Resultats de la cerca

Autodidacte Influït especialment per SRusiñol, formà part del corrent modernista Pintà sobretot el paisatge de Deià, amb predomini dels tons obscurs La seva sensibilitat malaltissa, agreujada potser pel rebuig social que patí, el portà finalment al suïcidi

Probable deixeble de Guillem Mesquida 1710, perfeccionà estudis a Itàlia i treballà a Roma —potser a les ordres de Maratta— i a Gènova, on collaborà en la decoració de la sala de sessions de la república Retornà a Mallorca el 1750 Féu paisatges i pintures religioses Diverses colleccions de l’illa tenen obres seves

Format a Brusselles i a París 1892, on fou deixeble de Gustave Moreau Les seves peces més interessants són les composicions amb figures a ple aire L’espagnol à Paris , 1899, Museum van Schone Kunsten, Gant Promenade du dimanche , 1899, Musée des Beaux-Arts, Lieja El seu estil, caracteritzat per un sintetisme cromàtic, ha fet que hom veiés l’artista, potser exageradament, com un precursor del fauvisme

Format a Berlín, Weimar, París i Barbizon Més preocupat pel tema que per la forma, adquirí relleu amb el polèmic Jesús entre els doctors 1878 Seguint la tradició realista de Menzel, introduí en l’art alemany característiques impressionistes, potser a través de l’obra de Hals, que estudià en freqüents estades a Holanda Manet i Degas, més tard, l’influïren decisivament Morí marginat pel nazisme

Hom en conserva quatre teles de la vida de la Mare de Déu Palma, Mallorca, església de Santa Eulàlia i dues pintures al retaule major de Sóller Potser fou parent seu Jaume Morei Palma, Mallorca 1696 — 1750, pintor, autor de la decoració de la volta del presbiteri i d’altres pintures a Sant Miquel, a Palma Dins els convencionalismes de l’època, tots dos mostren una notable correcció

Fill, potser, del Francesc Olives de Tarragona que feu el retaule de la Mare de Déu de la Bovera a Guimerà 1481, Museu Episcopal de Vic Ajudant del gotitzant Jaume Segarra a Reus 1517, n'era soci el 1527 Feu companyia poc després amb el seu sogre Joan Albiols i amb Pere Homdedeu Hom li atribueix l’interessant retaule dels Sants Metges de Vallmoll ~1550, Museu Diocesà de Tarragona

Autor de les teles de Sant Fidel i Sant Serafí als Caputxins, d’un altre Sant Serafí a la seu i de diverses obres de l’antiga collecció del palau del marquès de la Torre, entre les quals un gran retrat eqüestre del marquès i altres retrats i obres religioses Potser fou fill seu Francesc Domenge — Palma, Mallorca 1731, autor d’un retrat del rei arxiduc Carles III

En diverses exposicions celebrades a Barcelona entre 1850 i 1873 presentà nombrosos quadres amb vistes de monuments barcelonins i escenes de costums Féu litografies per al volum dedicat a Catalunya a Recuerdos y bellezas de España Hi ha alguns dibuixos i aquarelles seus potser les millors captacions de l’ambient barceloní de carrer en l’època romàntica al Museu d’Art Modern i al Museu d’Història de la Ciutat, a Barcelona

Hom ha deduït que rebé la seva formació fora del País Valencià, raó per la qual hom el suposa estranger, potser italià, establert a València Certes característiques de la seva personalitat l’apropen també a l’òrbita de Piero della Francesca, amb qui ofereix algunes estranyes analogies, ja molt tardanes La seva única obra coneguda —desapareguda en la crema del Museu Diocesà de València l’any 1936— és el retaule de Sant Llàtzer 1520, obra d’estil renaixentista-quatrecentista amb regust encara goticitzant

Format a l’Acadèmia de Sant Carles, fou designat acadèmic de mèrit el 1777 El 1775, a Barcelona, guanyà amb Pere Pau Muntanya les oposicions a ajudant de director de l’escola de dibuix de la Junta de Comerç Treballà per a Erasme de Gònima decorà la seva casa del carrer del Carme i potser féu les grisalles de la torre de Sant Feliu de Llobregat Té obres a l’Acadèmia de Sant Jordi i a la de San Fernando