Resultats de la cerca

Format a Berlín, Weimar, París i Barbizon Més preocupat pel tema que per la forma, adquirí relleu amb el polèmic Jesús entre els doctors 1878 Seguint la tradició realista de Menzel, introduí en l’art alemany característiques impressionistes, potser a través de l’obra de Hals, que estudià en freqüents estades a Holanda Manet i Degas, més tard, l’influïren decisivament Morí marginat pel nazisme

Fou alumne del Bauhaus de Dessau El 1931 formà part del grup Abstraction- Création, de París Dirigí la Hochschule für Gestaltung d’Ulm 1951-57, veritable continuadora del vell Bauhaus Destacat representant de l’abstracció geomètrica, defensà l’aplicació del mètode científic a l’obra plàstica La seva obra revela especialment el sentit del moviment en l’espai És autor de diversos texts teòrics Moderne Schweizer Architektur , ‘Arquitectura suïssa moderna’, 1950 Die gute Form , ‘La forma bona’, 1957, etc

Exposà a Berlín des del 1906 i manifestà un cert impressionisme, amb contactes amb el simbolisme de Von Marées L’experiència de la guerra de 1914-18 el féu sortir de l’art contemplatiu cap a una violència expressiva apassionada Personatges grotescs, malalts, esguerrats, figures de circ, es barregen en la seva visió del món com una comèdia tràgica Més tard es concentrà en temes més purament plàstics, àdhuc el paisatge i el nu

Fundà amb Hans Arp i JBaargeld el grup dadà Colònia, 1919, al qual aportà el sistema de collages en la sèrie Fatagaga S'installà a París 1922, on illustrà amb collages llibres d’Eluard, com Repetition i Les malheurs des Immortels , aquest darrer escrit per tots dos Participà en la lluita entre dadaisme i surrealisme, s’inclinà a favor del segon i creà obres plenes d’inquietud i terror Èdip rei 1921, La cita dels amics 1922, retrat dels seus amics surrealistes, i La bella jardinera 1923-24 El 1925 adoptà en les seves pintures el procediment del frottage L’any següent fou acusat pels…

Simbolista, malgrat la fredor del seu estil, la seva obra té validesa per la defensa de la bellesa intrínseca del nu Judici de París, 1884-87, la plasmació de la música Fantasia sobre Brahms i l’intent d’unir mitologia i misticisme Crist a l’Olimp 1897, Österreichische Galerie, Viena

Format a Munic, anà a París 1889 i a Itàlia Malgrat que no descompongué el color, hom el considera —amb Liebermann i Corinth— el gran nom de l’impressionisme a Alemanya, però pel dinamisme, i sovint pel dramatisme, dels seus olis hom l’ha considerat també un precursor de l’expressionisme germànic del s XX La seva obra més difosa és el retrat del cantant D’Andrade en Don Joan 1902, on es posa de manifest la seva pinzellada llarga i sòbriament abarrocada Fou també illustrador de llibres i de revistes de la importància de Simplicissimus i Jugend Es destacà també com a pintor al fresc, i, en…

El 1906 entrà a formar part del grup Die Brücke, però se n'allunyà el 1912 Del 1919 al 1933 s’establí a Berlín, on fou obligat a viure solitari en temps dels nazis La pintura de Pechstein, com tota la del seu grup, és de tendència expressionista, fortament antiimpressionista l’agressivitat de la forma i del color es dirigeix directament a la crítica de situacions socials Quant a la forma, la reducció de línies accentua els trets distintius més acusats, i el color actua com a revulsiu i xoc en l’espectador

Conegué l’avantguarda a París tornà als EUA 1906 i esdevingué a Nova York un dels líders de l’art avançat El 1912 abordà l’abstracció, amb influències cubistes i futuristes Chinese Restaurant , 1915 Whitney Museum de Nova York Tornà a un cert classicisme Natura morta , 1944 Art Institute of Chicago, des del qual evolucionà novament cap a l’abstracció, passant per un expressionisme entre líric i irònic, el seu estil més personal Three Literary Gentlemen , 1945 Fundació William H Lane

Estudià a Malmö i després a Estocolm, on féu la seva primera exposició el 1945 Formà un grup, anomenat Els Imaginistes, que tenia com a propòsit la defensa de la fantasia en el món de la pintura A partir d’aquí passà directament al surrealisme l’any 1953 La seva pintura té com a referències la dona, l’estrella i l’ocell, els quals, esquematitzats, proposen la construcció d’un món mític, imaginari i màgic

Collaborà 1953 amb Asger Jorn en la creació del moviment internacional per a un Bauhaus imaginista en oposició amb el fundat poc temps abans per Max Bill Hochschule für Gestaltung A partir del 1953 participà en les exposicions, entre d’altres, del grup Phases de París La seva obra expressa una fantasia irònica per mitjà de collages i de colors vius Revela les influències del surrealisme, de l’art brut i del pop-art