Resultats de la cerca

Deixeble, a París, d’Hermen Anglada i Camarasa, participà als Salons de París S'installà a Mallorca durant la Primera Guerra Mundial i adquirí la fortalesa d’Albercutx Pollença, que li fou expropiada des de la guerra civil de 1936-39 per l’exèrcit, on reuní una collecció de quadres Hom el coneixia a París com el pintor dels núvols, i a Mallorca pintà paisatges i costums de l’illa

Residí a París des del 1921 Després d’un període de temàtica de paisatge ciutadà evocant escenes parisenques, passà per un altre d’abstracció Se situà molt a prop del surrealisme en la seva producció posterior, en la qual les visions còsmiques emergeixen d’un fluid immaterial en el qual es difonen i confonen la terra, la vegetació, els núvols, etc Exercí també la crítica d’art i escriví per a revistes txeques cròniques de París i notes de viatges

Impressionat per les obres de Le Lorrain i Thomas Girtin, anà a Londres, on estudià o copià obres dels grans mestres, sobretot Ruysdael i Girtin Deixeble de la Royal Academy, el 1802 hi exposà una obra per primera vegada Coneguda la seva pintura a París gràcies a Théodore Géricault, aconseguí un gran èxit al Salon de París del 1824, amb el Carro del fenc i dos paisatges més Tanmateix, bona part de la crítica parisenca no l’acceptà Féu esbossos de paisatges anglesos, que després elaborava al seu estudi El separava de Turner —l’altre gran paisatgista anglès de l’època— la seva manca de misteri…

D’ençà del 1962 residí a Catalunya El 1964 concorregué al VIII Saló de Maig Es donà a conèixer amb una pintura típicament expressionista i, sobretot, amb la representació gairebé en trompe-l’oeil , de celatges i núvols Atret pel conceptualisme, derivà vers una pintura que té com a únics motius lletres o noms emblemàtics El 1975 guanyà el gran premi de la Biennal Internacional de Barcelona En la seva producció posterior desenvolupà un expressionisme abstracte amb un pes important del color i les textures Vinculat a l’ambient artístic gironí, l’any 1982 feu una pintura de grans…

Format a Màntua, rebé la influència de l’obra tardana de Mantegna, suavitzada pel sentimentalisme religiós de Lorenzo Costa i Francesco Francia La seva obra s’enriquí també amb el sfumato de Leonardo da Vinci i amb el colorisme venecià A aquesta època pertanyen la Madonna di San Francesco 1514-15, Dresden i els Místics Desposoris de Santa Caterina Galleria di Capodimonte, Nàpols Anà segurament a Roma 1518, on estudià l’obra de Rafael i de Miquel Àngel la seva obra experimentà una renovació expressiva i esdevingué més complexa Féu les pintures murals de l’església de San Giovanni Evangelista…