Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
André Dunoyer de Segonzac
Pintura
Disseny i arts gràfiques
Pintor i il·lustrador francès.
A partir de l’any 1907 creà una obra sensual, realista i delicada però allunyada de les recerques pictòriques coetànies Els bevedors 1910, Paisatge de Sant Tropès 1927 i illustracions per a Les Geòrgiques
Frederic-Armand Beltran i Massés
Pintura
Pintor cubà establert de jove a Barcelona, on estudià a l’Escola de Belles Arts.
El 1916 es traslladà a París Treballà també als EUA, Bèlgica, Itàlia i l’Índia La seva pintura, d’un aristocratisme sensual i decadent, actualment poc estimada, assolí fama mundial Retratista de prestigi, en les seves teles representà personalitats importants dels anys vint
Moïse Kisling
Pintura
Pintor francès d’origen polonès; pertany a l’Escola de París.
Amic dels pintors cubistes, arribà a París el 1910 i s’interessà per la pintura impressionista Formà part de la primera escola de Ceret Creà un art de ritme precís, de colors vius i amb un deix decadent i sensual en retrats i natures mortes
Jacques Bellange
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador francès.
S'establí a Nancy 1602-11 al servei del duc Carles de Lorena Emprà un cànon allargat i un dibuix preciosista i sensual, tant en quadres — Sant Francesc rebent els estigmes Musée Historique Lorrain, de Nancy— com en nombrosos dibuixos i gravats Musée du Louvre, collecció Albertina, etc
Scipione
Pintura
Pseudònim de Luigi Bonichi, pintor italià.
Sensible a la incipient revaloració de l’art barroc, tingué un model, El Greco, i una obsessió, Roma, que li serviren per a formular una visió fosca i fantasmagòrica de la realitat que l’envoltava, amb un existencialisme pessimista subjacent, angoixat, dolorós, però molt sensual N'és un bon exemple El cardenal Vannutelli 1929, Galleria d’Arte Moderna, Roma Morí en un sanatori
Joan Fluvià i Mas
Pintura
Pintor.
Es formà en l’estudi dels postimpressionistes i els fauves , i fou decisiu en la seva formació el mestratge que exercí sobre seu Raoul Dufy el 1945, a París Director i conseller de la galeria El Jardí, de Barcelona, el 1957 organitzà una gran exposició Rouault Fundà l’Associació d’Artistes Actuals i el Saló de Maig El 1960 participà a la biennal de Venècia La seva pintura transmet un confiat lliurament a la realitat immediata a través de la volada lírica i del sentiment sensual de la matèria
Fernando Botero Angulo

Gat, escultura de Botero a la Rambla del Raval de Barcelona
© Lluís Prats
Pintura
Escultura
Pintor i escultor colombià.
De formació autodidàctica, en la seva obra destaca el tractament irònic, satíric i a voltes crític dels temes representats, inspirats tant en una herència hispana les tauromàquies i les escenes de taverna com en reinterpretacions del seu passat personal i de la història de l’art La radicalització de les formes —els personatges són desmesuradament grassos— no anulla, però, la forta càrrega sensual de les imatges i una visió plaent i vitalista del món El 2000, el Museu d’Antioquia rebé 129 obres de l’artista, i s’hi inaugurà la plaça de les escultures de Fernando Botero plaza Botero, amb 23…
Emil Nolde
Pintura
Pseudònim que adoptà el pintor alemany Emil Hansen el 1904.
S'interessà pel dibuix i la litografia 1896 prenent com a models HDaumier i JFMillet Des del 1901 residí a Berlín i a Nolde, treballant sol i amb penúria, fins que el 1906 fou convidat a participar en el grup Die Brücke La seva pintura —acostada a la de Vvan Gogh i JEnsor, els pintors més admirats per ell— és especialment d’escenes religioses, que produïren un gran escàndol per la seva vehemència sensual, els colors estridents i les formes expressionistes La llegenda de santa Maria Egipcíaca 1912 Kunsthalle, Hamburg, Vida de Crist 1911-14, quadre d’altar en nou parts Els nazis…
Carracci
Pintura
Família de pintors bolonyesos els principals membres de la qual foren Ludovico Carracci (Bolonya 1555 — 1619), pintor i gravador, deixeble de Prospero Fontana, i els seus cosins, els germans Agostino Carracci (Bolonya 1557 — Parma 1602), gravador, pintor i poeta, i Annibale Carracci, el més destacat.
Els Carracci representen —en una línia distinta de la de Caravaggio— una reacció contra el manierisme, al qual oposen una pintura simple, de tipus sensual i sentimental En 1585-88 fundaren l’Accademia dei Desiderosi anomenada després degli Incamminati , que tingué una gran influència en la pintura italiana Conrearen la pintura religiosa — Martiri de sant Àngel 1598 i Predicació del Baptista 1592, de Ludovico La darrera comunió de sant Jeroni coetània a l’anterior i també per a l’església de San Gerolamo de Bolonya, d’Agostino la Madona de sant Mateu per a l’església de San…