Resultats de la cerca

Enriquí el gabinet d’història natural de Madrid amb diverses donacions Féu quadres amb representacions d’animals, alguns dels quals són conservats a l’Academia de Bellas Artes de San Fernando, de la qual fou membre Deixà curiosos manuscrits sobre història natural de Mallorca

Introduït a l’art pel naturalista Baschenis, aviat evolucionà cap a composicions barroques i decorativistes Artista destacat dins l’escola napolitana, treballà a la cort de Madrid Conreà la pintura de flors i natures mortes

Estudià a París 1913 i sintetitzà les recerques pictòriques del moment en una obra naturalista construïda amb colors purs i en què domina una visió optimista de la vida Vista de Toledo , 1932, Museo de Arte Moderno, Madrid El port de Marsella , 1940, Musée d’Art Moderne, París

Del seu Retaule de la Crucifixió resten només dues taules Descendiment i Miracle dels ossos de Sant Joan Baptista Kunsthistorisches Museum, Viena La seva obra representa una evolució en el paisatge de fons tractat en forma naturalista, com es manifesta en la taula Sant Joan Baptista al desert Staatliche Museen Preussischer Kulturbesitz, Berlín

Es destacà com a decorador de cassoni caixes de núvia, com la de la Història de David coll Lloyds, Londres Proper a FLippi i a Fra Angelico, el seu estil, naturalista i pietós, es manifestà també en les seves composicions Triomf de Petrarca Gardner Museum, Boston, Sant Cosme i Sant Damià Musée du Louvre

Artista neoclàssic, fou el promotor de la pinacoteca de Brera de Milà 1802 És autor de Discorso sulla utilità politica delle arti del disegno 1805, Del cenàcolo di Leonardo da Vinci 1810 i Saggio di ricerche intorno all’armonia cromatica naturale e artificiale 1821, on s’ocupà de l’ús moderadament naturalista del color

Es formà a Hèlsinki i a París Académie Julian i taller de Cormon Féu la primera exposició el 1886, dins un estil naturalista Pintà temes simbolicopatriòtics del Kalevala i s’apropà amb vigor a l’estil Art Nouveau des del 1893, quan visità Londres i Berlín Féu els murals del pavelló finès a l’exposició de París del 1900

Des del 1900 viatjà a París, on prengué coneixement de la pintura francesa Amic de Picasso i d’Apollinaire, s’interessà en el moviment cubista i hi participà Participà també en el Manifest Futurista i el signà 1910 Vers el 1916, a Ferrara, collaborà amb el seu amic De Chirico més tard retornà a un art naturalista i esdevingué animador del moviment Novecento

Formà part de l’escola de Nancy, i obrí un taller, la Maison Majorelle, per a la fabricació de mobles Art Nouveau El seu estil, inspirat primerament en els estils Lluís XV i Lluís XVI, esdevingué d’inspiració naturalista, especialment floral, fins a arribar a una simplificació, els anys 1920-30 Dissenyà l’escala monumental de les Galeries Lafayette, de París

Fou deixeble, a París, de Carolus Duran Pertangué al Grupo do Leāo, escola naturalista que reaccionava contra l’art oficial En la seva pintura, l’empastament domina sobre el dibuix Omplí tota una època de l’art portuguès Fou un gran retratista al seu país Antero de Quental, Guerra Junqueiro, Eça de Queirós, etc Conreà també la pintura de gènere i les grans decoracions murals