Resultats de la cerca

Pintor municipal de Madrid, morí pocs dies després d’ésser nomenat Entre les seves obres sobresurten les de tema religiós, retrats i miniatures

Excelleixen les miniatures del convent de Monteoliveto Maggiore 1467-69 i les de la catedral de Siena 1470-74 Libreria Piccolomini, Siena A Verona decorà la capella Bonaversi, a Sant'Anastasia, i d’altres esglésies El seu estil, eclèctic, té una gran delicadesa en el color i la línia

Treballà preferentment en escultura funerària Jean de Berry el cridà vers el 1384 a Mehum-sur-Yèvre, on li donà la direcció de les seves obres de pintura i d’escultura D’aquest període daten les miniatures del Psalteri de Jean de Berry París, Bibliothèque Nationale, que reflecteixen trets del realisme flamenc

Format en la tradició de les escoles sienesa i florentina, el seu estil es caracteritza per un espiritualisme gòtic de línies ondulants i colors vius Pintà miniatures, retaules i quadres d’altar Anunciació 1408-09 Galleria dell’Accademia, Florència i Epifania 1410 i Coronació de la Mare de Déu 1413, aquests dos a la Galleria degli Uffizi de Florència

Conreà el retrat, esdevingué pintor d’Elisabet I i de Jaume I d’Anglaterra El seu estil és detallista i copsa d’una manera realista els trets fisonòmics dels seus models Hom en destaca les miniatures existents al Victoria and Albert Museum Londres Conreà també el paisatge El seu fill Peter Oliver Londres 1594 — 1647 imità l’estil del seu pare

Des del 1516 estigué al servei del rei Francesc I Com a miniaturista illustrà el còdex de la Guerra Gallique Bibliothèque Nationale de París El seu estil, d’una gran elegància de forma i de color, té punts de contacte amb les miniatures perses Són seus un Retrat de Francesc I Musée du Louvre i molts retrats al llapis fets amb tècnica d’esbós i una gran penetració psicològica

Format a Llotja i amb Gustave Courtois a París, on s’establí Participà a salons de París, Molins, Angers i Lió i obtingué diversos premis Correcte i anecdòtic, hom destaca els seus nus i els seus retrats El seu germà Tomàs Sala i Gabriel Guissona, Segarra 1857 — Barcelona 1952 pintà a l’oli, a l’aquarella i féu miniatures sobre vori establert a París, collaborà des d’allà a L’Esquella de la Torratxa

Establert a València, fou cofundador de l’Acadèmia de Santa Bàrbara, després anomenada de Sant Carles, de la qual fou director membre de l’Academia de San Fernando de Madrid Home culte i refinat, tingué una gran influència en la renovació de l’art valencià La seva pintura té una amanerada gràcia rococó, amable i irònica, i un colorit agradable En la seva obra abunden els temes religiosos, les escenes galants i bucòliques, les figures femenines Són notables també els seus dibuixos i les seves miniatures Se'n conserven obres en esglésies, museus i collecions privades del País Valencià, Madrid,…

D’origen alemany, estigué actiu a València en 1390-1410 Sobre ell i Pere Nicolau s’assenta tota l’estructura de l’estil internacional valencià de línia flamenca Cal advertir, d’una banda, que el seu origen alemany no té res a veure amb l’expressionisme germànic, que és posterior, i, d’altra banda, que la temàtica de les obres perdudes indica relació directa amb el món flamenc i coneixement de la plàstica toscana L’única obra documentada que en resta, la taula de Sant Tomàs apòstol Museu de la Seu de València, tot i que és insuficient per a jutjar tota l’obra d’un pintor i malgrat haver estat…