Resultats de la cerca

Passà la infantesa a Atenes, fet decisiu en la seva obra L’any 1904 es traslladà a Munic, on estudià contrapunt amb Max Reger A partir del 1911 continuà la seva formació a París, on entrà en contacte amb les avantguardes Les diferents disciplines que conreà formen un tot coherent influït per diverses fonts des de la mitologia i la filosofia gregues fins a Stendhal, Nietzsche o el seu propi germà, el pintor Giorgio de Chirico Defensà l’art metafísic, cognitiu, arrelat en la tradició però al mateix temps profundament avantguardista Influí considerablement en André Breton i el surrealisme De les…

Malgrat els contactes amb el manierisme, el seu art cercava la veritat històrica i defugia la retòrica El seu estil abaixà les tintes, simplificà la composició i reduí la descripció als elements essencials i significatius Cal destacar-ne la sèrie de pintures Scene della vita di San Carlo Duomo de Milà, 1602

Deixeble de Cesare Tallone Pintà en un estil convencional fins el 1892, que adoptà el divisionisme com a tècnica i s’acostà a conceptes simbolistes conjugats amb inquietuds socials El 1900 presentà a París l’obra allegòrica Specchio della vita 1895-98 El 1904 es posà a les portes de l’abstracció amb el seu audaç oli Il Sole Torí, coll privada Residí gairebé sempre al seu poble —signava Pelizza da Volpedo —, on se suïcidà en morir la seva esposa

Conreà la pintura de costums amb minuciositat i aguda observació La seva obra fou, doncs, una crònica fidel del seu temps em> La lliçó de la dansa Galleria dell’Accademia, Venècia, El rinoceront 1751, Ca'Rezzonico, Venècia El seu fill Alessandro Falca, conegut com Alessandro Longhi Venècia 1733 — 1813, també pintor, conreà el retrat Domenico Cimarosa , Liechtenstein Galerie, Viena i publicà Compendio della vita dei pittori veneziani 1673, font important per a l’estudi de la història de l’art

Fill d’un comerciant italià Es formà a Roma amb Carlo Maratta i fou pintor de Cosme III de Toscana A Roma assolí la canongia de la collegiata de Xàtiva i retornà a València Pintà a la capella del sagrari i a la de Sant Pere de la seu de València, i a la capella dels Jesuïtes, també a València És autor dels catorze quadres de l’orde franciscà al convent de Sant Francesc de València, de la Confessió de sant Pere i el Naixement de sant Ambròs augustinians de Morella Tornà a Roma el 1700 i hi publicà Osservazioni sopra il libro de la Felsina Pitrice 1703, impugnant l’obra de Carlo Cesare Malvasia…

Fill d’un refugiat polític italià Fou un dels fundadors de la Pre-Raphaelite Brotherhood En una primera etapa 1845-58 pintà aquarelles amb temes de Dant, Shakespeare, Bowning i del cicle del rei Artús L’única tela d’aquest moment és La infantesa de la Mare de Déu 1849, National Gallery, Londres El 1859 tornà a la pintura a l’oli Aviat s’apartà del prerafaelitisme, bé que conservà els temes medievals, perquè la realitat esdevingué en la seva obra lirisme decoratiu i perquè la seva preocupació essencial fou la figura femenina, com hom pot veure en els retrats de la seva esposa Elisabeth Siddal…