Resultats de la cerca

Documentat a València el 1540 amb el nom de Pedro en el contracte del Retaule de santa Úrsula Museu de Belles Arts, València Anys abans el 1527 un tal Francisco Roviale treballà a Nàpols en el taller de Polidoro de Caravaggio, i rebé el nom de Polidorino Collaborador de Vasari cap al 1545, a la Sala de la Cancelleria, és seva la Conversió de sant Pau de l’església del Santo Spirito de Roma Bé que hi ha poques semblances entre aquestes obres, hom creu que són del mateix pintor

Treballà vers 1475-80 al palau d’Urbino La delimitació de la tasca que hi féu ha originat polèmiques entre els especialistes Hom li atribueix la major part dels vint-i-vuit retrats imaginaris d’homes illustres que decoraven el studiolo o cambril del duc avui repartits entre el palau d’Urbino i el Musée du Louvre, el Retrat del duc Federico de Montefeltro amb el seu fill palau d’Urbino i d’altres obres El seu estil concerta d’una manera personal la minuciositat descriptiva de l’estil flamenc amb una monumentalitat i un sentit de la perspectiva, de l’espai i de la llum estrictament italians El…

El 1519 contractà, juntament amb Antoni Norri, un retaule dedicat a santa Helena catedral de Girona, una de les obres més representatives de la pintura renaixentista catalana, acabada el 1521, que palesa un cert coneixement de l’art derivat de Leonardo El 1519 també contractà el retaule de Flaçà perdut, amb el pintor Gabriel Pou

El 1920 es retirà de la vida política i es dedicà a l’art Residí a Buenos Aires 1921-25 i a París 1926-36, on formà part de l’escola de París Les seves pintures tenen influència de les nabís, a causa de la seva amistat amb P Bonnard Els seus colors són molt brillants, i hom hi troba la influència d’H Anglada i Camarasa La composició de les seves teles tendeix a l’horitzontalitat Fou pintor de temes populars del seu país, com Duel a la pampa i Dansa criolla

Estudià a Itàlia, on sembla que fou deixeble de Miquel Àngel En tornar-ne, el 1520, es donà a conèixer com a pintor a la Capella Reial de Granada Retaule de Santa Creu, 1521 És autor també del Retaule de Santa Maria d’Úbeda La seva obra pictòrica el situa en la línia del primer manierisme Com a arquitecte, l’únic edifici que hom li atribueix amb seguretat és el palau de Carles V a l’Alhambra de Granada el començà el 1527, exemplar únic del Renaixement romà a la península Ibèrica, que deixà inacabat El seu fill, Luis Machuca — 1570, també arquitecte, després de la mort del seu pare…

Seguidor d’ACano, la seva obra té estilísticament punts de contacte amb la d’Avan Dyck, bé que no és clara la relació entre ells dos Fou mestre de PABocanegra De la seva producció cal esmentar l' Aparició de la Mare de Déu catedral de Granada

Fou alumne de JAEscalante i de JCarreño de Miranda En les seves obres la influència veneciana s’aprecia principalment en els efectes de llum Crist en la nit de la Passió 1673, Museo del Prado, Carles II rebent la benedicció eucarística 1683, Museo de Arte, Ponce

Imitador de l’estil de Bassano, hom creu que la influència manierista d’aquest no fou directa, sinó a través d’obres arribades a la península Ibèrica Conreà els temes bíblics a la manera d’escenes pastorals Fou influït fins i tot per Ribalta i El Greco, més pel clarobscur que per la temàtica Contribuí a la formació de l’escola valenciana dels Esteve March i JJEspinosa

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles de València i l’any 1961 feu les primeres exposicions individuals a València i a Eivissa i, posteriorment, en diverses ciutats de l’Estat espanyol La seva obra se centra en la recreació de paisatges i natures mortes d’un gran detallisme Alguns quadres seus són conservats al Museu Històric Municipal de València, al d’Art Contemporani d’Eivissa, al Popular d’Ayllón Segòvia i al Museu de Sant Carles de València Entre d’altres, la seva obra fou reconeguda amb una menció honorífica del premi Senyera 1959, el primer premi de Pintura Universitària…

La seva obra principal és el Retaule de la Visitació de la catedral de Sevilla Són també obra seva la Mare de Déu amb l’Infant i l’Anunciació de l’església de San Lorenzo de Sevilla