Resultats de la cerca

Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Gràcia Deixeble de Bonaventura Puig i Perucho, formà part del grup Art Nou, de Sarrià, on exposà sovint al Centre Excursionista els Blaus Installat a Saõ Paulo 1953, exercí diversos oficis i entrà en contacte amb artistes catalans com Francesc Domingo o Pere Tort Hi celebrà exposicions el 1964 i el 1966 Havent retornat a Barcelona hi exposà el 1975 Conrea un figurativisme molt estilitzat que hom ha relacionat amb MCampigli, aportant-hi, però, un colorisme nerviós

Professor del Bauhaus a Weimar 1919-23 i director de l’escola d’arts i oficis de Zuric 1938-54, conreà el cubisme i l’abstracció Publicà Kunst der Farbe ‘L’art del color’, 1961

Format a l’Escola d’Arts i Oficis Artístics de Barcelona, fou professor d’escultura de ferro a l’Escola Massana Dirigí el Taller de Ferros Artístics Urgellès Com a pintor exposà individualment a Barcelona 1978 i Sitges 1979

El 1908 fou presentat a Girona juntament amb Ricard Guino i amb l’arquitecte Rafael Masó , amb qui feu, des d’aleshores, la part més considerable de la seva obra Fou director de l’Escola d’Arts i Oficis de Palafrugell 1912-17

Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona i a l’Escola d’Arts i Oficis de Tarragona i fou alumne d’Ignasi Mallol Practicà una pintura propera a Vayreda i Nonell El 1948 i el 1954 obtingué la medalla Tapiró de la Diputació de Tarragona

Feu els primers estudis artístics a l’Escola d’Arts i Oficis de Terrassa, i els continuà després a Barcelona Excellí com a illustrador a la premsa i per la seva obra escenogràfica En aquesta especialitat treballà per a La Comédie Française i realitzà diverses decoracions per al cinema

Format a l’Escola d’Arts i Oficis de València i en belles arts a l’UPV 1999 Exposa regularment des del 1974 La seva obra recrea amb detallisme paisatges rurals i arquitectures populars d’arreu del País Valencià, i posteriorment evoluciona cap a la insinuació formal i cromàtica, sense abandonar la figuració

Fou professor en diferents escoles d’arts i oficis i l’any 1920 passà a la de València És distingí en la pintura d’escenes típiques, especialment del País Valencià i de Galícia, amb les quals participà en diverses exposicions entre el 1890 i el 1904 Té obres al Museu de Belles Arts de València retrat d’Antoni Martorell

Es formà a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València i fou deixeble dels pintors Ignasi Pinazo i Camarlench, Vicent March i Marco i Josep Maria Fenollera Conreà el gènere historicoanecdòtic Mosqueters jugant a escacs i anà a Madrid, on fou deixeble de Sorolla, i es relacionà amb els homes de la Generació del 98 Conreà també, amb èxit, el cartellisme, gènere del qual es volgué apartar per seguir la pintura pura Es retirà a Cullera el 1906, on cristallitzà el seu art de tema folklòric, naturalista i anecdòtic, estilísticament influït per Sorolla, però generalment amb un grau…

Establert des de molt jove a Barcelona, on exposà regularment des del 1918, fou director de l’Escola de Belles Arts de Barcelona 1940-42 i de la d’Arts i Oficis Artístics 1940-46 El 1949 exposà, amb èxit, a Buenos Aires Conreà un tipus de marina fogosa i solitària que, malgrat el seu convencionalisme, el féu força conegut popularment