Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
Jan Porcellis
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador holandès.
La seva temàtica és exclusivament marina El seu estil, d’una gran unitat espacial i tonal, fou punt de partida de la millor escola paisatgista del s XVII
Xiagui
Pintura
Pintor xinès.
Deixeble de Litang , treballà a la cort imperial de Hangzhou 1195-1224 És el millor paisatgista de l’època Utilitza generalment la monocromia Fou un mestre en l’art dels rotlles, on el panorama és continu Influí molt en l’art japonès
Jan Lievens
Pintura
Disseny i arts gràfiques
Pintor, dibuixant i gravador holandès.
Company i imitador de Rembrandt, amb qui treballà a Leiden entre el 1624 i el 1632, especialment en el camp del gravat Els seus dibuixos Pastor en un paisatge són la part millor de la seva producció Entre les seves pintures, Samsó i Dalila Rijksmuseum, Amsterdam fou durant molt de temps atribuïda a Rembrandt
Shunsho
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador japonès de l’estil ukiyo-e
.
Fundador de l’escola Katsukawa En la seva època fou considerat inigualable, perquè les seves obres mostraven una gran tècnica, amb una extraordinària seguretat de línies i un gran sentit artístic, expressat amb una gran subtilesa del tractat dels personatges, sobretot actors i figures femenines La sèrie Dotze mesos al Museu d’Art d’Atami és considerada la seva obra millor
George Morland

El primer de setembre , gravat de George Morland
© Fototeca.cat - Corel
Pintura
Pintor anglès.
Conreà el paisatge inspirant-se directament de la natura i, influït per l’escola holandesa del s XVII, l’escena de gènere, i combinà tots dos temes en la major part de les seves obres, seguint la moda de l’època la seva millor etapa dins aquests gèneres correspon als anys 1788-98 Interior d’un estable 1791, National Gallery, Londres Fou també retratista
Hervé Télémaque

Hervé Télémaque
© Pantalaskas
Pintura
Pintor haitià.
Representa la segona generació de l’art pop, o, millor, una tendència autònoma de l’art pop europeu respecte al mainstream nord-americà Partint de la mateixa tècnica, iconografia i retòrica del pop selecció, parcellació, separació del context, contacte d’imatges vàries arriba a resultats i crítiques sociopolítiques més incisives, més directes, com ho demostra, per exemple, la seva pintura Un dels 36 000 “marines” 1965
Charles de Lafosse
Pintura
Pintor francès.
Protegit per JHardouin-Mansart, projectà la decoració dels Invàlids, però només en féu la cúpula Sant Lluís lliurant la seva corona i la seva espasa a Crist , 1705 A Versalles decorà el Saló de Diana Sacrifici d’Ifigènia i el Saló d’Apollo L’albada La seva millor producció és la de petit format i dins la tècnica del clarobscur Moisès salvat de les aigües Musée du Louvre, París
Felip Masó i de Falp
Felip Masó i de Falp La processó de Sant Bartomeu
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
D’ascendència sitgetana Féu estudis, inacabats, d’arquitectura i de dret Anà a París, on fou deixeble de Léon Bonnat Especialitzat en pintura de gènere i d’història, la seva millor obra és La processó de Sant Bartomeu, premiada a l’exposició de Barcelona del 1884 Sitges, Maricel Hi ha obres seves al Museu d’Art Modern de Barcelona i al de Madrid Projectà la sala d’estiu del casino Prado Suburense de Sitges
Josep Morell i Macias
Pintura
Disseny i arts gràfiques
Cartellista i pintor.
Es formà a Sevilla, on el seu pare feia de mestre nacional Viatjà per França i per Bèlgica A vint anys tornà a Barcelona A la seva època fou considerat com el millor cartellista català Guanyà el segon premi a l’Exposició Internacional del 1929 i el primer a la Fira del Llenguadoc 1932 Féu el cartell del centenari de Goya Pintà l’absis de l’església de l’Ametlla del Vallès
Hishikama Moronobu
Pintura
Pintor japonès.
Iniciat dins les tradicions cortesanes dels estils kano i tosa , fou, després de la seva arribada a Edo, un dels principals creadors de l’estil burgès i ciutadà ukiyo-e ~1660 Pintà especialment temes amorosos en xilografies, estampes i illustracions per a llibres amb un llenguatge personal, on predominen la línia flexible, la clímax eròtica i la netedat compositiva La seva època millor és el decenni del 1680 El seu estil tingué continuïtat fins al s XVIII