Resultats de la cerca

Format a l’escola de belles arts de Cadis, on decorà el Gran Teatro i algunes esglésies Es presentà, amb èxit, a l’Exposición Nacional de Madrid del 1912, any que s’establí a Barcelona El 1922 s’installà definitivament a Madrid, on fou director de l’Escuela de Bellas Artes de San Fernando Bàsicament retratista — pintà Alfons XIII, el 1928 — , evolucionà des d’un cert decadentisme cap a un realisme tou

El 1928 la seva família s’establí a Olot A partir del 1940 és forma a l’Escola de Belles Arts, on del 1953 al 1975 fou professor de perspectiva i dibuix artístic Acabats els estudis, treballà un temps al taller d’estatuària religiosa l’Art Cristià, però poc després es decantà definitivament per la pintura El 1947 guanyà el segon premi de dibuix i pintura del Concurs Juvenil de Girona, el 1962 la Medalla d’Argent de l’Escola de Belles Arts i l’any 1976 fou seleccionat per la Fundació Herbert d’Uckermann a la mostra d’art català de Grenoble La seva obra és bàsicament paisatgística, molt en la…

Continuà l’ofici familiar d’argenteria S’inicià en la pintura a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, i el 1892 aconseguí una medalla a l’Exposició de Belles Arts i Indústries Formà part de l’anomenada Colla del Safrà, amb Nonell, Canals, Pitxot, Gual i Mir El 1896 regentà l’establiment termal de Caldes de Boí Alta Ribagorça, amb Nonell i Canals, per tal de trobar models nous entre la gent d’aquelles contrades El 1899 participà en la tertúlia de la cerveseria Els Quatre Gats Al començament del segle XX abandonà la pintura, però fins el 1906 no es decidí a escriure Durant aquest temps es…

Fill del gravador de cilindres Josep Pascual i Font, i pare de la matemàtica Griselda Pascual i Xufré Es formà com a pintor a Barcelona amb Francesc Torrescassana des del 1900, a l’Escola d’Arts i Oficis de l’Associació Obrera i a Llotja, on fou deixeble de Modest Urgell paisatge i Josep Calvo i Verdonces perspectiva A partir dels anys trenta es dedicà més intensament a la pintura i el dibuix Utilitzà l’oli, la cera, la ploma i el xilostil, tècnica que introduí a partir del 1950 Fou preferentment paisatgista urbà, principalment de l’antiga Barcelona, i també d’altres llocs de Catalunya,…

Fill i deixeble de Pere Borrell del Caso En la seva obra, copiosa, sobresurten els retrats femenins i les decoracions murals de tema religiós pintades en un estil acadèmic amb tocs naturalistes

Deixeble de l’Escola de Sant Carles i de Joaquim Sorolla A París assistí a l’acadèmia Julian Expositor del Salon des Artistes Français, hi obtingué una menció honorífica el 1909 Conreà escenes de gènere a l’estil del seu mestre, retrats, cartells i pintures d’història, especialment de temes llatinoamericans —motiu pel qual fou molt famós a les repúbliques de l’Amèrica del Sud— i també de la Primera Guerra Mundial Féu grans murals al nou Kursaal de Sant Sebastià

Començà a pintar el 1923 Nebot de Cristòfor Pizà, acusà primer la seva influència, així com les de Rusiñol, Mir, Anglada i Juñer-Vidal El 1927 conegué Wols a Mallorca i això marcà la seva carrera Estudià a Barcelona i a Madrid, i a París 1928 entrà en contacte amb el grup postcubista espanyol i amb alguns mestres de l’avantguarda Exposà a la Haia, Londres, Zuric, Barcelona galeries Syra, 1932 i 1933, Madrid 1936 i 1952, exposició aquesta que tingué un gran ressò, Palma, París, Stuttgart, etc , i collectivament a la Primera Bienal Hispanoamericana de Arte 1951, a la Biennal de Venècia 1960 i…

Característic avantguardista empordanès, la seva obra es mou dintre el més inspirat surrealisme, al qual aporta un estil personal ple d’una plàstica lluminositat mediterrània, transparents celatges i una viva imaginació Prengué part en l’Exposició d’Artistes Independents de la Galeria Dalmau de Barcelona 1936 Formà part del Grup Logicofobista Fundador del grup gironí Indika 1952, exposà a la III Bienal Hispanoamericana a Barcelona Als voltants del 1960, influït per l’informalisme, incorporà a les seves obres sorra i diversos materials marins, sense perdre mai el caire surrealista Fou…

Germà de l’erudit  Lluís Cebrian i Mezquita Deixeble de Carles Giner i de l’Acadèmia de Sant Carles de València, d’on fou professor i acadèmic Autor de pintura històrica Ausiàs Marc llegint les seves trobes al príncep de Viana , vers el 1884, fons del Museo de Arte Moderno de Madrid i religiosa, de retrats i pintura de flors

Aprengué l’ofici de la forja i de l’orfebreria al taller del seu pare i freqüentà l’Escola de Belles Arts i el taller de Rossend Nobas Dirigí l’estudi de decoració del moblista Francesc Vidal, on fou mestre de Gaspar Homar i de Lluïsa Vidal El 1900 anà a París amb el seu germà, i, malalt, tornà a Barcelona el 1906 i exposà a la Sala Parés Deixà una gran quantitat de dibuixos amb escenes de camp i de ciutat, personatges i autoretrats, d’una gran espontaneïtat, parallel personal a l’art dels nabís