Resultats de la cerca

Actiu entre els anys 1341 i 1375, la seva producció mostra l’influx predominant dels germans A i PLorenzetti És autor, entre altres obres, de la Batalla de Val di Chiana 1372 Palazzo Pubblico, Siena i d’una Anunciació claustre de San Domenico, Siena

Autor del políptic de La Trinitat 1360, Museo Castelvecchio, Verona, fou l’iniciador de l’escola de Verona, primer sota l’influx de Giotto i després de Tommaso da Modena El seu estil es caracteritzà per un sentit de la composició giottesc i per un naturalisme de caràcter narratiu i anecdòtic

Deixeble de Caracciolo, fou un dels principals representants de l’escola realista napolitana És autor de Lucrècia, Sant Bru Museo e Gallerie Nazionali Capodimonte, Nàpols, Degollament del Baptista, Bacanal Museo del Prado, Madrid, que mostren la seva filiació al caravaggisme i un influx llunyà dels pintors de l’escola bolonyesa

Actiu a l’Úmbria i a les Marques El seu estil, pietós i càndid Políptic de Cagli , 1461-65 Pinacoteca Brera, Milà, evolucionà, arran de l’influx que rebé del venecià CCrivelli, vers un art més sòlid i de dibuix més rigorós Mare de Déu del Bon Socors , 1492 Galleria Colonna, Roma

Sota l’influx preponderant de l’escola florentina i de Piero della Francesca, l’estil d’aquests pintors es caracteritzà per l’afecció als temes religiosos, per l’estructura racional i simètrica de la composició, presidida quasi sempre per un paisatge serè i harmoniós, i per l’extraordinària perfecció del dibuix Entre altres representants, cal citar també GBoccati, BBonfigli, BCaporali i Fdi Lorenzo

Format amb Il Perugino, treballà preferentment a Perusa, on també rebé l’influx d’Il Pinturicchio i Rafael Autor d’una Coronació de la Mare de Déu 1511, Palazzo dei Priori, Todi, el seu estil, dins la línia del mestre, acusa un cert caràcter provincià Hom li atribueix, entre altres obres tradicionalment considerades Perugino, l' Esposori de la Mare de Déu Museu de Caen

Estudià a Milà amb VFoppa, i rebé l’influx de Leonardo da Vinci i de Mantegna La seva producció, entre la qual figura un tractat de perspectiva, es caracteritzà per una notable qualitat de dibuix i per una execució acurada i preciosista Resurrecció , Santa Maria delle Grazie, Milà Sant Ambròs , Accademia Carrara, Bèrgam Com a arquitecte dirigí els treballs de conservació i restauració de la catedral de Milà

Format dins l’ambient de l’escola llombarda, rebé l’influx de Giorgione i s’incorporà a la cultura figurativa veneciana, dins la qual continuà les experiències sobre els efectes de la llum Tobies i l’àngel Galleria Borghese, Roma, Transfiguració Galleria degli Uffizi, Florència Pintà nocturns i paisatges crepusculars que, malgrat la seva inspiració poètica, fan pressentir Caravaggio Maria Magdalena National Gallery, Londres, Sant Mateu i l’àngel Metropolitan Museum, Nova York

Fou catedràtic de l’Escuela Superior de Bellas Artes de Madrid i membre de l’Academia de San Fernando, de Madrid, i de l’Acadèmia de Sant Carles, de València Conreà el retrat realista, amb mestria i bon ofici Dues noies, Autoretrat Museu de València Com a paisatgista, optà pels temes exòtics i pintorescs, d’un academicisme que suggereix Vicent López, tenyit per l’influx de Van Dyck Dones de Bretanya, Holandeses a la platja Museu de València

Format dins l’ambient manierista toscà, rebé primerament l’influx de Rubens i de l’escola flamenca La cuinera , Palazzo Rosso, Gènova Després d’una etapa en què la seva pintura fou de signe tenebrista, anà a Venècia 1631, on féu composicions de to monumental i de colors més freds que fan pressentir Tiepolo La caritat de Sant Llorenç , San Niccolò da Tolentino, Venècia Pintà magnífiques natures mortes, que inserí en les grans composicions Excellí també com a retratista