Resultats de la cerca

Amic dels pintors cubistes, arribà a París el 1910 i s’interessà per la pintura impressionista Formà part de la primera escola de Ceret Creà un art de ritme precís, de colors vius i amb un deix decadent i sensual en retrats i natures mortes

De tendència no figurativa, les seves pintures mostren l’organització de signes en moviment, sobretot de color negre, amb un ritme nerviós i un cert barroquisme Els fons dels quadres acostumen a ésser monocroms i lluents També féu decoracions de ballets Erik XIV , de Strindberg i illustracions per a llibres Le Mur , de JPSartre, i Le bestiaire , de GApollinaire

D’una temàtica i unes mides molt diverses, però integrat, bàsicament, per quaranta-cinc interpretacions lliures del quadre de Velázquez, nou finestres amb coloms, tres paisatges tardorals i un retrat de la seva muller, Jacqueline, forma, així, una mena de ritme i contraritme Picasso en feu donació al museu del seu nom de Barcelona pel maig del 1968

Considerat el fundador de l’escola bolonyesa, és autor de la Madona de les dents 1345, Galleria Davia Bargellini, Bolonya, de les Històries de sant Antoni Abat Pinacoteca Nazionale, Bolonya i dels frescs de l’església de Mezzaratta El seu estil, presidit sempre pel ritme ondulant de la línia, acusa una forta influència del gòtic francès No obstant això, aportà novetats, com la fragmentació de l’espai en diversos episodis, els quals accentuà amb raigs intensos de llum

Del 1923 al 1941 ensenyà al Lawrence College de Bronxville Féu molts viatges a Europa De bon començament, el seu estil pot ésser inclòs dins el postcubisme analític i el surrealisme Però vers 1946-48 apareix ja dins el seu propi estil, entre calligràfic i geomètric, ple d’energia i de vitalitat Els seus gests, articulats entre ells, cerquen el ritme Els colors són consistents Finalment, la seva pintura fou parallela, però clarament diferenciada, de la de Motherwell, Pollock i Gorky El 1955 el Whitney Museum li dedicà una important retrospectiva

Treballà a Itàlia possiblement a Nàpols i a la ciutat de Mallorca, on el 1488 pintà amb Pere Terrencs la taula de Sant Sebastià Museu de la Catedral, d’una sequedat i un ritme constructiu insòlits La seva influència a Mallorca fou, però, escassa, damunt Martí Torner, Pere Terrencs, etc Féu després, ja a Castella la Vella, retaules a Montenegro de Cameros i a Los Balbases, així com una important collaboració al retaule major de la catedral de Burgos Museo Diocesano En la seva darrera etapa la seva qualitat decaigué notablement

Del 1948 al 1968 residí a París La seva obra, regida per una particular concepció filosòfica de la geometria, es caracteritza pel sentit de l’ordre i el ritme d’unes formes de contingut simbòlic formulades en un llenguatge abstracte En els últims anys s’accentuà el seu interès per l’escultura Exposà diverses vegades, des del 1955, a la galeria Maeght de París i en altres ciutats de l’Estat espanyol i l’estranger Rebé els premis Nacional de Artes Plásticas 1999 i Velázquez 2004 del ministeri de cultura espanyol

Pot ésser considerat com el representant de l’escola florentina de la segona meitat del s XIV Es formà al taller del seu pare, Taddeo Gaddi, i rebé també la influència de Giotto De les seves obres conservades cal destacar la decoració del presbiteri de l’església de Santa Croce de Florència vers el 1380 i els frescs de la capella de Santo Cingolo, a la catedral de Prato 1392-95 En la seva obra, on introdueix un gran sentit del sfumato i de la decoració, es manifesta la influència de Nardo de Cione Els seus personatges tenen un ritme molt més àgil que els de Giotto i marquen el…

Estudià a l’Art Institute de Chicago, però fou bàsicament autodidacte El 1926 viatjà per Europa i l’Orient, el 1930 per Anglaterra i el 1931 per Mèxic El 1934, a Xangai, estudià, amb el pintor xinès Teng Kwei, calligrafia xinesa, i després calligrafia zen al Japó L’any següent pintà Broadway Norm , amb tinta xinesa blanca sobre paper blanc, la primera escriptura blanca, plena de signes molt esquemàtics Ací començà la seva important aportació a l’evolució de l’expressionisme abstracte Pintà teles plenes de signes calligràfics infinitament repetits, però no idèntics, que prenen diferents…