Resultats de la cerca

Residí molts anys a Barcelona, on rebé la influència de Joaquim Vayreda Hi ha quadres seus al Museu d’Art Modern, de Barcelona, i d’altres, amb paisatges de Llavaneres i de Girona, són conservats al Museo Municipal de Santa Cruz de Tenerife

Jacob Gerritsz Dordrecht ~1594 — 1652, deixeble de Bloemaert, conreà el retrat i el paisatge El seu germà Benjamin Gerritsz Dordrecht 1612 — 1652 excellí en el retrat i en les composicions religioses Destaca, sobre tots, Albert Dordrecht 1620 — 1691, fill de Jacob Gerritsz format pel seu pare i per Van Goyen, conreà les marines, les natures mortes i els interiors i excellí en el paisatge El seu estil, que rebé influències dels paisatgistes holandesos i dels italianistes d’Utrecht, uní a la lluminositat l’expressió i la plasmació de la realitat Sortida d’un jove genet, Musée du Louvre

Especialitzat durant els primers temps en paisatges parisencs i del seu món nocturn, es dedicà després a viatjar i recollí en els seus quadres els paisatges dels diferents indrets on havia restat Londres, Provença, Espanya Residí un quant temps als EUA i a l’Extrem Orient Té obres a Barcelona, Tours, Versalles i al Musée National d’Art Moderne de París

Creà una obra Paisatges còsmics , 1929 que reflecteix paisatges volcànics de la seva terra com si fossin d’uns altres planetes Experimentà la calcomania en tinta i en pintura, en diverses obres, molt abans que la utilitzessin els pintors informalistes La seva obra, surrealista —s’afilià al moviment el 1935—, ha rebut diverses influències, especialment la de Dalí en els seus inicis i la de Picasso els darrers anys de la seva vida

Estudià a Madrid amb Cde Haes i a París amb Meissonier Pintà escenes de gènere i paisatges Amic de MFortuny, s’establí a Granada 1870, on treballà amb aquell, i la seva influència transformà l’estil de Rico donant-li lluminositat i lluentor de color Alhambra Museo de Arte Moderno, Madrid Visqué a París, viatjà per Itàlia i s’establí a Venècia 1882, on es féu famós pels seus paisatges virtuosistes Canal de Venècia Metropolitan Museum of Art, Nova York

Rebé la influència del cubisme, que combinà amb el decorativisme oriental en pintures de paisatges al llarg dels seus nombrosos viatges i n'accentuà l’aspecte tràgic en una sèrie de pintures a propòsit d’un viatge a la península Ibèrica 1917 Del 1917 al 1932 es dedicà a paisatges imaginaris i a la figura humana amb un expressionisme d’influència bizantina i del fauvisme També féu gravats i escultures, la composició mural La tragèdia Palais de Chaillot, 1937, L’hivern i Visita a Venècia Musée d’Art Moderne, París

Deixeble de Gonzalo Bilbao, s’especialitzà en paisatges influïts per l’impressionisme, que conegué a fons a París 1911-14 i que tractà amb sensibilitat i delicadesa Allà també fou deixeble d’Hermen Anglada i Camarasa, amb qui residí després un quant temps a Mallorca Installat a Madrid, hi exposà el 1926 i el 1934 Dedicat també al disseny de jardins, publicà el 1930 el llibre Jardines clásicos de España El 1939 s’establí a Barcelona i féu estades a Eivissa presentà paisatges catalans i eivissencs en diverses individuals 1948, 1949 i 1951 Fou premiat el 1953 a l’Exposició…

Marxà de jove a París, com a treballador de correus, on descobrí el seu interès per la pintura El 1948 retornà a Prada, on s’installà definitivament per iniciar la seva trajectòria pictòrica Retratà els paisatges del Conflent amb una paleta de colors vius Juntament amb la seva esposa Madeleine, des del 1952 participà en l’organització del Festival Pau Casals, del qual fou director artístic 1968-80 Amb Robert Lapassat fundà la revista Conflent 1961, publicada fins el 1998 Evolucionà des del rigorisme vers la poesia, expressada amb preferència en els paisatges Guanyà…

Preromàntic, conreà escenes de gènere, el paisatge i les ruïnes Visqué a Itàlia 1754-65, on prengué nombrosos apunts de paisatges i ruïnes, que, juntament amb els presos en un posterior viatge a Provença, li serviren per a les seves pintures, on introduí escenes familiars al costat dels paisatges i ruïnes, i així féu obres vives, sense cap intent de reconstrucció arqueològica Interior d’un parc, El pont del Gard ambdós al Musée du Louvre Pintà també vistes de París Projectà el jardí a l’anglesa del Bany d’Apollo a Versalles i el Parc de Méréville L’any 1795 fou…