Resultats de la cerca

Format a Viena, fou influït al principi per Gustav Klimt i Ferdinand Hodler Epígon del Jugendstil, conreà un expressionisme dur, orientalitzant i de contorns ben delimitats, que hom ha qualificat de pròxim a la psicosi Autoretrat , 1911, collecció particular

Format a les escoles oficials de Tolosa i de París S'especialitzà en pintura mural Exposition Internationale de París, 1937 i en cartons de tapissos per a diverses institucions oficials Hom l’ha qualificat d’expressionista poètic És representat a museus de París, Tolosa, Albi, etc

Fill d’un comerciant català Periodista de combat, alt funcionari del ministeri de justícia i advocat impetuós de causes populars Íntim amic del Dr Atl , fou, com ell, un paisatgista vigorós que hom ha qualificat d’impressionista, malgrat que generalment elaborava els quadres a l’estudi

Deixeble de Juncosa, amplià estudis a Roma ~1701-18 És autor d’escenes de les vides de Santa Úrsula i de Sant Nicolau i del Sant Josep entre àngels i el Purgatori de l’església de Sant Joan Baptista de Valls Treballà a diverses poblacions de la comarca Hom l’ha qualificat de murillista, tot i que el seu estil no és unitari

Es formà a l’École des Beaux-Arts de París amb Léon Bonnat, de qui aprengué la tècnica del retrat ha estat qualificat de Rigau modern Hom li ha retret que el seu art fou volgudament arrelat a la terra nadiua tipus humans, paisatges, escenes quotidianes Té obres als museus de Nova York i de Filadèlfia Era conservador del museu i del teatre municipal i director de l’Escola Municipal de Dibuix de Perpinyà

Deixeble de Joan Conchillos, l’acadèmia del qual continuà Pintà un quant temps a Mallorca capella de la comunió del convent de Sant Francesc de Palma, 1709 De la seva obra sobresurt el retaule major de l’església de Sant Domènec, a València, i altres obres a les esglésies de Sant Bartomeu i Sant Tomàs La seva Adoració dels Reis catedral de València, deteriorada el 1936, és d’estil força setcentista Hom l’ha qualificat d’imaginatiu, incorrecte i fecund

Format a Llotja amb Fèlix Mestres, anà un temps a París Dedicat en principi professionalment al disseny de mobles, es presentà com a pintor al Saló de Tardor de Barcelona de l’any 1938 Exposà individualment a Barcelona des del 1941 Freqüentà Marià Pidelaserra i formà part del grup de La Campana de Sant Gervasi, amb Sucre, Jansana, Manolo, Gol i d’altres El seu estil, derivat de l’impressionisme, ha estat qualificat d’espiritualista per la ingravidesa de les seves figures Les dues amigues , Museu d’Art Modern de Barcelona El 1967 li fou dedicada una exposició d’homenatge al palau…

Format a Reus i a l’escola de Llotja de Barcelona més tard fou deixeble d’Eugène Carrière a París i treballà la pintura mural a Roma Fou amic íntim de Gaudí, amb qui collaborà al palau Güell aprox 1889-90 amb el fresc  Hèrcules a la recerca de les Hespèrides , a la Pedrera 1909-10, on decorà els vestíbuls amb Xavier Nogués a les seves ordres Isolat i adust —sembla que morí dement—, s’enemistà amb bona part del món artístic català, especialment dels noucentistes La seva pintura, tant de cavallet Museu d’Art Modern de Barcelona com mural, és d’un expressionisme tenebrós i personal…

Net del fundador de la psicoanàlisi, Sigmund Freud , el 1932 emigrà a la Gran Bretanya, on es nacionalitzà el 1939, estudià i es formà com a pintor El 1944 feu la seva primera exposició individual i entre el 1948 i el 1958 combinà la pintura amb la docència en una escola d’art de Londres  Després d’uns inicis marcats pel surrealisme , des de la dècada de 1950 s’especialitzà en el retrat psicològic, sobretot en el nu, d’un realisme enigmàtic sense concessions a cap mena d’idealització El seu estil, que parteix d’una pinzellada gruixuda i densa, ha estat qualificat d’essencialista…

Conegut amb el pseudònim de Xam Format a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Palma, a l’escola de Llotja de Barcelona estudis que interrompé la Guerra Civil de 1936-39 i al Deutsche Kunsthandwerk de Munic 1958-62 Iniciat professionalment com a caricaturista, cartellista i en la publicitat, a partir de la segona meitat dels anys quaranta començà a conrear el gravat i la xilografia, tècniques amb què obtingué reconeixement i en les quals sobresurten els nombrosos exlibris A la dècada següent s’inicià en la pintura, i passà per diverses etapes a un primer moment d’inspiració cubista…