Resultats de la cerca

S'especialitzà en pintura de gènere, paisatges urbans i interiors d’esglésies, amb una sòbria utilització del color i sobretot amb un domini notable en la utilització del clarobscur

Començà integrat en el grup D’ara 1968-73, realitzant unes obres en què és palesa una clara influència dels procediments del grafisme S'ha preocupat molt pel gravat, que ha conreat profusament La seva pintura actual es fonamenta en el dibuix, amb una utilització constant d’elements evocatius o simbòlics, principalment extrets de paisatges urbans

Format a Llotja i al Cercle Artístic de Sant Lluc Es presentà individualment el 1953 a la sala Argos de Barcelona, i el 1954 exposà a les galeries El Jardín Passà una temporada a París Exposà individualment i collectivament en diverses ciutats de l’Estat espanyol Centrat en paisatges urbans, preferí els temes populars, de barri, pintats amb un tremendisme ingenu

Deixeble d’Ignasi Mallol Es presentà, el 1941, a Barcelona i concorregué al primer i al segon Saló d’Octubre 1948 i 1949 Intimista, d’un lirisme mesurat, sobresurt en les figures, les natures mortes i els paisatges urbans o d’una ruralia civilitzada El 1968 presentà a Barcelona la seva sèrie Estampes de Castella Conreà també la pintura mural església de Sant Joan, de Valls

Amic de Boccioni i Severini, participà en l’experiència futurista Derivà cap a un expressionisme amb temàtica social D’aquest moment és la sèrie de Paisatges urbans 1920, plens de visions suburbials amb un fort dramatisme El 1922 fou un dels membres fundadors del moviment del Novecento, grup semioficial que pretenia tornar a una síntesi dels valors arcaics, acadèmics i simbòlics més tradicionals El treball 1933

Era fill i deixeble de Jaume Roca i Delpech En les seves pintures, d’execució acurada, pròxima a l’hiperrealisme —fou un dels més personals representants de l’hiperrealisme o realisme màgic a Catalunya—, tracta el paisatge urbà amb desolades vistes de racons urbans catalans o anglesos, perseguint la revelació de la geometria que hi és implícita i eludint-hi la presència de la figura humana, per la qual cosa s’apropa al caràcter de la pintura metafísica Exposà des del 1965

Format a Vic, a la Llotja barcelonina i a l’École du Louvre, de París 1954 Dedicat a la pintura mural, amb obres a Vic, Olot, la Seu d’Urgell, Ripoll, etc, participà als darrers Salons d’Octubre de Barcelona i als de Maig Exposà sovint integrat al vigatà Grup dels Vuit, i individualment, a Sabadell 1957, Madrid 1962, Vic 1962 i 1964, Barcelona 1967 i 1975 i Figueres 1974 Fou director de l'Escola de Belles Arts d'Olot 1970-1980 El seu estil és una modernització del realisme més fidel, especialment centrat en paisatges urbans L'any 1991 rebé la Creu de Sant Jordi

Estudià a València Sant Carles i després a Barcelona Llotja i a Madrid San Fernando Fou deixeble de Sorolla i, sobretot, de Marcelino de Unzeta Residí un quant temps a Madrid Fou catedràtic de dibuix de l’Institut Balmes de Barcelona i professor de l’Escola Normal Exposà individualment a Barcelona 1912, 1918, 1933 i, pòstumament, 1959 i 1975, al País Basc 1917 i 1918 i a Girona 1932 Féu un anecdotisme del tot vuitcentista i sobresortí en temes militars i de cavalls, paisatges i temes urbans Sobresurten especialment els seus apunts acolorits d’una extraordinària vivacitat Li…

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles de València Els seus primers treballs anaven en la línia de la pintura expressionista, a través de la qual oferia la seva visió dels conflictes socials Amb Jordi Ballester el 1966 fundà l’ Equip Realitat , en el qual desenvolupà la seva obra fins que se separà de Ballester 1976 Posteriorment començà una trajectòria personal, en la qual destaquen les escultures de temes típicament urbans amb uralita i cartó cosit Explorà també les possibilitats del grafit amb característics clarobscurs tridimensionals Rebé, entre altres guardons, el…