Resultats de la cerca

Format a Nova York i a Munic A Nova York fundà una escola d’art Esnob i europeista, el seu estudi esdevingué un dels centres de l’art progressiu a Amèrica Colleccionà objectes i obres d’art Pintà retrats excellents, que recorden Whistler, paisatges i interiors propers a l’impressionisme

Deixeble, a Espanya, de Borràs Abella i de Muñoz Degrain Exposà a París, Madrid, Barcelona i a les principals ciutats llatinoamericanes Partint d’un colorisme d’arrel impressionista, assolí un dels estils més personals de la pintura americana amb els seus paisatges, on la llum resta expressada només per diverses gammes de blanc i en el qual les formes, desdibuixades per la intensitat de la llum, recorden Turner

Estudià a Roma 1788-95, on fou alumne d’ACavalluccini De retorn a Portugal, fou rebut amb molts honors i nomenat pintor de la cort 1802 Però a causa de les seves idees liberals el 1823 hagué d’exiliar-se a París Més tard anà a Roma, on morí Entre les seves obres, que recorden sovint la pintura de Goya, cal citar Retrat dels seus fills Museu Nacional de Arte Contemporaneo, Lisboa i Junot, emissari de Napoleó, davant Lisboa Museu Nacional de Soares dos Reis, Porto

Treballà primerament a Holanda, on féu paisatges, personatges pescadors, patinadores i kermesses Installat a Cotlliure, hi residí uns vuit anys Donà sistemàticament cursos de pintura als alumnes de l’escola del poble formà així el grup Les Gosses de Collioure, d’on han sortit diversos pintors coneguts Al moment de l’alliberament fou acusat de collaboracionisme i hagué de marxar a Narbona La seva pintura és figurativa, els colors recorden Gauguin i té un gran sentit de la decoració Executà cartons de tapisseria per als Gobelins

Com a fresquista intervingué en la decoració de l’antic Alcázar de Madrid i, amb J Carreño, a la catedral de Toledo Féu també l’escenografia del Teatro del Buen Retiro Els seus quadres, d’un barroquisme fogós, recorden en alguns aspectes la manera de J Valdés Leal Presentació de la Mare de Déu coll March, Palma , Acte de fe, Anunciació ambdós al Museo del Prado, Mare de Déu amb l’Infant, sant Felip i sant Francesc convent dels caputxins d’El Pardo i Alliberament de Santa Leocàdia església de San Jerónimo, Madrid

Començà treballant a Valladolid en cercles cortesans El 1603 rebé els ordes majors, i es traslladà a Olivares El 1614 passà a ser capellà de la cort Tornà a Olivares com a canonge de la collegiata el 1624 Fou un gran colorista de gust venecià Moltes de les seves obres es troben a Sevilla pintures del Retaule de l’església dels Jesuïtes, que recorden il Veronese, Santiago Matamoros de la catedral, Martiri de sant Andreu Museo de Santa Cruz i Trànsit de sant Isidor església de San Isidoro

Fill del retratista John Butler Yeats, de molt jove començà la feina artística fent de dibuixant i illustrador També, en una primera època, féu aquarelles amb temes de gitanos, camperols, etc, que recorden l’estil de Steinlen i que exposà a la Royal Academy de Londres Al començament del s XX canvià de tècnica i començà a pintar a l’oli Els seus quadres, així com el seu temperament, són romàntics i fogosos, amb una evident orientació expressionista De fet, alguns paisatges seus s’assemblen molt als de Kokoschka, el qual sentia una profunda admiració per ell

Filla del moblista Francesc Vidal i Jevellí Deixebla de Joan González i Pellicer i d’Arcadi Mas i Fontdevila Completà estudis a París amb Eugène Carrière Autora d’escenes quotidianes, optimistes i lluminoses, evolució modernitzada de l’estil de Mas Féu diversos retrats, especialment femenins i infantils, que recorden el món de Ramon Casas Portà a terme una constant tasca, menys interessant, d’illustradora de contes i narracions en la revista Feminal entre el 1908 i el 1915 Quadre retrat de la seva germana de Lluïsa Vidal i Puig © Fototecacat És representada al Museu d’Art Modern…

Documentat a Bruges l’any 1540 Mestre l’any 1543 i degà del gremi de pintors el 1569 Introduí el gust italià manierista amb influència de F Primaticcio Conreà el retrat i la pintura de gènere galant El seu fill Frans Pourbus , anomenat el Vell Bruges 1545 — 1581, fou deixeble de Frans Floris i conreà el retrat Frans Pourbus el Jove , fill de Frans i net de Pieter Anvers 1569 — París 1622, fou mestre a Anvers 1591 Des del 1600 treballà per al duc de Màntua amb PP Rubens Estigué a Itàlia Nàpols, Torí i el 1609 fou pintor de Maria de Mèdici Els seus retrats, dins el manierisme internacional,…

Es guanyà la vida com a manyà, ofici que abandonà al començament de la dècada de 1970 per dedicar-se exclusivament a la pintura Autodidacte, començà a exposar els seus dibuixos els anys cinquanta en galeries de Terrassa, la seva ciutat d’adopció, i també en altres localitats catalanes La seva primera exposició el 1973 a la Galeria Adrià de Barcelona causà un considerable impacte i li obrí la porta als circuits de les grans galeries europees Durant molts anys estigué vinculat a la galeria Buchholz de Berlín Les seves pintures i dibuixos, de caràcter oníric i amb una forta tendència al grotesc…