Resultats de la cerca

Es formà amb Pere Serafí Feu el retaule de Sant Jaume dels Bastons, i treballà a Creixà, Sant Jaume Sesoliveres i Arenys Fou cònsol del collegi de pintors 1600 i 1606

Establert a Perpinyà 1609, executà una sèrie de retaules, entre els quals el de la Mare de Déu a Espirà de l’Aglí 1616 i el d’Oleta

Fou un dels principals del barroc català, segons els elogis de Francesc Fontanella i Ceán Bermúdez Hom l’ha identificat, sense certesa, amb un Francesc Aguirre o Deguirro

Treballà al servei de Joan Sense Por, duc de Borgonya El Martiri de Sant Dionís Musée du Louvre, pintura començada per Jean Malouel, és la seva obra més important

L’integraren els pintors consagrats Luis Derqui, Joan Antoni Fuster i William Edwards Cook i els joves Jaume Juan, Pere Sureda, Francisco Vizcaíno i Antoni Sabater Sense cap estètica determinada, fou bàsicament un estímul per als integrants més joves

Dels germans Francesc Serra mort vers el 1362 i Joan Serra només es coneixen referències documentals com a pintors, però no en resta cap obra És per això que l’art dels Serra s’ha delimitat a través de les pintures de llurs germans Jaume Serra i Pere Serra S’atribueixen al taller familiar una cinquantena d’obres, però resulta molt difícil de precisar on acaba l’art dels Serra, puix que hi ha obres del seu cercle sense que es puguin atribuir amb certesa a Jaume o Pere, i és per això també que hom ha batejat tants mestres anònims d’aquest grup Fill de Francesc és Francesc Serra II…

Hom li atribueix els retaules de la Mare de Déu amb el nen i àngels catedral de Castelsardo i el de Sant Antoni Museu de Càller El seu estil té una ornamentació clarament renaixentista, sense trencar, però, el lligam amb la tradició gòtica

D’una tècnica precisa, conreà la pintura històrica Mort d’Alfons XII , 1887, Museu d’Art Modern, Barcelona Sense absolució , 1893 Com a retratista gaudí d’un gran prestigi a Madrid Autoretrat , Museu de Belles Arts de València, on reeixiren el seus elegants retrats femenins

Expressionista líric postimpressionista Del 1901 al 1910 sojornà a París, on estigué en contacte amb els cubistes Des del 1914 residí a Lausana La seva pintura, plana, sense perspectiva, és feta de pinzellades riques en matisos, sobre un arabesc elemental, ingenu, de tipus constructiu