Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Mattia Preti
Pintura
Pintor italià de gènere històric, anomenat Il Cavalier Calabrese.
El seu estil és proper al d’Il Caravaggio, a través de GBCaracciolo Conreà la pintura mural Hom destaca les obres realitzades per a l’església de Sant'Andrea della Valle, a Roma, i la decoració de la catedral de Malta
Le Valentin
Pintura
Nom amb què és conegut Jean de Boullogne, pintor francès.
De ben jove anà a Itàlia, on desenvolupà tota la seva carrera La pintura, de gènere i religiosa principalment, el revela com un rigorós seguidor de Caravaggio Cal destacar-ne La taverna i El judici de Salomó Musée du Louvre, El tafur Staatliche Kunstsammlungen, Dresden i Sant Joan Evangelista al desert Galleria Borghese, Roma, entre altres
Adriaen Brouwer
Pintura
Pintor de l’escola flamenca barroca.
Influït per Pieter Bruegel i Frans Hals, conreà la pintura de gènere i establí una temàtica estricta d’interiors de tavernes i de cases rurals Es preocupà sobretot per les masses, l’atmosfera, la llum i el color, factors que tractà adequadament amb una pinzellada valenta i un sentit molt clar de la composició El fumador ~ 1626, Musée du Louvre i Jugadors de cartes en una taverna Alte Pinakothek, Munic
Cristóbal Rojas
Pintura
Pintor veneçolà.
Estudià a París amb JPLaurens i a l’Académie Julian Al costat d’obres convencionals, d’arrel, però, naturalista La misèria 1886 La taverna, 1887, en féu d’altres, influïdes ja per l’impressionisme i de temàtica intimista Noia vestint-se, El balcó Tornà a Caracas el 1890, on pintà El Purgatori La seva obra, àgil i subtil, amb influència de Degas, constitueix la fita més personal i lliure de la moderna pintura veneçolana
Fernando Botero Angulo
![](/sites/default/files/media/FOTO/botero.jpg)
Gat, escultura de Botero a la Rambla del Raval de Barcelona
© Lluís Prats
Pintura
Escultura
Pintor i escultor colombià.
De formació autodidàctica, en la seva obra destaca el tractament irònic, satíric i a voltes crític dels temes representats, inspirats tant en una herència hispana les tauromàquies i les escenes de taverna com en reinterpretacions del seu passat personal i de la història de l’art La radicalització de les formes —els personatges són desmesuradament grassos— no anulla, però, la forta càrrega sensual de les imatges i una visió plaent i vitalista del món El 2000, el Museu d’Antioquia rebé 129 obres de l’artista, i s’hi inaugurà la plaça de les escultures de Fernando Botero plaza…
David Teniers
Jugadors de cartes, de David Teniers
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor flamenc.
A 22 anys era ja mestre a la seva vila nadiua, on residí fins el 1651 Es traslladà a Brusselles, a la cort de l’arxiduc Leopold-Guillem, regent dels Països Baixos El 1665 era director de l’acadèmia d’Anvers El seu art és la unió de la tradició simbolista del s XVI flamenc i el naturalisme italià sorgit de Caravaggio Exemple del primer aspecte són les seves composicions amb temes de màgia i bruixeria Del segon són típics els seus quadres de camperols en festa o reunits a la taula d’una taverna Hom pot parlar de bambotxada en referir-se als seus quadres La seva pintura no és…
Francesc Domingo i Segura
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador.
Es formà a Barcelona, a l’Escola de Bells Oficis de la Mancomunitat i a l’escola de Francesc Galí Integrà, amb companys seus, l' Agrupació Courbet 1918-19 El 1920 s’establí a París, on arran de gran admiració a Cézanne, mantingué, a través de múltiples evolucions, una preocupació constant per l’estructura, que marca tota la seva obra en aquesta ciutat s’acostà al cubisme 1922-27, etapa en què enriquí el colorit També residí a Bretanya 1927-29, i en el període 1929-31 passà per una etapa espectral Retornat i establert a Barcelona 1931-39 conreà un realisme social desproveït de demagògia, visió…
El Rovell de l’Ou
Pintura
Taverna barcelonina del carrer de l’Hospital, que donà nom a un grup d’artistes i intel·lectuals que s’hi reunien, especialment els darrers anys del s XIX.
Si bé el nucli principal el constituïen alumnes de l’acadèmia de Pere Borrell —Marià Pidelaserra, Ramon i Juli Borrell, Emili Fontbona, Gaietà Cornet, Pere Ysern, Ramon Riera, Xavier Nogués, Josep Víctor Solà, etc—, també s’hi afegiren Sebastià Junyent, Miquel i Llucià Oslé i escriptors com Josep Lleonart o Cristòfor de Domènech El grup representà, enfront del simbolisme imperant en l’època, un realisme que si bé té les seves fonts en el realisme vuitcentista del vell Borrell, es posà al dia passant a ésser el germen de la línia realista del Noucentisme
bambotxada
Pintura
Quadre, generalment de petites dimensions, que tracta d’un tema popular pintoresc o grotesc, com les escenes de taverna, de banquets, de cabaret, les reunions de bevedors o de fumadors, etc.
Rep el nom del pintor holandès Pieter van Laer, dit il Bamboccio A més de Van Laer, són autors de bambotxades A Brouwer, D Teniers, etc