Resultats de la cerca

Malgrat els contactes amb el manierisme, el seu art cercava la veritat històrica i defugia la retòrica El seu estil abaixà les tintes, simplificà la composició i reduí la descripció als elements essencials i significatius Cal destacar-ne la sèrie de pintures Scene della vita di San Carlo Duomo de Milà, 1602

Deixeble de Vicenzo Foppa, fou influït per Leonardo Decorà al fresc la cartoixa de Pavia 1488-94 Té obres a les pinacoteques de Milà, a l’església de l’Incoronata, de Lodi, a San Simpliciano, de Milà, etc A Barcelona, és d’atribució gairebé segura la tela Crist predicant collecció Cambó

Format a Roma, gaudí d’un cert renom dins l’escola llombarda en el moment de trànsit cap als cànons barrocs En conserven obres seves l’església de San Gaudenzio, a Novara, i els museus de Milà, Venècia i Viena

El seu estil —determinat a partir de dues obres segures florentines els frescs del registre superior de la capella Rinunccini, a la sagristia de Santa Croce, i una Pietat Galleria dell’Accademia— pressuposa una formació llombarda, dins el corrent giottesc, i la influència de Vitale da Bologna

Pertangué a l’escola de Brescia del s XVI, dins l’òrbita de les influències de la pintura veneciana i llombarda Autor d’escenes religioses Nativitat, Pinacoteca Tosio Martinengo, Brescia, fou també un excellent retratista Retrat masculí, National Gallery, Londres El seu estil, d’un cromatisme intens, es caracteritzà per un retardatari misticisme

Autor de la Pala de Santa Justina 1513, Museo Civico, Pàdua, on mostra la seva formació llombarda i la influència del Ticià, treballà principalment a Brescia, a Cremona 1519-20, frescs de la Passió, a la catedral i a Trento 1531-32, frescs del Castello del Buon Consiglio Una execució àgil i esbossada i un progressiu expressionisme són les característiques definitòries del seu estil

Format dins l’ambient de l’escola llombarda, rebé l’influx de Giorgione i s’incorporà a la cultura figurativa veneciana, dins la qual continuà les experiències sobre els efectes de la llum Tobies i l’àngel Galleria Borghese, Roma, Transfiguració Galleria degli Uffizi, Florència Pintà nocturns i paisatges crepusculars que, malgrat la seva inspiració poètica, fan pressentir Caravaggio Maria Magdalena National Gallery, Londres, Sant Mateu i l’àngel Metropolitan Museum, Nova York

Ha estat considerat el fundador de l’escola milanesa Treballà a Gènova, on conegué la pintura flamenca, a Pavia, on pintà per a l’església del Carmine 1462, i a Milà, on féu els frescs de la capella Portinari a Sant'Eustorgio 1468, importants per l’estudi de la perspectiva La seva etapa de maduresa és la de la producció de l’inacabat políptic del cardenal Della Rovere 1488 La influència renaixentista és més forta en la seva darrera etapa a Brescia, a la qual pertany la pintura L’estendard dels Orzinuovi 1514 Exercí una gran influència en la regió llombarda

Entre els seus membres cal destacar Ercole Procaccini , anomenat el Vell Bolonya 1515 — Milà 1595, pintor i gravador, que conreà el gènere històric Els seus fills foren Camillo Procaccini Bolonya ~1551 — Milà 1629, pintor i gravador, Carlo Antonio Procaccini Bolonya ~1555 — Milà 1605, que conreà la pintura de flors, natures mortes i paisatges, i Giulio Cesare Procaccini Bolonya ~1570 — Milà 1625, pintor i escultor, membre destacat de l’escola llombarda el seu estil és de transició entre el manierisme i el barroc, amb forta influència d’Il Correggio i Rafael Ercole Procaccini ,…