Resultats de la cerca

Estudià a Barcelona, a la Llotja 1955-62 i al Conservatori de les Arts del Llibre Mantingué una constant preocupació per les arts gràfiques Com a pintor conreà un realisme crític en què apareixen figures difoses, generalment sobre fons foscos Fou un dels noms reconeguts de la pintura catalana contemporània i la seva obra es troba a museus d’Itàlia, Veneçuela i Califòrnia, així com al MACBA

Fill i deixeble del paisatgista i pintor sobre vidre Manuel Marquès i Carles , primer mestre de Francesc Gimeno Format a la Llotja barcelonina, amplià estudis a Madrid, a París i a Roma Exposà, amb èxit, a Barcelona, a Madrid i a Londres Conreà el retrat i l’escena anecdòtica, i al darrer decenni del s XIX fou situat entre els noms més importants del moment per un cert sector de la crítica Hi ha obra seva al Museu d’Art Modern de Barcelona i al de Tortosa

Canvià els seus noms Tsuguharu i Tsuguji pel de Léonard el 1959, en fer-se cristià Estudià a l’escola de belles arts de Tòquio i viatjà a París 1913 Conreà un art realista paisatges, nus, natures mortes, retrats de tall minuciós, i féu una síntesi molt particular entre l’art japonès i l’occidental, de la qual resultà un art ingènuament expressiu, que evolucionà vers un manierisme de colors forts Decorà el pavelló japonès de la ciutat universitària i el Cercle Interallié de París Exposà a Barcelona el 1953 gairebé un centenar d’obres, a La Pinacoteca

Fou catedràtic 1874 de colorit i composició de l’escola de Llotja, la direcció de la qual exercí del 1887 al 1901 Autor de composicions de tradició romàntica i de decoracions murals Liceu, cases Brusi i Massana de Barcelona, excellí, tanmateix, com a retratista, amb una producció abundosa medalla d’or a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, que evolucionà des de les reviviscències holandeses i flamenques retrat de Carolina Abarca, al Museu d’Art Modern de Barcelona fins a unes etapes demostratives del seu eclecticisme, definides amb els noms de neogrega, sedosa, anecdòtica…

Aquestes obres es troben a mig camí entre el corrent flamenc, demostrat en el minuciós tractament de totes les parts, i la influència italiana, palesa en l’incipient naturalisme i la creació d’atmosfera al paisatge Hom l’ha volgut identificar —sense que hagi pogut ésser demostrat— amb Roderic Valdevells, domiciliat a Barcelona el 1498, pintor de la casa del bisbe d’Urgell Pere de Cardona, i amb Roderic de Bielsa, que pintà set estudis al costat de la casa del bisbe També se suposa que aquests dos noms poden correspondre a la mateixa persona Darrerament hom ha assenyalat les estretes relacions…

Conegut també amb els noms d’Utagawa o Andō Hiroshige, és considerat el paisatgista nipó més important del segle XIX Hom li atribueix prop de 8000 estampes, entre les quals es destaquen les Cinquanta-tres vistes de la ruta de Tōkaidō 1833, els Vint-i-vuit paisatges sota la lluna i les Cent vistes d’Edo 1853-56 també en feu algunes de tema històric Fou un mestre a copsar amb un dibuix precís i un color ric i matisat, les característiques d’un lloc determinat a qualsevol hora del dia i els fenòmens de la natura, especialment la neu i la pluja Vers el 1865 foren conegudes a Europa estampes seves…

Es formà a Llotja, a Barcelona Guanyà una pensió per a estudiar a Roma 1875, on aconseguí un gran prestigi, sobretot com a aquarellista, i entrà en l’òrbita del marxant Goupil Collaborà en la revista barcelonina Arte y Letras , que reunia els millors noms de la generació literària realista del país Després de residir un quant temps a Barcelona 1886-94, s’establí a París, i més tard, cridat per Porfirio Díaz, anà a Mèxic 1903 com a inspector general de belles arts, i hi feu una important tasca museística i pedagògica Tres anys després tornà definitivament a Roma Fou un dels artistes més…

Ciutadà de Barcelona, documentat del 1324 al 1348 És la primera figura de vàlua internacional de la pintura catalana La seva vida és poc coneguda hom sap que el 1324 rebé l’encàrrec de decorar els murs de dues capelles de l’església antiga de Sitges i que, des del 1333, que introduí la pintura italogòtica als Països Catalans, rebé successivament encàrrecs d’Alfons III i de Pere III L’única pintura sobre taula conservada és un fragment de retaule amb escenes de la vida de sant Bernat Museu de Vic, i fins l’any 1936, en què fou destruït, hi havia encara el frontal de Bellpuig de les Avellanes…

Fill de Bartomeu Galí i Claret i nebot de Pompeu Fabra Començà estudis d’arquitectura i passà per Llotja i per l’acadèmia Hoyos de Barcelona Molt amic des de jove del seu futur cunyat Joan Llongueras —la seva primera obra d’envergadura fou un gran retrat seu—, compartí amb ell un taller al qual s’afegí Manuel de Montoliu i, esporàdicament, Ricard Opisso En aquesta època fou influït pel Modernisme de Casas i Rusiñol, que l’encoratjaren però poc més tard acusà la influència d’Alexandre de Riquer, amb qui aprengué el gravat, i conreà un Modernisme més simbolista Fou soci del Cercle Artístic de…

D’ençà del 1962 residí a Catalunya El 1964 concorregué al VIII Saló de Maig Es donà a conèixer amb una pintura típicament expressionista i, sobretot, amb la representació gairebé en trompe-l’oeil , de celatges i núvols Atret pel conceptualisme, derivà vers una pintura que té com a únics motius lletres o noms emblemàtics El 1975 guanyà el gran premi de la Biennal Internacional de Barcelona En la seva producció posterior desenvolupà un expressionisme abstracte amb un pes important del color i les textures Vinculat a l’ambient artístic gironí, l’any 1982 feu una pintura de grans…