Resultats de la cerca

Fou deixeble del gravador John Raphael Smith i de l’aquarellista Thomas Monro La seva obra, reflex de la morfologia dels camps anglesos, segueix la tradició paisatgística d’aquest país Conreà també la pintura a l’oli

Obtingué el premi del Salon de París del 1824 Fou president de la Societat d’Aquarellistes 1831-55 És un dels millors pintors de l’escola paisatgística anglesa, i s’especialitzà preferentment en la pintura de marines

Format a Llotja, feu la seva primera exposició individual l’any 1966 És especialment conegut per la seva pintura realista, de temàtica femenina o, més ocasionalment, paisatgística Acostuma a compensar la contenció de les seves formes amb aplicacions més agosarades del color

Estudià sota el mestratge de Tayoharu i dins l’escola Kano Tenia un gran coneixement de la pintura paisatgística, amb una tècnica i una perspectiva europees Vers el 1788 aconseguí un gran èxit, i arribà a eclipsar el seu mestre, Utamaro Sharaku

D’escola realista, conreà el retrat escultòric i la pintura paisatgística Com a pessebrista, constitueix el nexe entre la primera Associació de Pessebristes de Barcelona i la segona Ultra les figures de tema nadalenc, estengué el pessebrisme a altres temes bíblics Féu ombres xineses articulades

Format a Olot i a l’Acadèmia Galí de Barcelona 1911-12 Estudià després a Roma i a Madrid amb JMLópez Mezquita Concorregué a l’Exposición Nacional de Madrid 1915 i exposà individualment al Faianç Català el 1916 La seva obra constitueix una continuïtat de l’escola paisatgística olotina amb major riquesa cromàtica

Deixeble de Josep Sugrañes i Florit, es formà a l’escola paisatgística catalana i fou influït essencialment per Joaquim Sorolla Freqüentà el cercle modernista Els Quatre Gats, a Barcelona Residí a París i a Munic Reiterà com a temàtica les platges i els boscs propers a Vilanova i la Geltrú, interpretats amb un estil lluminós, elegant, evanescent i reposat Exposà sovint a Barcelona

Conreà el retrat a la manera del seu mestre i la pintura paisatgística i de composició amb figures El 1650 s’establí a Delft Es destaca el seu Autoretrat Boymans Museum, Rotterdam i el Sentinella museu de Schwerin Hom podria situar el seu estil entre la llibertat de traç del seu mestre Rembrandt i la rotunditat volumètrica del seu deixeble Vermeer

La seva pintura, expressió plàstica de l’esperit de la Generació del 98, és de temàtica predominantment paisatgística, i tècnicament voreja l’impressionisme Destaca la qualitat dels seus gravats, influïts per Goya Escriví novella, teatre i contes, gairebé tots centrats en el País Basc, però literàriament és conegut sobretot per l’obra Gente del 98 1952, recull d’articles que aparegueren al “Diario de Madrid” el 1935 L’any 1926 fundà el teatre de cambra El Mirlo Blanco, del qual fou director i on dugué a terme diverses activitats

Coneguda sobretot per l’anomenada escola de Barbizon , grup de pintors realistes que hi pintaren, sota el guiatge de Théodore Rousseau, installat allà vers el 1835 formaren aquest grup Narcisse Diaz de la Peña, Jean-François Millet, Jules Dupré, Charles Daubigny, Constant Troyon, Charles Jacque i altres, els quals practicaren una pintura paisatgística i animalística, influïda bàsicament pels holandesos del segle XVII, revaloraren la natura pintant-la directament i fugiren del “paisatge històric” oficial Barbizon significà l’evolució del camí obert pel paisatgisme romàntic de Georges Michel,…