Resultats de la cerca

Aprengué l’ofici de joier a Barcelona, i assistí a les classes de l’Acadèmia Galí Féu la seva primera exposició individual a les Galeries Laietanes 1916 i el 1919 fou nomenat professor de joieria i orfebreria a l’Escola d’Arts i Oficis de la Mancomunitat La seva obra d’orfebre, decisiva per a la renovació d’aquest art, li valgué diploma d’honor i medalla d’argent a l’Exposition des Arts Décoratifs de París 1924, gran premi i medalla d’or a l’Exposició Internacional de Barcelona 1929, medalla d’or a les VI i IX Triennali de Milà i gran premi a la III…

Sordmuts, llur carrera i llurs estils són estrictament parallels, i sovint exposaven junts Es formaren a l’Escuela Especial de Pintura de Madrid, i ampliaren estudis a París Participaren en certa manera de l’esperit de la Generació del 98, i assistiren a les tertúlies del Café de Levante de Madrid, sense deixar, per això, d’estar arrelats al País Basc, on mantenien a Garay llur casa pairal Se centraren en temes populars hispànics, molt especialment bascs, copsats amb conscient rigidesa i un estil realista i arcaista a la vegada Bertsolariak , de Valentín, primera medalla a…

Deixeble de Joan Vila i Cinca a Sabadell i de la Llotja barcelonina Amplià estudis, pensionat per l’ajuntament de Sabadell, a l’escola de San Fernando de Madrid A París l’impressionaren els mestres preimpressionistes, i a Itàlia, el classicisme De nou a Catalunya, pintà paisatges rurals a Mura, l’alta Segarra i Santiga La seva primera exposició individual fou a Granada, el 1918 seguiren les de Barcelona i Madrid 1920 Exposà a París Galeria Castelucho el 1930 Participà en diverses exposicions, i assolí una primera medalla a Madrid 1934 per Hivern , premi extraordinari a Barcelona…

Deixeble de Bernat Ferrándiz Fruí, després d’estudiar a Sant Carles, d’una pensió a Roma Present en algunes exposicions nacionals de Madrid, en la del 1887 fou proposat per tercera medalla per la Decapitació de sant Pau catedral de Màlaga Hi assolí medalla d’or el 1892 amb el gran quadre religiós Flevit super illam 3 x 5,50 m, obra que fou adquirida per l’estat i exposada a l’Exposició Universal de Chicago del 1893, on obtingué la medalla única actualment al Museo Provincial de Málaga Fou professor de dibuix i composició a l’Escuela Superior de Bellas…

Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona Obtingué medalla d’or Josep Masriera 1920, medalla de plata a l’Exposició Internacional de Barcelona 1929, Premi Nacional de Gravat 1930 i medalla d’or a l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid 1950 Fou acadèmic numerari de Sant Jordi 1943, catedràtic de l’Escola de Belles Arts 1957, acadèmic numerari de Ciències i Arts de Barcelona 1964 i corresponent de San Fernando 1974 Fou president del Foment de les Arts Decoratives 1949-53 i membre de la Junta de Museus de Barcelona, de la Comissió Provincial…

Fill de Josep Teixidor i Busquets i germà de Pepita Teixidor , de qui fou mestre Format a Llotja i a París amb Bastien-Lepage i Carolus-Duran, es dedicà al retrat academitzant, al costumisme i al paisatge Guanyà una tercera medalla a l’Exposición Nacional de Madrid el 1887, participà en les exposicions de París, guanyà una medalla de bronze en l’Exposició Universal del 1900 i, el 1921, el premi Masriera

La seva carrera artística presenta dues etapes, la primera, de temàtica social, amb quadres com Orfes Museu d’Art Modern, Barcelona la segona, des de vers el 1906, basada en un repertori de paisatges, natures mortes i nus, d’ambient valencià, fet amb un estil lumínic gairebé impressionista, de pinzellada àgil, clarament influït per Joaquim Sorolla Fou primera medalla a l’Exposición Nacional de Bellas Artes 1906 i medalla d’or a l’exposició internacional de Califòrnia 1918

Establert de petit a Montilla, amb la família, estudià lletres a la Universitat de Sevilla i fou deixeble d’Eduardo Cano a l’escola de belles arts de Sevilla El 1885 l’Academia de Santa Isabel de Hungría li adquirí obres Passà a l’escola de San Fernando de Madrid, on fou deixeble de Carlos Luis de Ribera, Dióscoro Puebla i Casto Plasencia El primer triomf —segona medalla a l’Exposición Nacional del 1887— fou La mort de Lucano El centaure Nessos li valgué la pensió a Roma del 1888, i dos anys més tard guanyà una altra segona medalla amb Duel interromput El 1892…

Deixeble de Josep Benseny i de Leandre Cristòfol Evolucionà cap a un informalisme matèric ric en textures Sobresortí per la tasca docent i divulgadora l’any 1953 obrí una escola privada, fou cofundador del Cercle de Belles Arts de Lleida, del qual fou professor des del 1957, i del Grup Cogul 1964 Feu nombroses exposicions, especialment a la seva ciutat natal Rebé en dues ocasions la Medalla Vilaltella 1972, 1973 i la Medalla Morera 1996 El 2002 publicà Coses de l’art i de la vida , recull de pensaments, records i vivències

Germà de Josep Capuz Catedràtic de l’escola de Llotja i de la d’Arts i Oficis de Barcelona, ciutat on residí des del 1907 Fou un dels millors cartellistes del primer quart de segle Collaborà amb dibuixos d’una gran originalitat a “Papitu” sobresurten la sèrie de dibuixos galants, “L’Esquella de la Torratxa”, “El Gall”, “La Novella d’Ara” Obtingué una primera medalla a l’Exposición Nacional de Bellas Artes 1924 i la medalla d’or de París el 1925 Part de la seva obra, especialment la feta al guaix, es conserva al Museu Nacional de Ceràmica de València