Resultats de la cerca

És un dels més famosos autors de vasos àtics arcaics de figures vermelles Hom en coneix més d’una vintena, quinze dels quals són signats Es dedicà també a fabricar-ne com a terrisser Una de les seves obres més conegudes és la copa amb Hèrcules i Anteu Musée du Louvre, París

A quinze anys anà a Roma, on s’acostà a la pintura de vistes classicistes i pintoresques d’Andrea Locatelli Anà a Florència 1730 i a Venècia 1732, a estudiar-hi els grans mestres, però sempre es dedicà al paisatgisme Les seves teles reflecteixen un idíllic món d’Arcàdia, lluminós i acolorit Paisatges fantàstics , 1746, Windsor Castle La fugida d’Egipte , Venècia, Accademia, que obtingué un considerable èxit, sobretot a Anglaterra

A quinze anys s’inicià en el dibuix al carbó Els pintors James Ensor i Francis Gruber l’introduïren en el miserabilisme d’imatges urbanes i d’espectacles de pobresa, caracteritzats per la rigidesa inexorable de línies i per l’austeritat dels tons freds El 1950 assolí anomenada internacional a Nova York i, el 1952, es consolidà amb un gran tríptic sobre la Passió amb personatges moderns, d’un accentuat dramatisme Els seus paisatges de París, Nova York, Venècia i Londres han estat molt reproduïts La seva producció, vasta i cotitzada, inclou, a més de pintura, gravats, escenografies, murals, etc

A quinze anys inicià els estudis de dibuix i pintura a l’Escola de Belles Arts d’Olot sota el mestratge d’Iu Pascual Exposà per primera vegada a Barcelona 1922, a la Sala Parés, on des del 1926 fou present cada temporada, i també a La Pinacoteca i a la Vayreda d’Olot Les seves obres contenen els trets bàsics de l’escola d’Olot El 1930 guanyà el segon premi de cartells per a promoure el turisme a la Garrotxa Fou professor de l’Escola Menor de Belles Arts i Oficis 1935 i, des del 1939, de l’Escola de Belles Arts, ambdues d’Olot

S'establí definitivament a Roma a vint anys S'especialitzà en la pintura de vedute , aleshores en voga però a les vistes italianes amb ruïnes oposà les de tipus nòrdic, exactes i minucioses, que resulten uns documents nítids i vius de l’ambient i la vida quotidiana de les ciutats on residí o que visità És considerat el precursor principal d’Il Canaletto, i fou copiosament imitat Obtingué distincions, com la d’acadèmic de San Luca 1711, i gaudí de la simpatia d’alts personatges d’ambient vaticà i de les corts de París i Madrid Les seves vistes, gairebé totes italianes, són a més de quinze…

A Itàlia 1750-52 recercà l’estil dels pintors bolonyesos i romans dels s XVI i XVII Intentà de seguir dins el retrat l’estil històric dels grans mestres italians introduint escenes clàssiques en els seus retrats Keppel 1753, National Maritime Museum, Greenwich A Flandes i a Holanda 1781 rebé la influència de la pintura del s XVII, especialment de la de Rubens Lord Heathfield 1787, National Gallery, Londres Fou pintor del rei 1784 i el gran retratista de la seva època muntà un taller de fabricació de retrats on ell només feia les cares i mans i la resta era feta pels seus ajudants Cal esmentar…

Molt famós en el seu temps, la seva obra fou oblidada i atribuïda a FZurbarán, DVelázquez, FHerrera el Viejo i Le Nain, entre altres La seva producció, que hom creu nombrosa, és avui reduïda a uns quinze quadres segurs El seu estil ha estat estudiat des de dos punts de vista influència nòrdica i influència italiana Hom dubta que els punts de contacte fossin directes, i s’inclina a creure en una presa de posició de La Tour dins el corrent internacionalista caravaggesc Malgrat tot, el seu estil és d’una forta personalitat El seu art potencia el valor dels volums a través de la coordinació del…

El 1964 fundà la companyia El vaixell blanc i el 1967 el Teatre de la Claca per al qual escriví, dirigí i interpretà quinze espectacles realitzats en collaboració amb pintors Mori el Merma , amb Joan Miró, Peixos abissals , amb A Saura, Laberint , amb Roberto-S Matta, i altres amb Viladecans, Mariscal, etc La companyia viatjà per tot el món Centre Pompidou, Sydney Opera House, etc amb la proposta de “teatre visual” com a confluència entre les arts plàstiques i escèniques Clausurat el Teatre de la Claca 1988, s’ha dedicat a la investigació pictòrica i teatral Ha collaborat també en la…

Alumne de Llotja 1890-95, fou deixeble de Fèlix Urgellès, de Miquel Moragas i Soler i Rovirosa, que el tenia en especial estima A quinze anys començà a collaborar amb el Gran Teatre del Liceu Passà a París, on fou deixeble de Cartezat Publicà dibuixos a L’Esquella de la Torratxa Viatjà molt per Europa Entre les seves escenografies hom destaca les wagnerianes, les de Louise , de Charpentier, i La vida breve , de Falla, al Liceu, i altres per a l’escena catalana Emprengué una volta al món, el resultat de la qual fou el llibre Roda el món i torna al Born 1910 i una sèrie d’apunts i de notes…

Aficionat des de molt jove a la pintura, a deu anys d’edat participà i fou premiat en una exposició organitzada per les Galerías Layetanas per a pintors menors de trenta anys L’any 1953 exposà pintures a la Casa del Llibre de Barcelona És autor d’importants escultures, entre les quals cal destacar una sèrie de relleus en bronze de la basílica de la Mercè de Barcelona 1959 la restauració de l’altar d’alabastre del Sant Sepulcre de la Galilea del monestir de Poblet 1960 el viacrucis en fris de fusta, en talla directa, de l’església de les carmelites descalces del carrer de la Immaculada de…