Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
René Auberjonois
Pintura
Pintor suís.
Expressionista líric postimpressionista Del 1901 al 1910 sojornà a París, on estigué en contacte amb els cubistes Des del 1914 residí a Lausana La seva pintura, plana, sense perspectiva, és feta de pinzellades riques en matisos, sobre un arabesc elemental, ingenu, de tipus constructiu
Josef Mánes
Pintura
Disseny i arts gràfiques
Pintor i il·lustrador txec.
És considerat el cap de la nova escola de pintura i dibuix txeca, que alliberà de la influència alemanya Des d’una concepció romàntica passà a un realisme líric i nacionalista, especialment en els seus paisatges Conreà també la pintura de gènere i el retrat Josefina Nǎrodní Muzeum, Praga
Albert Vives i Iglesias
Pintura
Pintor.
Es donà a conèixer en una exposició que feu el 1958 Exposà a França L’any 1964 fundà, juntament amb d’altres artistes lleidatans com Ernest Ibàñez Neach, el Grup Cogul Conreà un informalisme líric, que hom ha relacionat amb certes obres de J Fautrier i d’A Tàpies
Fedor Aleksejev

Fedor Aleksejev
©
Pintura
Educació
Pintor i pedagog.
És un dels promotors del paisatgisme líric rus, particularment original en la representació poètica i alhora retratista, d’un realisme sorprenent, de l’ambientació d’escenes humanes i de ciutats La seva obra gaudí d’una gran popularitat Vista del Kremlin des de la porta Spassky 1800, de Fedor Aleksejev ©
Frank el Punto
Pintura
Pseudònim del pintor alemany Frank Ludwig Schaefer.
Installat a Eivissa des del 1955 és molt conegut pel seu gestualisme abstracte, líric i tachista Estudià a la Berliner Kunst-hochschule i treballà com a dissenyador gràfic a França i a Holanda Féu plafons murals i decorà transatlàntics Exposà a Alemanya, a França, a Dinamarca i als Països Catalans
Constantin Terechkovitch
Pintura
Pintor rus establert a París (des del 1920), on es naturalitzà francès.
La seva pintura té un realisme líric i vital, amb una gran riquesa de colors, la qual revela una gran vitalitat existencial en qualsevol dels temes conreats retrats, paisatges, escenes de la vida de Montparnasse i particularment en les figures de noies i ballarines i en l’anàlisi minuciosa dels moviments i de les races dels cavalls
Carme Aguadé i Cortés

Carme Aguadé
Pintura
Pintora, filla del polític Jaume Aguadé i de la pintora Carme Cortès.
Cultivà una visió plana, de factura impersonalitzada, d’objectes de la vida quotidiana, presos com a significat de situacions socials Estudià al costat d’Ignasi Mundó i fins l’any 1967 treballà en un paisatgisme intimista de caràcter líric Posteriorment, anà estilitzant la seva pintura, que tendí a la reducció geomètrica de les formes naturals Són característiques les seves tonalitats suaus
Antoni Ros i Güell
Pintura
Pintor.
Deixeble de Benet Mercadé Participà tímidament de la inquietud dels seus companys de la generació postmodernista, conreant un paisatgisme líric influït per l’impressionisme que anà repetint sense gaires variacions al llarg de la seva vida Exposà periòdicament a Barcelona des del 1903 Sala Parés, sovint amb temes del Gironès Concorregué a collectives a Barcelona, Madrid, París, Brusselles, Viena i Buenos Aires Conreà també l’escenografia i la pintura decorativa
George Wesley Bellows

Dempsey and Firpo, obra de George Wesley Bellows
© Fototeca.cat - Corel
Pintura
Disseny i arts gràfiques
Pintor i litògraf nord-americà.
Fou el novè membre del Grup dels Vuit Ash Can School i n’esdevingué el més important Conreà un expressionisme realista i violent, derivat de les pintures negres de Goya i basat sovint en temes de boxa, antiga afecció seva Both members of this Club , 1909 Washington National Gallery of Art L’ Armory Show 1913 el feu evolucionar devers un estil de base geomètrica més líric i colorista
Lluís Maria Aragó i Cabañas
Arquitectura
Pintura
Pintor i arquitecte.
Conreà una pintura figurativa que pot ésser classificada com d’un constructivisme líric Les seves visions de paisatges són ordenades, geometritzades, simplificades i acolorides segons un sentit d’harmonia i d’equilibri Professor a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, s’especialitzà en urbanisme i en la rehabilitació d’edificis, i el 1998 publicà El Creixement de l’Eixample Registre Administratiu d’Edificis, 1860-1928 És autor també de la versió catalana dels Quatre quartets de TS Eliot 1965