Resultats de la cerca

Format a l’acadèmia de Viena, d’on després fou professor Influït per Giambattista Pittoni, pintà dins un estil rococó caracteritzat per un sfumato vibrant que dóna un aire eteri a les seves grans composicions La seva llibertat de concepte anuncia Goya Bàsicament muralista, treballà a Àustria, Bohèmia, Moràvia i Hongria, en grans decoracions, normalment encara avui in situ El Barockmuseum de Viena conserva esbossos seus

Formada a l’Art Institute of Chicago i a l’Art Students League de Nova York Fou llançada l’any 1915 pel fotògraf i marxant Alfred Stieglitz, amb qui es casà el 1924 La seva pintura, nítida i precisa, d’avantguardista independent, cerca formes quasi abstractes partint normalment de flors i altres elements naturals Una gran exposició retrospectiva al Whitney Museum de Nova York 1970 consolidà el seu prestigi

Típic exemple de viatger romàntic, recorregué, entre altres llocs i normalment acompanyat pel baró Taylor, França, el Pròxim Orient i la península Ibèrica 1833 i 1835-37, on anà a adquirir quadres per al Louvre Collaborà, des del 1827, en l’obra de Taylor Voyages pittoresques et romantiques dans l’ancienne France Les seves vistes, fidels i eclèctiques, es beneficien d’una gran sensibilitat i d’una habilitat extraordinària en el dibuix i l’aquarella

Fill d’emigrants jueus polonesos Es formà al City College de Nova York, a la Cornell University d’Ithaca i a l’Art Student League de Nova York Cofundador del grup novaiorquès The Club 1948 Començà a exposar a la galeria Betty Parsons el 1951 El seu art, fruit d’una mentalitat d’intellectual amb preocupacions existencials, és estàtic i molt senzill el caracteritzen grans masses uniformes normalment verticals Hom l’ha considerat precursor del minimal art

Estudià arquitectura a Madrid, però abandonà els estudis per a dedicar-se professionalment a la pintura La seva obra és figurativa, amb una forta presència d’elements geomètrics i arquitectònics Els seus motius pictòrics són normalment religiosos, històrics i mitològics, i contraposa sovint en una mateixa obra elements que no coincideixen en el temps i en l’espai Ha estat becat pel ministeri de Cultura i per la fundació Juan March Fou Premio Nacional de Artes Plásticas el 1985

Féu els primers estudis a l’escola de Sant Carles i anà a Madrid, on fou deixeble de Vicent López i pintor de cambra el 1846 Fou premiat als concursos de San Fernando i a les exposicions del 1856, el 1860 i el 1862 Gran colorista i dibuixant, féu, dins un cert neoclassicisme, retrats i decoracions, així com temes històrics o llegendaris i natures mortes i flors destinats normalment a la casa reial La seva obra es conserva a Madrid

Format a Barcelona 1940-51, amplià estudis a París, Itàlia i Suïssa Professor d’art a l’Escola d’Arts Aplicades de Barcelona 1966, fou, el 1970, director de la de Badalona Exposà des del 1942, i té nombrosos premis, entre d’altres la Medalla d’Or de la Diputació de Girona 1972 Pintà o dissenyà diversos murals o vitralls a Catalunya d’ençà del 1949 El seu estil sintetitza concepcions abstractes amb elements, normalment simbòlics, de la nova figuració

Arquitecte titulat a Barcelona el 1942, guanyà ja un premi d’aquarella de la Universitat de Barcelona Exercí la seva professió a París, on s’installà 1948 Dedicat de ple a la pintura 1962, assolí el primer premi dels salons de Saint Germain-en-Laye 1964 i de Saint-Cloud 1965 Obtingué diversos altres premis i exposà anualment a París S’inscriu en una abstracció d’arrel constructivista, on juguen també, amb els colors normalment poc brillants, les textures de l’empastament

Començà a pintar el 1945 i cursà estudis a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi 1948-53 Es presentà a Barcelona el 1955 i a Nova York l’any següent Guanyà el primer premi del Primer Saló de les Galeries Laietanes 1957 Estudià, becat pel Cercle Maillol, a París 1958-60, on exposà el 1961 Ha exposat a Lausana, Milà, Brescia, Parma, Palma i —lligat a la Galeria Grifé i Escoda— a Barcelona i Madrid És representat a diversos museus, com el d’Art Modern de Barcelona, l’Estrada Saladich d’Esplugues de Llobregat, el d’Arte Contemporáneo de Madrid, etc Empra uns contrasts violents de vermell sobre…

Es formà a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i a Madrid, on fou influït per l’obra de Velázquez A l’Exposició General de Barcelona del 1891 presentà L’escó del barri, d’un realisme anecdòtic S'installà a París aviat, tot i que continuà exposant sovint a Barcelona, on formà part de la Societat Artística i Literària Amb pinzellada ampla i segura, de bon acadèmic, assolí un estil comparable al realisme malenconiós de Casas Conreà normalment la figura Reflectí tan aviat temes socials com de la burgesia Els seus nombrosos estudis al carbó o a la sanguina el situen en un lloc…