Resultats de la cerca

Residí a Olot i a Girona i pintà retaules per a Hostalric 1569, Sant Privat d’en Bas 1572 i Peralada 1574, entre d’altres Tanmateix, l’única obra que se li coneix és la pintura del retaule del Corpus de la Seu de Girona 1566-67

Actiu a Terol durant la primera meitat del segle XVI És conegut amb el nom de mestre d’Alcoraz, perquè l’única obra que es conserva és el Retaule de Sant Jordi de l’església de la Merced a Terol 1525, on és representada la batalla d’Alcoraz El conjunt, de trets renaixentistes, té reminiscències gòtiques

Germà de Dello Delli , amb qui havia estat identificat L’única obra que li és atribuïda amb seguretat és el magnífic retaule de la catedral vella de Salamanca, amb escenes de la vida de Crist, coronat per una pintura al fresc que representa el judici final El seu estil, d’influència italiana, és força avançat en el conjunt de la pintura hispànica d’aquell moment

Hom li atribueix la major part de les obres que eren considerades del Mestre dels Reis Catòlics L’única taula signada Diegodela + és la de Crist entre Maria i sant Joan collecció particular, Barcelona Empra elements flamencs amb tendències hispanitzants presenta finor de dibuix, transparència lumínica, qualitat tàctil i riquesa expressiva Cal destacar-ne, també, la Missa de sant Gregori collecció Torelló, Barcelona i el Tríptic de l’Epifania catedral de Burgos

Hom ha deduït que rebé la seva formació fora del País Valencià, raó per la qual hom el suposa estranger, potser italià, establert a València Certes característiques de la seva personalitat l’apropen també a l’òrbita de Piero della Francesca, amb qui ofereix algunes estranyes analogies, ja molt tardanes La seva única obra coneguda —desapareguda en la crema del Museu Diocesà de València l’any 1936— és el retaule de Sant Llàtzer 1520, obra d’estil renaixentista-quatrecentista amb regust encara goticitzant

Format a Llotja i a París És autor de l’única pintura mural del Palau de la Música Catalana, la titulada La ciència musical vers la inspiració 1910, que palesa una personalitat decorativista independent però influïda per classicisme noucentista Era soci del Cercle Artístic de Sant Lluc Presentà natures mortes, figures, flors i paisatges a les Exposicions de Belles Arts de Barcelona dels anys 1911, 1919, 1922, 1923 i a les de Primavera del 1935 i el 1936 Fou el millor collaborador de Josep Maria Sert, a la mort del qual acabà la decoració mural de la seu de Vic i continuà el seu taller de París

Féu el retaule major de l’església de Sant Feliu de Codines 1636, única obra seva conservada, en part A Barcelona pintà les estances del Consell de Cent de Barcelona 1647-48, decorà el claustre de Sant Francesc de Paula i pintà El Concili d’Efes per a la sagristia del Carme Hom li atribueix una pintura i un notable dibuix Museu d’Art de Catalunya El seu estil es destaca per l’ús correcte del dibuix, el clarobscur accentuat i el color de tonalitats fortes, tot això estructurat en una composició de fort hieratisme i composició simètrica Fou cònsol del collegi de pintors 1637

D’origen alemany, estigué actiu a València en 1390-1410 Sobre ell i Pere Nicolau s’assenta tota l’estructura de l’estil internacional valencià de línia flamenca Cal advertir, d’una banda, que el seu origen alemany no té res a veure amb l’expressionisme germànic, que és posterior, i, d’altra banda, que la temàtica de les obres perdudes indica relació directa amb el món flamenc i coneixement de la plàstica toscana L’única obra documentada que en resta, la taula de Sant Tomàs apòstol Museu de la Seu de València, tot i que és insuficient per a jutjar tota l’obra d’un pintor i malgrat haver estat…

Deixeble de Bernat Ferrándiz Fruí, després d’estudiar a Sant Carles, d’una pensió a Roma Present en algunes exposicions nacionals de Madrid, en la del 1887 fou proposat per tercera medalla per la Decapitació de sant Pau catedral de Màlaga Hi assolí medalla d’or el 1892 amb el gran quadre religiós Flevit super illam 3 x 5,50 m, obra que fou adquirida per l’estat i exposada a l’Exposició Universal de Chicago del 1893, on obtingué la medalla única actualment al Museo Provincial de Málaga Fou professor de dibuix i composició a l’Escuela Superior de Bellas Artes de San Fernando de Madrid Comanador…

Emigrà als EUA 1913, i el 1925 s’installà a Nova York Practicà una pintura expressionista fins el 1939, posteriorment conreà l’abstracció d’inspiració surrealista i, des del 1947, se centrà en les formes pures i el color, plasmats en grans teles, en una progressiva simplificació que el portà pràcticament a la monocromia i al rectangle com a forma única Cap als últims anys de la seva vida els colors purs i apassionats s’enfosquiren, i el negre passà a predominar en les seves obres El 1987, la Tate Gallery de Londres, la fundació Juan March i la Fundació Caixa de Pensions, a Madrid…