantegna, desenvolupà el sentit de la perspectiva en els espais arquitectònics que serveixen de fons a les seves obres Inauguració de la Biblioteca Vaticana per part de SixtIV ~1475 Pinacoteca Vaticana Treballà a Forlì, a Loreto capella del Tresor i a Urbino, on el seu estil s’enriquí amb aportacions de DBramante i PBerruguete, dels quals aprengué la tècnica del retrat i el concepte monumental de la figura humana A Roma decorà al fresc l’absis de l’església dels Sants Apòstols
Giuseppe Arcimboldi
La Primavera , obra del pintor italià Giuseppe Arcimboldi (1527-1593), que en la seva darrera etapa artística arribà als més alts nivells en la confusió formal manierista
© corel Professional Photos
Pintura
Pintor italià.
Començà com a dissenyador de vitralls i de tapissos S'establí a Praga 1562 al servei dels Habsburg Retornà a Itàlia l’any 1587 La seva pintura no té res a veure amb el modern surrealisme, com ha estat dit, i es basa en el gust per l’allegoria, propi del Renaixement, i en l’afecció per tot el que és extravagant, pròpia del manierisme Les seves obres es componen, gairebé sempre, de diversos elements relatius al concepte representat, agrupats enginyosament de manera que prenguin figura humana Les quatre estacions, L’aigua, El foc, El bibliotecari, El jardiner , etc, les diverses…