Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
Miquel Ibarz i Roca
Pintura
Pintor.
Format a Barcelona Ha conreat la pintura mural —església de Mequinensa— i la de cavallet El seu estil es caracteritza per la facilitat a estructurar amb l’espàtula i l’ús de colors vius
carmí
Pintura
Pigment extret dels cossos secs de les cotxinilles femelles, de color molt similar i propietats pictòriques paral·leles al carmesí, de to més clar i de matís menys blavós.
Les seves propietats colorants són degudes a l’àcid carmínic, que amb alúmina forma una laca alumínica Molt emprat antigament en tintoreria, el seu ús actual ha restat gairebé reduït a colorant d’alimentació, productes farmacèutics, microscòpia i pintura artística és, però, poc estable a la llum
Lluís Vilà i Vendrell
Pintura
Escultura
Pintor i escultor.
A primers dels anys setanta inicià l’activitat artística participant en la Mostra Collectiva del Grup Tint-1, a la llotja del Tint de Banyoles, etapa caracteritzada per la crítica al consum a través de l’us de materials fungibles en la seva obra, amb obres com Les sabates comestibles 1979, Entre pa enlluït 1984 a la Fundació Miró de Barcelona, o Fagocotosi 1985 a la Sala Montcada de la Fundació “la Caixa” i Cambio de Piel 1985 als festivals de Navarra Posteriorment les referències esdevingueren més indirectes amb l’ús de materials com ara el ferro i la pintura sobre paper i…
Alve Valdemi del Mare
Pintura
Pintor italià.
Estudià a Bèrgam i Milà i visqué a París fins que fou mobilitzat el 1914 Establert a Barcelona el 1926, hi exposà repetidament a les sales Gaspar i La Pinacoteca Conreà el paisatge, la figura i, especialment, la pintura de flors Colorista destacat, sobresortí en l’ús de l’espàtula
Enric Ansesa i Gironella

Enric Ansesa
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
De formació autodidàctica, conreà inicialment l’escultura La seva pintura, que parteix d’un realisme expressionista 1965-68, després d’un període de transició 1968-71 marcat per un procés de dissolució formal, arribà a una abstracció caracteritzada per l’ús de motius calligràfics i de coloracions fosques, amb evidents connotacions simbòliques
Giuseppe Bossi
Pintura
Pintor i teòric italià de l’art.
Artista neoclàssic, fou el promotor de la pinacoteca de Brera de Milà 1802 És autor de Discorso sulla utilità politica delle arti del disegno 1805, Del cenàcolo di Leonardo da Vinci 1810 i Saggio di ricerche intorno all’armonia cromatica naturale e artificiale 1821, on s’ocupà de l’ús moderadament naturalista del color
Roy Lichtenstein
Pintura
Pintor nord-americà.
Estudià a l’Art Students League i a l’Ohio State College i després fou professor fins el 1963 Fou l’iniciador del pop-art , estil caracteritzat per l’ús de les tècniques i estereotips propis del món de la publicitat i dels comic strips tires còmiques En la seva obra utilitzà tècniques industrials fotogravat i colors llampants
Giorgio Morandi
Pintura
Pintor italià.
Rebé les influències de PCézanne, de la pintura metafísica, del futurisme i del Valorici Plastici Amb un estil particular, creà la seva obra pictòrica de temàtica restringida, natures mortes d’objectes familiars, a base de formes pures i ús de colors nítids Els seus aiguaforts són d’una gran qualitat Rebé el primer premi de pintura italiana a la Biennal de Venècia del 1948
Jordi Maragall i Mira
Pintura
Pintor.
Fill de Jordi Maragall i Noble Es formà amb Ramon Rogent, i a partir d’ell la seva pintura tingué com a referents l’obra de Matisse, Rouault o els expressionistes germànics, i evolucionà alternant moments de predomini dels valors constructius amb d’altres d’un expressionisme més apassionat, palès especialment en l’ús del color També conreà la pintura mural mural de la seu de l’editorial Ariel, 1958
Tommaso da Modena
Pintura
Pintor italià.
Influït per Vitale da Bologna, desenvolupà la seva activitat preferentment a Treviso frescs de l’església de Santa Caterina, 1349 sala capitular de San Niccolò, 1352 Un gust per la particularització fisiognomònica i un narrativisme de to naturalista, decisiu en l’evolució de la pintura al N d’Itàlia, són característiques definitòries del seu estil, presidit sempre pel linearisme i la modulació cromàtica d’ús senès Històries de santa Úrsula , Museo Civico, Treviso