Resultats de la cerca

Fou deixeble de Vila i Cinca i de Joaquim Mir, que influí en el seu colorit, en la seva primera època A partir del 1926, arran de la seva estada a París, canvià la seva concepció de l’art i s’inclinà cap a un realisme asèptic Els seus temes preferits eren les natures mortes i els paisatges Mantingué una declarada i constant oposició a l’art d’avantguarda Hi ha obres seves als museus d’art modern de Barcelona, Madrid, Sant Sebastià, Buenos Aires i en un gran nombre de colleccions del país i estrangeres Publicà el llibre Durancamps 1973

La seva obra, inicialment de caràcter figuratiu, derivà posteriorment vers una abstracció molt freda en la qual intervenen només alguns elements de caràcter lineal o geomètric És autor d’escrits teòrics a través dels quals definí el moviment essencialista i, posteriorment, l' Art principal 1973

De formació autodidàctica, conreà inicialment l’escultura La seva pintura, que parteix d’un realisme expressionista 1965-68, després d’un període de transició 1968-71 marcat per un procés de dissolució formal, arribà a una abstracció caracteritzada per l’ús de motius calligràfics i de coloracions fosques, amb evidents connotacions simbòliques

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona 1969-73, de la qual és professora La seva pintura, inicialment d’elaboració acurada i minuciosa —a voltes amb aparença de collage — en la qual acostumava a representar coses i aspectes de la vida quotidiana, sovint de forma seriada, recentment ha adquirit un caràcter més marcadament expressionista

Inicialment exercí com a dibuixant i gravador Participà en alguns concursos i exposà amb el grup D’ara El 1972 s’introduí en l’edició de bibliòfil i d’aleshores ençà illustrà i edità nombrosos texts Dissenyà i estampà calendaris, carpetes de gravats, cartells, les populars roses de Sant Jordi i les nadales Deixà a la Biblioteca de Catalunya la seva obra gràfica

Es formà a Barcelona, a Llotja 1952-57, i a París Inicialment alternà la pintura amb el treball de grafista, però durant la dècada dels setanta abandonà aquesta segona activitat A partir d’aleshores donà a conèixer la seva obra, clarament afiliada a l’impressionisme Morí sobtadament després d’haver estat nomenat membre de la Société Nationale des Beaux-Arts, a París

És considerat un dels capdavanters del corrent denominat expressionisme abstracte Inicialment conreà una pintura de temàtica social influïda pels muralistes mexicans, però arran de la seva estada a Los Angeles derivà cap a plantejaments més avantguardistes Fou decisiva en aquest sentit la influència que rebé de Pollock Professor de les universitats de Iowa i St Louis, la seva obra rebé el reconeixement oficial

Treballà inicialment en el camp de la creació publicitària Estudià a Llotja i s’interessà així mateix per la història de la pintura moderna Desenvolupà les seves primeres activitats artístiques en el terreny del dibuix i del gravat Evolucionà vers l’expressionisme i alhora manifestà una creixent preocupació pel color, que és l’element dominant en les seves creacions més recents

Deixeble de l’Acadèmia Baixas, s’acredità inicialment com a aquarellista 1947-48 Després es decantà cap a la pintura a l’oli, en la qual aconseguí de destacar com a paisatgista Influït per Rafael Benet i Ramon Rogent, pertangué al grup de la Sala Parés , on exposà per primer cop l’any 1964, i el 1971 individualment El 1981 li fou atorgat el premi de dibuix Ynglada-Guillot Exposà a l’Estat espanyol, a França i a l’Amèrica Llatina

Es formà a l’Escola Massana 1957-61 i a Belles Arts 1961-65 de Barcelona El 1966 s’agrupà amb Arranz Bravo, Bartolozzi i Llimós i durant dos anys dugueren a terme una intensa activitat conjunta La seva obra, que no renuncia a la figuració, s’orientà inicialment cap a la crítica social Actualment pren com a motiu el seu entorn immediat i té un caràcter més líric Ha estat professor a l’Escola Massana i a la Facultat de Belles Arts