Resultats de la cerca

Visqué llargament a París com a artista de renom, però no pogué integrar-se en cap de les tendències renovadores de la pintura moderna Pintava escenes de la vida popular i historicoliteràries, on reflectia les lluites nacionalistes dels hongaresos els anys 1848 i 1849 Mostrà unes grans qualitats colorístiques, especialment en els esbossos

Collaborà, amb el pseudònim Xesc , a “Virolet”, a “Esquitx” i al calendari d’"En Patufet” Com a pintor restaurà la cúpula de l’església de la Mercè, a Barcelona, i decorà diferents capelles Interessat en els temes de carrer, ha fet una obra molt representativa de l’actual vida popular barcelonina

Estudià a Dresden i a Leipzig i rebé la influència de Kandinskij i dels expressionistes del grup Der Blaue Reiter Perseguit per la Gestapo, fou voluntari de la legió estrangera francesa a la Segona Guerra Mundial La seva obra, iniciada el 1922, es donà a conèixer a París el 1947 La seva pintura és representativa de l’abstracció expressiva Exposà a Barcelona, i estigué casat amb la també pintora Roberta González

Autodidacte Es traslladà a Barcelona 1901, on estudià a l’Ateneu Obrer i entrà a treballar al taller de l’escultor decorador Dídac Massana Féu una exposició individual a la Sala Parés, apadrinat per IIglésias i JPous i Pagès L’any següent exposà a la Paeria de Lleida Els seus dibuixos i pintures, preferentment paisatges i notes de petit format, s’inscriuen en l’àmbit del postmodernisme El Museu Morera de Lleida en posseeix una mostra representativa També fou autor de l’obra teatral Un punt lluminós

Estudià al Black Mountain College de Carolina del Nord 1946-48, on fou deixeble de Josef Albers , i completà la seva formació a París 1948-49 En tornar als EUA, exercí la docència en institucions, entre les quals cal citar la Catholic University de Washington, DC 1951-60 La seva obra és plenament representativa de la segona generació d’artistes abstractes, que reaccionà contra el gestualisme expressionista emprant formes geomètriques de contorns precisos i jugant preferentment amb el color hard-edge Són paradigmàtics de la seva obra els cercles concèntrics de colors vius A…

La seva pintura més representativa, Allegoria de la Divina Providència 1633-39, fou pintada a Roma, al palau dels Barberini Del 1635 al 1650 dirigí la reconstrucció de l’església de sant Lluc i santa Martina, a Roma, considerada com la primera homogèniament barroca important Entre els anys 1640 i 1650 treballà en la decoració del palau Pitti de Florència en collaboració amb el seu deixeble Ciro Ferri Des d’aleshores sobresurten, entre la seva producció, la façana de Santa Maria della Pace 1656-57, on fa jugar plans còncaus i convexos, i la de Santa Maria in Via Lata 1658-62, de…

Adoptà la grafia Henry Fuseli Ordenat de sacerdot per imposició familiar 1761, deixà l’estat eclesiàstic i anà a Berlín a estudiar art 1763 Establert a Anglaterra 1764, treballà de traductor i, animat i protegit per sir Joshua Reynolds, esdevingué pintor Passà uns quants anys a Roma 1770-78, on amplià coneixements i estudià l’obra de Miquel Àngel Acadèmic el 1790, el 1799 ja era professor de la Royal Academy i el 1804 n'era conservador Malgrat els seus importants contactes amb l’estètica neoclàssica — traduí JJWinckelmann a l’anglès el 1765 i tractà JLDavid i FGérard a Roma — , emprengué com…

Actiu a València Hom ha suggerit també que pot ésser originari de Vic —antiga Ausona— o d’Osona de Sòria, però és molt possible que arribés a València en companyia de Paolo di San Leocadio, Francesco Pagano i del mestre Riquart o Richard, pintors arribats d’Itàlia amb Roderic de Borja, el futur Alexandre VI El 1464, a València, hom pagà a un “mestre Rodrigo” diverses quantitats per a pintar un retaule per a l’hospital de beguins Tanmateix, les dates segures comencen el 1476, quan contractà el retaule de Sant Nicolau El 1482 cobrà un gran retaule per al convent de Sant Francesc —pintat en…

Nasqué al passatge del Crèdit, tocant al carrer de Ferran, en un barri on els oficis antics i les botigues vuitcentistes creen un escenari molt propi del gust per les coses populars i la saviesa artesana Els seus avantpassats eren artesans, però els seus pares l’obligaren a estudiar comerç i a treballar en una adrogueria Amb tot, assistí també a Llotja, on fou deixeble de Pascó i d’Urgell El 1911, una llarga temporada passada a la casa familiar de Mont-roig del Camp, per refer-se d’una malaltia, orientà definitivament la seva vocació Aquell món, aspre i viril, el dels seus avantpassats…