Resultats de la cerca

Fou deixeble de GVasari i collaborador seu en la decoració del Palazzo Vecchio, a Florència L’any 1567 s’establí a Roma, on, al servei del cardenal Ferdinando de Mèdici, executà la decoració dels palaus Firenze 1575 i Ruspoli La seva obra més important és Amor i Psique 1589 Galleria Borghese, Roma, que mostra el trànsit del darrer manierisme cap al realisme naixent d’un sector de la pintura barroca

Exercí de pintor durant els primers anys de la seva vida Com a comerciant introduí millores tècniques en els teixits i intentà la penetració al mercat interior peninsular Com a escriptor proporcionà materials, fins i tot elaborats, al seu germà Fèlix Amat de Palou i a Francisco de Zamora per a llurs treballs econòmics La seva obra pròpia és curta hi destaca l’opuscle Observaciones de un comerciante 1789, escrit contra les opinions de Cabarrús, desfavorables per a la indústria catalana, el qual hagué de rectificar En aquest escrit exposà, per primera vegada a Catalunya, l’argumentació basada…

Des del 1946 renuncià a tota figuració, i el 1947 tingué lloc la seva primera exposició La seva pintura es caracteritza pels grans trets de color en vertical i horitzontal que ocupen quasi tota la superfície de la tela Normalment dominen, en les seves grans composicions, els colors negres i bruns, amb petites zones més clares en contraposició La seva pintura té un efecte monumental de fort impacte i és alhora molt dramàtica És considerat un dels principals representants de l’ informalisme a França És autor dels 104 vitralls nous de l’església romànica de Santa Fe de Conques 1987-94 Des de l’…

Ingressà a l’Academia de San Fernando el 1851 Des del 1856 patí d’una malaltia que limità les seves possibilitats La pintura italiana d’El Escorial li desvetllà l’interès per Itàlia i, passat un quant temps a França, s’establí a Roma el 1857 Iniciat en l’idealisme natzarenista Tobies i l’àngel , 1860-62, Madrid, Casón del Buen Retiro, ben aviat passà al realisme, sense deixar, però, la temàtica històrica Testament d’Isabel la Catòlica , 1864 —medalles d’or a Madrid 1864 i a París 1867— Presentació de Joan d’Àustria a Carles V , 1869 o La mort de Lucrècia , 1871 —medalla d’or a Madrid— tots…

Deixà els estudis d’enginyer i després els d’arquitecte pels de pintura, a Llotja i a Roma, on acompanyà el seu germà petit, l’escultor Josep Llimona 1880-82 El 1882 ja participà en alguna exposició collectiva a Barcelona, i el 1884 publicà algun dibuix a L’Avenç El 1890 hom ja en destacava les pintures presentades a la Sala Parés L’any següent consolidà el seu nom de pintor naturalista, tot i que l’apologètic Crist venç —fruit de la seva recent conversió al catolicisme— fou durament criticat per Raimon Casellas Aquesta conversió el portà a encapçalar una escissió catòlica dins el …

De família menestral, animat pel seu avi —modelista i exhibidor de figures de cera—, assistí a l’escola de dibuix de l’ajuntament 1847 i al taller de Domènec Soberano, on mostrà aviat una gran facilitat en el dibuix Orfe el 1850, anà amb el seu avi a Barcelona 1852, on un antic company, l’escultor Joan Roig i Soler, el presentà a l’escultor Domènec Talarn, que l’ajudà passà pel taller de Claudi Lorenzale, i el 1853 ingressà a Llotja, on dominava la doctrina natzarena Fugint del còlera, el 1854 anà a Berga i al santuari de Queralt, on pintà paisatges Institut Gaudí, Reus i, novament a Reus,…