Resultats de la cerca

Fou considerat introductor de la renovació del primer renaixement florentí a Pàdua, bé que actualment aquest fet és negat per la majoria d’historiadors Les seves obres principals són el Políptic 1449-52 per a la capella familiar de Lione di Lazzara a l’església del Carmine Museo Civico, Pàdua i la Mare de Déu Staatliche Museen, Berlín El seu taller fou un interessant focus d’humanisme —hi aplegà escultures, fragments d’arquitectura de l’antiguitat i motlles d’obres clàssiques—, en el qual es formaren Andrea Mantegna, Pde Cosimo, CTura, etc

Com a arquitecte treballà a Pàdua, on féu les portes de San Giovanni 1528 i de Savonarola 1530, l’arc de l’Orologio 1532, l’Odeó i la llotja del palau Cornaro S'inspirà en els estils monumentals romans

Format amb DMazza, viatjà a Venècia 1614 i a Roma, on copià obres de Ticià Accademia Carrara, Bèrgam El 1614 s’installà definitivament a Venècia, on desplegà una àmplia activitat Noces de Canà , 1622, Scuola di San Marco Circumcisió , 1629, Museo de Treviso, que significà el recobrament de les tradicions locals, en particular l’exaltació del color, bandejat aleshores pel manierisme de Tintoretto i els seus seguidors

Documentalment consta que el 1353 treballava a Venècia amb el seu pare, Donato Semitecolo Hom considera la seva primera obra la Coronació de la Mare de Déu 1341, Galleria Reale, Venècia Féu també sis plafons de la Libreria Capitolare de Pàdua amb la Trinitat, la Mare de Déu i quatre escenes de la vida de sant Sebastià, una de les quals datada del 1367

En una primera etapa es dedicà preferentment a la pintura religiosa pintures al fresc de l’església de San Antonio de los Portugueses, del Palacio Real de Madrid i de la catedral de Toledo, diverses versions de La Inmaculada Museo del Prado, catedral de Vitòria, Hispanic Society, etc El 1671 fou nomenat pintor de cambra i s’especialitzà en el retrat influït per Velázquez i Van Dyck, la seva obra es caracteritzà per la serenitat, l’elegància i la pinzellada vigorosa retrats de Carles II Museo del Prado, Berlín, El Escorial i de la reina Marianna Museo del Prado, pinacoteca de Munic, El…

Actiu de primer a Ferrara, on l’influí Cosme Tura, protegit per la cort dels Este, pintà els frescs del Palau Schifanoia 1470 es traslladà després a Bolonya, on la seva obra accentuà el contacte amb la de Piero della Francesca, i on pintà el políptic Griffoni , dedicat a sant Vicent Ferrer, per a l’església de San Petronio actualment repartit entre la Pinacoteca Brera de Milà, la Pinacoteca Vaticana i la National Gallery de Londres, en el qual tingué l’audàcia de pintar figures en primer pla tallades pel marc Cal esmentar també l' Anunciació Dresden Fou mestre d’Ercole de Roberti, que…

Es formà amb FSquarcione a Pàdua i collaborà amb ell D’ençà del 1455 s’establí a Venècia, i sojornà sovint a Bolonya La seva obra cabdal és el Políptic del Collegi d’Espanya Bolonya, on sintetitzà la força expressiva i la tècnica nerviosa de les escoles de Pàdua i Ferrara amb la diafanitat cromàtica dels venecians

La seva producció mostra influències molt diverses la força plàstica de Donatello i Mantegna —l’obra dels quals conegué directament en una estada a Pàdua—, la claredat i el to monumental de Piero della Francesca i el cromatisme dels flamencs Autor d’obres com ara Primavera 1460-63, National Gallery, Londres, Anunciació 1469, Museo del Duomo, Ferrara, el políptic Roverella 1474, al Musée du Louvre, París, i en altres museus i Sant Antoni de Pàdua 1484, Galleria Estense, Mòdena, el seu estil rarament original es caracteritzà per un dibuix incisiu, per una tensió dramàtica en les expressions i…

Conreà un manierisme a mig camí entre Correggio i Taddeo Zuccari, i és un dels precursors més directes de la pintura barroca Sant Antoni de Pàdua, Museu de Montserrat Naixement, 1953, al Museo del Prado de Madrid

Documentat entre el 1363 i el 1387, s’establí a Pàdua el 1370 Es destaca la decoració de la capella Cortellieri, als Eremitani, i la seva obra mestra, la decoració del baptisteri El seu estil, encara romànic, té ja una delicada gamma cromàtica