Resultats de la cerca

Hom ignora la seva formació treballà a Parma amb FSquarcione, a Pàdua i a Venècia És autor de diferents versions de la Mare de Déu amb l’Infant El seu estil es caracteritza per la inflexibilitat i l’estilització de les figures, característiques del manierisme

A París 1884 admirà la pintura de Manet Fou influït, també, per Frans Hals i per Rembrandt Al principi pintà, en estil realista, animades composicions de cavalls més tard s’orientà vers un impressionisme molt personal El 1886 s’havia establert a Amsterdam, ciutat que presentà en versions grises i opressives no mancades de lirisme És conegut, també, pels seus nus

Fou també conegut amb el nom de Matteo di Siena , on treballà sovint i on féu el Retaule de Santa Bàrbara 1479 per a l’església de San Domenico i dues versions de la Matança dels Innocents , la del 1482 per a l’església de Sant'Agostino i la del 1491 per a la de Santa Maria dei Servi El seu estil, semblant al d’APollaiolo, palesa una intensitat dramàtica de gust germànic Treballà també en el paviment de la catedral de Siena

Sembla que cap al 1611 fou, a Andelys, mestre de NPoussin El 1616 es traslladà a París, on Maria de Mèdici li encarregà la decoració de la Gran Sala del palau de Luxemburg, que féu després Rubens Les seves obres més conegudes són dues versions de La Presentació al Temple 1618-20, Beauvais, i 1624, capella dels carmelitans de París, Guarició del paralític 1624, capella de Saint-Louis del castell de Fontainebleau i Sant Carles Borromeu 1627, església de Saint Étienne-du-Mont, París

Feu estudis de dret S’inicià com a pintor el 1954 Pintà 45 versions sobre un tema de natura morta 1958, on es plantejà la problemàtica abstracció-figuració Des del 1964 emprà l’ assemblage , a la recerca d’una sortida personal de l’informalisme Feu murals i dissenyà vitralls a l’església dels Dolors de Múrcia, ciutat a la qual estigué molt vinculat Participà en exposicions a Saragossa 1965, São Paulo 1965, París 1967, Alexandria 1968, Venècia 1968, etc Té obra al Museo de Arte Moderno de Bogotà

Representa un colleccionista examinant les seves peces dins el marc sumptuós de la llar i en presència d’un observador i d’un criat N’hi ha tres versions la primera el 1863, al Museum of Fine Arts de Boston anà a parar a mans del colleccionista americà WH Stewart, el retrat del qual hi fou afegit pel pintor la segona, la més acabada, fou pintada a Roma el 1866, i actualment és al Museu d’Art Modern de Barcelona adquirida, per subscripció popular, el 1936 la tercera, datada el 1867, de pinzellada menys treballada, estigué en una certa collecció Turner de Londres Són unes de les…

Començà com a dissenyador de vitralls i de tapissos S'establí a Praga 1562 al servei dels Habsburg Retornà a Itàlia l’any 1587 La seva pintura no té res a veure amb el modern surrealisme, com ha estat dit, i es basa en el gust per l’allegoria, propi del Renaixement, i en l’afecció per tot el que és extravagant, pròpia del manierisme Les seves obres es componen, gairebé sempre, de diversos elements relatius al concepte representat, agrupats enginyosament de manera que prenguin figura humana Les quatre estacions, L’aigua, El foc, El bibliotecari, El jardiner , etc, les diverses versions…

En una primera etapa es dedicà preferentment a la pintura religiosa pintures al fresc de l’església de San Antonio de los Portugueses, del Palacio Real de Madrid i de la catedral de Toledo, diverses versions de La Inmaculada Museo del Prado, catedral de Vitòria, Hispanic Society, etc El 1671 fou nomenat pintor de cambra i s’especialitzà en el retrat influït per Velázquez i Van Dyck, la seva obra es caracteritzà per la serenitat, l’elegància i la pinzellada vigorosa retrats de Carles II Museo del Prado, Berlín, El Escorial i de la reina Marianna Museo del Prado, pinacoteca de…

Fou influït per Cézanne i, més tard, passà per una etapa cubista Saint-Séverin 1909, collecció Mayer de Zuric, tres versions de la torre Eiffel Kunsthalle de Basilea, Guggenheim Museum de Nova York i collecció particular alemanya Creà una pintura en funció de la llum i del moviment del color pur, que fou la primera manifestació de pintura abstracta a França Finestres 1912, Homenatge a Louis Blériot 1914, Musée de Grenoble La seva pintura fou considerada per Apollinaire com a símbol de l’ orfisme Després d’un període figuratiu 1915-30, en què visqué a Espanya i a Portugal 1914-21…

Es formà a la Haia, i fou deixeble d’Eugène Isabey a París 1846 El 1860 el jove Monet ja l’admirava —tot i que la seva vida desordenada el deixava sovint al marge del món de l’art—, i dos anys més tard ambdós artistes es conegueren i s’intensificà la seva influència damunt Monet Seguidor al principi de la tradició paisatgística holandesa, aviat trobà un camí propi en la representació aparent de la realitat, cosa que el feu un clar precedent de l’impressionisme, malgrat que feia les seves obres definitives al taller basant-se en els apunts presos a l’aire lliure El 1864 pintà ja dues …