Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Joan Vila i Puig
Pintura
Pintor.
Deixeble de Joan Vila i Cinca a Sabadell i de la Llotja barcelonina Amplià estudis, pensionat per l’ajuntament de Sabadell, a l’escola de San Fernando de Madrid A París l’impressionaren els mestres preimpressionistes, i a Itàlia, el classicisme De nou a Catalunya, pintà paisatges rurals a Mura, l’alta Segarra i Santiga La seva primera exposició individual fou a Granada, el 1918 seguiren les de Barcelona i Madrid 1920 Exposà a París Galeria Castelucho el 1930 Participà en diverses exposicions, i assolí una primera medalla a Madrid 1934 per Hivern , premi extraordinari a Barcelona…
Cuno Amiet
Pintura
Pintor suís, format a Munic i a París.
Es relacionà amb el grup de Paul Gauguin a Pont-Aven 1892 i amb el moviment Sezession de Viena 1904 Introduí a Suïssa una pintura influïda pel fauvisme francès i l’expressionisme alemany, que sobresortí en la representació de temes rurals
Josep Serra i Santa
Pintura
Pintor.
Deixeble de Sebastià Mde Plaja Residí a Vilamitjana Pallars Jussà i a Sabadell Exposà a Terrassa i, sovint, a Barcelona, individualment i collectivament Es dedicà al paisatge i als temes rurals Conreà també la pintura mural a esglésies de la Catalunya occidental
Vicent Moreno i Mira
Pintura
Pintor.
Format a l’Escola d’Arts i Oficis de València i en belles arts a l’UPV 1999 Exposa regularment des del 1974 La seva obra recrea amb detallisme paisatges rurals i arquitectures populars d’arreu del País Valencià, i posteriorment evoluciona cap a la insinuació formal i cromàtica, sense abandonar la figuració
Adriaen Brouwer
Pintura
Pintor de l’escola flamenca barroca.
Influït per Pieter Bruegel i Frans Hals, conreà la pintura de gènere i establí una temàtica estricta d’interiors de tavernes i de cases rurals Es preocupà sobretot per les masses, l’atmosfera, la llum i el color, factors que tractà adequadament amb una pinzellada valenta i un sentit molt clar de la composició El fumador ~ 1626, Musée du Louvre i Jugadors de cartes en una taverna Alte Pinakothek, Munic
Gabriel Esteve i Fuertes
Pintura
Pintor.
Estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles de València, on guanyà una càtedra de dibuix del natural Fou guardonat a l’exposició valenciana del 1934 i amb la medalla d’or a la internacional de París 1937 La seva pintura, costumista, se centrà en temes valencians rurals i en el retrat Entre les seves obres, algunes de les quals es conserven al Museu de Belles Arts de Sant Carles de València, es destaquen Combregar a l’horta 1930, Alcalde d’Albuixec 1948, Xiques de Massalfassar 1934, un retrat de Nativitat Domínguez de Roger , etc
Manuel Fuster i Monzó
Pintura
Pintor conegut pel nom de Manolo Fuster.
S'inicià entre els anys 1974 i 1976 amb paisatges rurals de les comarques interiors valencianes i de l’Aragó dibuixades amb plomí i tinta negra sobre paper Posterioment plasmà temes costumistes de l’horta valenciana A partir de l’adopció del simbolisme i de la incorporació de tinta de color en les seves obres 1979, establí el seu estil definitiu, caracteritzat per un minuciós realisme Des dels anys vuitanta dugué a terme nombroses exposicions individuals al País Valencià, a Madrid, i participà en diverses fires d’art i exposicions collectives en ciutats europees El 2004 anà a…
Josep Beulas i Recasens
Pintura
Pintor.
Influït inicialment per l’escola d’Olot Vayreda, Mir, Urgell, Berga, etc, de resultes del servei militar descobrí el paisatge d’Aragó, on es casà, i el 1946 fixà la residència a Osca Retornat el 1947 a Barcelona, començà la formació artística a l’Acadèmia Baixas i posteriorment, becat per la Diputació d’Osca, a l’Academia de San Fernando 1948-53 i a l’Academia Española de Roma 1955-60 El 1960 fou guardonat amb la segona medalla a l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid, i la Fundación Juan March li concedí una pensió que li permeté professionalitzar-se Seguidor d’una línia pròxima als…
Lluís Rigalt i Farriols
Paisatge , per Lluís Rigalt i Farriols
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i dibuixant.
Fill de Pau Rigalt i Fargas Format a Llotja i a Madrid, amb Pérez Villaamil El 1841 substituïa accidentalment el seu pare a les classes de Llotja i després en fou ja professor 1845, confirmat el 1850 de perspectiva i paisatge Des del 1847 concorregué a les exposicions de Belles Arts de Barcelona El 1885 anà a París amb la comissió encarregada d’installar les obres d’art presentades per Espanya a l’Exposició Internacional Allà el seduiria l’actitud dels paisatgistes de l’escola de Barbizon Fou director de l’Escola de Llotja 1877-87 i hi representà una posició més avançada que la del seu…