Resultats de la cerca

La seva obra segueix l’estil sentimental de Greuze El seu fill Michel Drolling París 1786 — 1851, pintor acadèmic, decorà edificis oficials Versalles, Louvre i esglésies Saint-Sulpice i Notre-Dame de Lorette, a París

Fou l’intèrpret més destacat de l’impressionisme a Suïssa

La seva pintura és de temes exòtics, realitzats d’una manera efectista amb juxtaposicions cromàtiques violentes El mercat a la platja i Els burletes Influí considerablement sobre Hermen Anglada-Camarasa Foren notables els seus aiguaforts

És el màxim exponent del caravaggisme melodramàtic El seu estil, d’una lluminositat innatural, és d’una gran contenció de moviment Hom destaca la seva obra Santa Cecilia 1645 Palazzo Vecchio, Florència

Hom li atribueix els retaules de la Mare de Déu amb el nen i àngels catedral de Castelsardo i el de Sant Antoni Museu de Càller El seu estil té una ornamentació clarament renaixentista, sense trencar, però, el lligam amb la tradició gòtica

Paisatgista per vocació, fou retratista com a única sortida pictòrica en la societat en la qual visqué Però adaptà el retrat al paisatge, que deixà d’ésser un simple fons i esdevingué una part important dins la pintura, en total compenetració amb el personatge retratat De les etapes de la seva producció —la de Bath 1759-74 i la de Londres 1774-88—, la segona presenta una pinzellada més solta, que és premonitora de l’impressionisme La seva obra comprèn vuit-cents retrats, més de dos-cents paisatges i unes vint fancy pictures , obres fetes per a ell, on el seu art s’expressa amb llibertat i el…

Eclèctic, rebé moltes influències Decorà palaus de Ferrara A Roma, influït per Rafael, féu La Mare de Déu i sants Galleria Estense, Mòdena Posteriorment, influït per Dosso Dossi, amb qui treballà, pintà el Sant Sebastià del Museo Nazionale de Nàpols

És considerat autor, entre d’altres obres, del retaule de Sant Llorenç 1422, una part del qual és a Berlín, i d’un Judici Final Munic, que ha estat causa que Chandler Rathfon Post, basant-se en apreciacions de Bernard Berenson i G Pudelko, identifiqués l’hipotètic mestre amb Miquel Alcanyís és una teoria, però, que d’altres obres atribuïdes a ell no confirmen

En són membres destacats Giulio Campi ~ 1502-72, fill i deixeble de Galeazzo Campi 1477-1536, influït per Giulio Romano i Pordenone els seus germans Antonio Campi ~ 1535 — ~ 1591, el qual fou també escultor i escriptor escriví i gravà per a Felip II de Castella una Crónica de Cremona , i Vicenzo Campi 1536 — 1591, que féu notables natures mortes i Bernardino Campi 1522 — ~ 1590, parent dels anteriors i deixeble de Giulio, influït pel Corregio, que pintà la cúpula de la basílica de San Sigismondo a Cremona 1570

Deixeble de Sorolla a València, estudià, també, a Madrid i a París, on fou influït per Hermen Anglada i Camarasa, i on s’establí el 1926 Assolí una fama notable a França féu una important exposició individual a París el 1927 i participà en l’Exposició d’Art Espanyol de Bordeus del 1928 Exposà, individualment, a Madrid 1933 i a València i participà en altres exposicions Influït per l’impressionisme, interpretà el folklore valencià i conreà també el paisatge, el retrat i àmplies composicions decoratives Tingué obra a l’antic Musée du Luxembourg de París i al museu de Santiago de…