Resultats de la cerca

Collaborà amb Dante Gabriele Rossetti en els frescs de l’Oxford Union 1857 i fou l’epígon de la germandat prerafaelita Enemic declarat del realisme i de tot el que és anecdòtic en l’art, pretenia de reflectir només el que és típic o simbòlic De tots els prerafaelites fou el que aconseguí d’apropar-se més a l’art de Mantegna, Carpaccio o Botticelli King Cophetua and the Beggar Maid , 1884, Tate Gallery, Londres, i alhora establí, amb el seu decadentisme i el seu arabesc ondulant, un pont entre l’art dels membres de la germandat i el dels modernistes anglesos Sidonia…

La seva pintura és de temes exòtics, realitzats d’una manera efectista amb juxtaposicions cromàtiques violentes El mercat a la platja i Els burletes Influí considerablement sobre Hermen Anglada-Camarasa Foren notables els seus aiguaforts

Fill d’un refugiat polític italià Fou un dels fundadors de la Pre-Raphaelite Brotherhood En una primera etapa 1845-58 pintà aquarelles amb temes de Dant, Shakespeare, Bowning i del cicle del rei Artús L’única tela d’aquest moment és La infantesa de la Mare de Déu 1849, National Gallery, Londres El 1859 tornà a la pintura a l’oli Aviat s’apartà del prerafaelitisme, bé que conservà els temes medievals, perquè la realitat esdevingué en la seva obra lirisme decoratiu i perquè la seva preocupació essencial fou la figura femenina, com hom pot veure en els retrats de la seva esposa…

Deixeble de Gustave Wappers a Anvers El coneixement de l’obra de Holbein el Jove a Basilea i el contacte amb els pintors natzarens Friedrich Overbeck i Peter Cornelius a Roma 1845, influïren decisivament en la formació del seu estil Estigué molt lligat a la germandat prerafaelita Bé que la seva obra més coneguda és Jesús renta els peus a Pere 1852-56 Londres, Tate Gallery, no oblidà la realitat contemporània en quadres com Els darrers d’Anglaterra 1852-55 Birmingham City Museum and Art Gallery, sobre l’emigració a Austràlia Treball 1852-63 Manchester, City Art Gallery, on hom aprecia un…

Inicià els estudis de pintura el 1881, a l’acadèmia de belles arts d’Anvers, que prosseguí a París 1884-85, a l’acadèmia Julian i al taller de Carolus Duran, i pertangué al grup belga Les Vingt La seva obra pictòrica pot ésser inclosa dins les tendències neoimpressionistes, amb una forta influència de Seurat i Gauguin Impulsat per la lectura de les obres de J Ruskin i W Morris, decidí de dedicar-se a la unió de l’art amb la indústria Després de fer un curs sobre oficis artístics a l’acadèmia d’Anvers 1893, edità el llibre-manifest Déblaiement d’Art 1895 El 1895, encara a un…

Fill de Martí de Riquer, marquès de Benavent Estudià a Manresa, Besiers i a Tolosa Llenguadoc Havent retornat a Barcelona, seguí els cursos de Tomàs Padró i d’Antoni Caba a Llotja El 1879 anà a Roma Passà després a París i a Londres A Anglaterra conegué el focus artístic de l’Aesthetic Movement, alimentat pel japonisme i el prerafaelitisme, i també l’Arts and Crafts Movement, de William Morris , seguint les idees dels quals propugnà l’aplicació de les arts als productes industrials i als objectes de la vida quotidiana, ja fos en el disseny de mobles i d’objectes decoratius, el…