Resultats de la cerca

La temàtica de la seva obra comprèn sobretot vistes urbanes Oudegracht de Haarlem, 1666 El seu germà, Gerrit Berckheyde 1638-98, d’un interès artístic inferior, conreà una temàtica semblant

Especialista en pintura urbana arquitectònica, d’un gran interès pel seu valor documental i el joc de perspectives Hom destaca la Vista de la Municipalitat d’Amsterdam 1668, Musée du Louvre

Des del 1983 desenvolupa el seu discurs plàstic a l’entorn del maquinisme, amb un llenguatge simbòlic marcat per l’interès pels artefactes susceptibles de volar o navegar zèppelins, avions, vaixells, submarins, contemplats fora de la funció que originalment els correspon Parallelament, el seu llenguatge plàstic s’ha anat enriquint en l’aprofundiment del diàleg línia/pla i buit/ple

Tingué taller propi Hom coneix d’ell temes religiosos Misteris del Rosari , a l’església de Porreres i paisatges amb escenes costumistes de la vida del camp de l’illa al seu temps Conreà l’oli i el fresc Féu un tipus de pintura ingènua, però amb encant decoratiu i interès illustratiu El color és més aviat pàllid, amb tons brillants, com és molt corrent a la pintura del s XVIII

Deixeble de L Carracci i influït pels pintors venecians, utilitzà els forts contrasts lumínics Cridat a Roma 1621 per Alexandre Ludovisi —Gregori XV—, assolí un dels moments més interessants de la seva carrera L’Aurora Roma, Casino Ludovisi El seu estil es decantà a poc a poc vers un cert classicisme mancat d’interès La influència acadèmica restà en ell fins a la mort, malgrat una etapa de contacte amb la manera de Guido Reni

Viatjà pel Missouri i per Texas des del 1830, i posteriorment, per Amèrica del Sud Publicà Letters and Notes of the Manners, Customs and Condition of the North-american Indians Londres, 1841 Les seves pintures, de gran interès etnològic, són un exemple cabdal del Romanticisme americà, tant per l’atenció que demostren per les cultures exòtiques com pel nacionalisme que les inspirà Hi ha una bona collecció d’obres seves al National Museum de Washington DC

Format a l’Académie Julian de París 1882, començà a exposar el 1885, i collaborà amb xilografies i articles a diverses revistes S'integrà al grup dels nabís 1893 Artista intellectual, inquiet i molt autoexigent, el seu realisme, pàllid i intimista, és mancat de força com a pintor Molt més interès tenen els seus gravats especialment les xilografies retrats, illustracions literàries i escenes populars i de carrer, d’un cert primitivisme conscient, amb una atmosfera ben aconseguida, malgrat l’economia dels mitjans emprats Intimités , 1897-98

Del 1948 al 1968 residí a París La seva obra, regida per una particular concepció filosòfica de la geometria, es caracteritza pel sentit de l’ordre i el ritme d’unes formes de contingut simbòlic formulades en un llenguatge abstracte En els últims anys s’accentuà el seu interès per l’escultura Exposà diverses vegades, des del 1955, a la galeria Maeght de París i en altres ciutats de l’Estat espanyol i l’estranger Rebé els premis Nacional de Artes Plásticas 1999 i Velázquez 2004 del ministeri de cultura espanyol

Fundà la revista Het Overzicht 1921-25, que es preocupava sobretot de l’incipient art abstracte L’any 1925 s’installà a París, on conegué Mondrian, Delaunay, Arp, etc Des del 1951 dibuixà molt a la ploma motius geomètrics en blanc que suggereixen horitzons infinits i sensacions de buit Aforismes 1958 Cal destacar, així mateix, la seva tasca com a escriptor, crític i divulgador de l’art abstracte, sobre el qual publicà llibres d’un gran interès Dictionnaire de la peinture abstraite 1957 i Le style et le crit 1965

Fou deixeble del pintor Claudi Lorenzale Com a pintor la seva obra fou escassa i, al contrari de la dels seus contemporanis de tendència natzarena Tomàs Moragas, Antoni Caba, Ramon Amado i altres, els quadres dels quals figuren en importants museus, poc estudiada En el seu museu figuren obres qualificades d’autor anònim que potser són seves Resulta important la seva obra d’arqueòleg precursor reuní materials arquitectònics de monuments barcelonins avui desapareguts i valuoses rajoles que formen, a Martorell, el museu, de gran interès, anomenat l’Enrajolada