Resultats de la cerca

A tretze anys anà a Buenos Aires, on féu diverses feines i començà a pintar autodidàcticament No tornà a Mallorca fins el 1921 Es presentà en una exposició collectiva a la sala La Veda de Palma el 1928, any en què participà en la també collectiva Missió d’Art de Mallorca a l’Argentina Exposà sol, alentat per Hermen Anglada, el 1930 a les Galeries Costa Exposà després sol a Londres, Barcelona i París Després de la guerra tornà uns quants mesos a l’Argentina i exposà a La Plata i Buenos Aires Conreà el paisatge, la pintura de flors i la natura morta, gènere que ell reintroduí a…

Fill d’un tècnic alemany installat a València el 1865, es formà a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València i fou deixeble dels pintors Ignasi Pinazo i Camarlench, Vicent March i Marco i Josep Maria Fenollera, i continuà els seus estudis a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid 1883-92 Viatjà per França, Alemanya, Suïssa i Anglaterra Temporalment visqué a París i a Londres 1897-99 Es dedicà al retrat, la natura morta, les flors i el paisatge És autor, entre d’altres, del quadre paisatgista Els clavells 1901 Participà en les Exposicions Nacionals de Belles…

Les seves primeres obres, exposades a les Galeries Belarte de Barcelona 1965, oferien un bigarrat espectacle de gent i ambients La seva exposició a la Sala René Metras de Barcelona 1966 marcà el pas a un novíssim realisme d’una clara denúncia social La seva pintura és d’una desimbolta llibertat, servida per un gran domini del dibuix i un color viu i vibrant

S'establí a Augsburg l’any 1530 Seguí l’estil de Hans Burgkmair retrat de Carles V, 1532, a Berlín, però quan Tizià passà per Augsburg 1548-49 influí decisivament sobre el seu estil retrat del cosmògraf Sebastian Münster, 1552, a Berlín

Seguí la tradició d’ACano, del qual fou deixeble, de Pde Mena i dels Mora En els seus quadres Esposalles de Santa Caterina i Coronació de Santa Rosalia catedral de Granada, d’un moderat barroquisme, es nota la influència de l’escola de Rubens

Format a l’Escola de Belles Arts d’Olot, fou deixeble de Galwey, Ignasi Mallol i Xavier Nogués Començà a exposar el 1935 a Barcelona, on ho anà fent regularment Seguí la tònica del paisatgisme de l’escola d’Olot, amb una visió més impressionista

Especialitzat en la tècnica del gravat sobre el coure, formà part del grup anomenat kleinmeister Hom en conserva algunes pintures Història de David , 1534 Musée du Louvre El seu germà i deixeble Barthel Beham Nuremberg 1502 — Venècia 1540 seguí una trajectòria similar i treballà a Itàlia, possiblement amb Marcantonio Raimondi

Deixeble de Simó Gómez i del decorador Eduard Llorens Treballà per a les enciclopèdies Salvat, Seguí i Sopena, per a les quals dibuixà a la ploma nombrosos retrats També collaborà a les revistes Álbum Salón i Pluma y Lápiz Fou nomenat director artístic de La Vanguardia i figurà entre els fundadors del Cercle Artístic

Format a París amb Francesc Domingo i Marquès Installat a Barcelona vers el 1886, hi obrí una acadèmia privada de Belles Arts, que fou freqüentada, entre altres artistes, per Isidre Nonell, Xavier Nogués, Ignasi Mallol i, més tard, Enric Planasdurà, i que encara perdura regida pel seu fill Vicenç Martínez i Gorjas Barcelona 1904 Com a pintor seguí el fortunyisme i conreà també l’aquarella

Basa la seva fama en els frescs del Capellone degli Spagnoli 1366-67 a Santa Maria Novella de Florència, on, a més de representacions de la vida de Crist, pintà allegories exaltant l’orde dominicà, que dominava pràcticament la Florència de l’època El 1377 feu un fresc al cementiri de Pisa, la Leggenda di San Raniero Seguí l’estil de Giotto amb una certa llibertat